Quants anys fa que va néixer na Lucy?

Una de les situacions en les quals he pogut dissenyar i dur a terme una proposta pròpia, ha estat a partir del nou projecte que estem investigant sobre la nostra línia del temps.

Un aspecte que va suscitar un gran interès entre els infants, estava vinculat amb els anys que feia que havia nascut na Lucy. Recordem que na Lucy va ser el primer mico descobert pels científics i que hem conegut gràcies a un dels llibres aportats per un dels infants. Aquest document, ens explicava la Teoria de l’Evolució, que afirmava que els homes havien evolucionat des d’un mico: na Lucy, feia més de 3’2 milions d’anys!! Aquest número tan gran, escapava a la ment dels petits, però vam tractar d’entendre aquest concepte tan abstracte per a ells.  

En primer lloc, els vam demanar que escrivissin en números la quantitat de tres milions dos-cent mil, que correspon amb els anys que da que va existir la Lucy. Les produccions van ser d’allò més original i diferents, però una nena s’hi va apropar realment a la xifra!! No anaven gens malament encaminats. A continuació, amb una pissarreta els vaig mostrar com s’escrivia. Els infants estaven realment atents i sentien molta curiositat per descobrir aquell número tan gran. A més  amés, vaig aprofitar per explicar-los les diferents maneres que hi ha d’escriure el mateix nombre. D’aquesta forma, vaig introduir el concepte dels nombres negatius i l’abans de Crist. Finalment, vam situar a la Lucy i altres dades extretes dels vídeos, a la nostra línia del temps.

La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta proposta perquè vaig poder endinsar-me una mica més en la ment dels infants i pel fet d’observar les hipòtesis tant interesants que feien mentre escrivien els nombres, vaig poder entendre un poc més com funciona el seu pensament en constant ebullició. Ha estat realment fantàstica aquesta experiència! 

Confecció de material per a la proposta "Ens comparem amb la Lucy!"

Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar, en aquest mes de maig, en l’ambientació de l’aula a partir de la confecció de materials i recursos, ha estat durant una de les propostes dissenyades per realitzar amb els infants sobre la línia del temps.

Així doncs, arran de la proposta en que ens vam comparar amb la mesura de la Lucy, vaig confeccionar un plafó al passadís de la nostra aula, per tal que els infants aferressin les produccions que havien creat sobre la seva alçada.

Com hem dit, aquest nou material forma part d’una de les propostes del projecte sobre el qual estem investigant aquest mes, i consisteix en folrar la paret amb paper continu de color lila i desprès he fet el títol “Ens comparem amb la Lucy” amb paper continu grup, per tal que ressaltés i fos de caire estètic. 

Cal destacar, que la finalitat de confeccionar aquest material, és que els infants disponguessin d'un espai adequat i suficientment ample en el que poguessin deixar constància de la seva mesura a través de les diverses i variades composicions que van elaborar. Bon treball nens!!

A continuació teniu algunes imatges!

Lectura del conte "El lleó que no sabía escriure"

Avui he dut a terme una proposta nova en el meu període de pràctiques. Gràcies a aquesta, he pogut participar de manera activa en un dels moments més significatius de la vida d’aula i que, a més a més, tenen com a rutina en el seu horari dels dijous. Es tracta del temps de biblioteca en la que la tutora llegeix un conte d’interès als infants.

En aquest cas, he llegit el conte del “Lleó que no sabia escriure”. Es tracta d’un conte infantil que narra les vivències del seu protagonista, el lleó, que volia escriure una carta d’amor a la lleona. Però ell no sabia escriure així que anar a diferents animals, d’un en un,  per tal que l’ajudessin des del mico fins a la girafa passant pel cocodril, el peix i l’escarabat piloter, entre d’altres. Però cap d’ells s’ajustava al que el lleó volia dir-li així que es va enfadar tant i tant que va començar a cridar als quatre vents tot el que li escriuria a la seva amada si pogués. I la lleona, que el va escoltar, va quedar totalment enamorada d’aquelles paraules tan polides i va acabar per ensenyar-li a escriure ella.

Personalment, he de dir que durant les setmanes que he dut a terme el moment del conte, m’he sentit molt a gust. Per tal d’incitar l’escola i fomentar l’interès dels infants, vaig emprar diferents estratègies com ara emprar onomatopeies, canviar el to de la meva veu, crear intriga, fer preguntes, no mostrar-li les imatges fins al final per tal d’afavorir la seva imaginació, etc. Així doncs, crec que gràcies a aquesta proposta, he pogut desenvolupar les meves habilitats comunicatives, tant verbals com no verbes, enfront dels infants i millorar així aquesta importantíssima competència de la nostra professió com a docents. 

Presentem el primer disseny!

Seguim treballant en el nostre projecte de millora, en el qual hem de realizar la documentació de tres racons intercicle; el de experimentació, el de construccions i el de la llum. 

Desprès de vàries setmanes fent fotografies de les sessions amb els infants, de fer la selecció i tria de les imatges més rellevants i disseny de la distribució que volem fer per a cada espai de documentació, finalment  avui hem mostrat a la Yolanda i a la Lola el primer disseny del projecte de millora; el racó d’experimentació. La proposta els ha agradat molt i les imatges també, així que només falta demanar pressupost i seguir dissenyant la documentació d’altres racons! Aquí teniu algunes imatges del moment de disseny del racó. 

Comencem un nou projecte!!

Avui hem començant un nou projecte i, com tots i cadascun d’ells, el seu sorgiment és tot un esdeveniment que cal narrar. A continuació, us present el recorregut que hem seguit durant aquest més de maig en el que els infants han pogut descobrir, dubtar, demanar, fer hipòtesis i conèixer una mica més sobre l’origen de l’ésser humà.

Arran de completar la nostra línia del temps i situar en ella a aquelles persones importants pels infants, una de les nenes va dir: “us imagineu que algú va néixer a l’any 0?”. Aquesta sorprenent i inesperada pregunta, va provocar moltes reaccions en els infants, alguns dels quals van contestar: “a la! Però això és impossible”, “l’any 0 no existeix”. De sobte un munt de qüestions i dubtes s’obrien camí en les ments dels nostres infants; existeix l’any 0?, va néixer algú aquell any? Com i quan va aparèixer la primera persona?, etc. Així doncs, d’aquesta forma tan fortuïta vam acordar que les dues preguntes que obririen el nostre projecte serien si algú havia nascut a l’any 0 i cóm va néixer la primera persona.

En primer lloc, calia que na Raquel i jo ens reuníssim per tal de planificar i acordar cap a on volíem dur el projecte; a quins aspectes volíem donar més rellevància, a què preguntes volien donar resposta els infants, i quines activitats i materials posaríem al seu abast. Finalment, arran dels comentaris i materials que ens portaven els infants, vam fer un planning amb els infants sobre què faríem:

-       Mirar el vídeo portat per una de les nenes titulat "El origen de la vida” de Érase una vez el cuerpo humano) i l’enllaç a Youtube titulat “Érase una vez la tierra”, que també tractava sobre l’origen de la vida.

-          Anar a la biblioteca per treure informació rellevant per al nostre projecte; llibres, enciclopèdies, revistes, contes, etc.  

-          Treballar sobre aspectes de mesura arran del descobriment de na Lucy.

Tractant de respondre a la pregunta sobre Cóm va aparèixer la primera persona?, vam seguir una dinàmica de treball vol curiosa que no havia vist abans. En primer lloc, vam retirar totes les taules de la classe i vam disposar les cadires en forma de rotllana al mig de la classe de manera que tots ens poguéssim veure les cares. A continuació, cadascun dels infants que havia portat la informació, havia d’elegir a 4-5 infants per tal d’explicar-los les seves teories con respecte a la pregunta que havien investigat. Un integrant de cada grup exerciria el rol de secretari de tal manera que hauria d’escriure a una fulla les conclusions estretes del que explicaria el seu company. Cal destacar, que cada grup podria treballar a diferents zones com ara a l’interior de la classe o fora al passadís amb total llibertat. Finalment, es reuníem de nou a la rotllana i el secretari de cada grup explicava en veu alta a la resta dels companys les investigacions i conclusions a les que havien arribat per tal de compartir tota la informació i conèixer les diferents teories existents. A més a més, cal destacar que un infant va exercir la funció de fotògraf amb la qual cosa es va encarregar d’enregistrar tots els moments que vam viure.

Durant la setmana, els infants van recopilar molta informació i documentació sobre les qüestions plantejades. Alguns d’ells, van portar documentació audiovisual a través de la qual vam poder entendre un poc millor sobre els esdeveniments que van donar lloc a la vida i que ens ha dut fins als nostres dies. Gràcies al fet d’haver observat el vídeo aportat per una de les nenes sobre "El origen de la vida” de Érase una vez el cuerpo humano i l’enllaç “Érase una vez la tierra” en Youtube” sobre l’origen de la vida, vam descobrir les següents dades:

Sobre el món en que habitem:

-          Fa 10.000.000.000 (10 mil milions d’anys) que es va crear l’univers.

-          Fa 5 mil milions d’anys que es va crear la terra.

-          Fa 1.500 milions d’anys es va aparèixer la primera cèl·lula que va donar lloc a la vida.

-          Cada cèl·lula mesura una centèsima de mil·límetre.

-          El cos humà alberga 60 billons de cèl·lules. 

Diferents etapes per les que ha passat la terra:

-          Era Azoica (fa 5 mil milions d’anys) à només hi havia volcans

-          Era precambrica (1.500 milions d’anys) à hi havia l’alga blava i l’ameba

-          Era paleozoica (500 milions d’anys) à hi havia falgueres, trilobites i el peix paleozoic.

-          Era mesozoica (200 milions d’anys) à hi havia el pietrodàctil i els dinosaures

-          Era cenozoica (78 milions d’anys) à hi havia el mamut

Teoria de l’evolució

Aquesta teoria ens diu que l’home va evolucionar de mico a persona a través de molts d’anys. Aquest és el procés que va seguir:

Lemur à ramapithecus à austrolupithecus à homo erectus à home neandertal à home de cro-magnon + homo sapiens à homo sapiens sapiens.

Una altra de les propostes que vam realitzar al nostre projecte, va sorgir arran de la lectura d’un dels llibres aportat per un dels infants. En ell, vam conèixer a na Lucy, el primer mico de la història! Entre altres dades, ens explicava que na Lucy va néixer fa 3’2 milions d’anys i que mesurava 120 centímetres. D’aquesta forma, els infants van començar a fer les seves hipòtesis sobre aquests nombres tan grans i desconeguts per a ells. La proposta a realitzar, en aquest cas, consistia en el següent:

1.   Trobar a la fotocopia impresa on hi havia informació de na Lucy els nombres que indicaven quant mesurava i els anys que feia que havia nascut.

2.      Posant a disposició seva diferents materials (paper continu, cintes, corda, gomets, clips, palets, culleres de plàstic, retoladors i cintes de mesurar) els infants havien de trobar la manera d’ensenyar-nos quan eren 120cm per tal de fer-nos una idea del que mesurava el nostre mico.

3.   Finalment, en rotllana havien d’explicar com han funcionat els grups i si han aconseguit o no mesurar els 120cm de la Lucy i de quina manera ho han fet.   

Degut a l’èxit que aquesta proposta va provocar, i desprès de comprovar que na Lucy era molt més baixeta del que ells pensaven, vam veure interessant que ara fossin els propis infants qui s’haguessin de mesurar per veure si algú mesurava com el nostre mico. Aquesta nova proposta, consistia en que els infants, per parelles, havien de mesurar-se, i llavors escriure en un paperet el seu nom i els centímetres. Finalment, traçaven la línia amb diferents materials que els havíem cedit (gomets, clics, cintes, corda, palets, etc.) i ho aferraven a un plafó que havia preparat al passadís per a l'ocasió. 

Un altre aspecte que va suscitar un gran interès entre els infants, estava vinculat amb els anys que feia que havia nascut na Lucy; 3’2 milions d’anys!! Aquest número tan gran, escapava a la ment dels petits, però vam tractar d’entendre aquest concepte tan abstracte per a ells. La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta proposta perquè vaig poder endinsar-me una mica més en la ment dels infants i les hipòtesis tant interesants que fan. En primer lloc, els vam demanar que escrivissin en números la quantitat de tres milions dos-cent mil anys. Les produccions van ser d’allò més original i diferents, però una nena s’hi va apropar realment a la xifra!! No anaven gens malament encaminats. A continuació, amb una pissarreta els vaig mostrar com s’escrivia. Els infants estaven realment atents i sentien molta curiositat per descobrir aquell número tan gran. A més  amés, vaig aprofitar per explicar-los les diferents maneres que hi ha d’escriure el mateix nombre. D’aquesta forma, va introduir el concepte dels nombres negatius i l’abans de Crist. Finalment, vam situar a la Lucy i altres dades extretes dels vídeos, a la nostra línia del temps.

Una altra proposta molt interessant, va ser la de construir entre tots el nostre racó de projecte. És per això, que a banda dels materials que van portar els infants, també vam realitzar una recerca a la biblioteca de l’escola per tal de trobar informació rellevant que ens pogués servir per conèixer una mica més en profunditat els diferents aspectes plantejats envers el nostre projecte. 

Finalment, era temps de donar per tancat el nostre projecte, amb una tapa que reflectia el camí viscut. El procés seguit ha estat el següent:

1.      Retallar imatges de la evolució de mico a home i aferrar-lo a la cartolina amb la seva pròpia cara en el darrer, què és l’humà.

2.      Escriure el títol acordat per tots “Completant la línia del temps...” i repassar les lletres de diferents colors.

3.      Elegir quatre quadrats de cartolines de colors, fer-los un dibuix i escriure anys, i desprès repassar-ho.

4.      Ficar els quadrats a la cinta i posar-los a la cartolina, amb l’ajuda de la Raquel i meva. 

Personalment, he de dir què és realment emocionant i interessant veure com de la manera més fortuïta i casual de la vida diària d’aula, els infants es fan preguntes, es qüestionen, plantegen dubtes i fan hipòtesis sobre temes tan complexos com és l’origen de la vida i concretament de l’ésser humà. Aquest viatge, ens ha dut a conèixer diferents teories sobre l’aparició de l’ésser a la terra, per una banda la Teoria Creacionista que ens explica que va ser Déu i va crear l’home, i d’altra banda la Teoria Evolucionista que ens diu que l’home va evolucionar a partir d’un mico. D’aquesta forma, també vam conèixer a na Lucy, vam descobrir diferents sistemes de mesura, vam saber què són els centímetres, com s’escriu 3’2 milions d’anys, que “aC” significa abans de Crist i que abans de l’any 1 existia l’any -1, -2, -3, -4 i així successivament. Però sobre tot, hem après a investigar, a ser curiosos, a indagar, a reflexionar i a no voler deixar d’aprendre mai! 

Conferencia de la Pepa Horno: Efectivitat i educació

Aquest mes de Maig he pogut participar en la dinàmica general del centre gràcies a l’assistència a la reunió d’equip organitzada al dia d’avui, en la que hem rebut una visita molt esperada i espacial; la Pepa Horno Goicoechea, què ha fet una conferència interesantíssima per a tot el  claustre del CEIP s’Olivera, sobre  la integració del desenvolupament afectiu en l’educació.

Segons la Pepa Horno, un desenvolupament afectiu adequat en les persones passa per l’equilibri entre les seves tres principals intel·ligències; la del cap (de tipus analítico-sintètic), la del cor (de tipus emocional i social) i la de la tripa (de tipus somaticosensorial). Així doncs, continuà explicant que la felicitat s’aconsegueix trobant l’equilibri entre el cor i la tripa o el que és el mateix, entre el sentir-se amat i el sentir-se segur. Per tant, un bon aprenentatge és aquell que s’estableix quan entra pel cos des de la tripa, pujant cap a amunt al cor i arribant fins al cap. En paraules seves: “No educo en lo que digo, ni tan siquiera en lo que hago, sinó en lo que vivo”. Per tant, eduquem des de la tripa.  

A més a més, ens va mostrar algunes de les claus per integrar l’afectivitat en l’educació com ara:

1.      El docent és un acompanyant del procés educatiu en el que s’adapta a l’infant però des de els límits de l’adult, què és l’autoritat. Per tant, l’infant és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

2.      Legitimar els sentiments. Està bé i no passa res per sentir por, ira o ràbia. El problema és què fem i com gestionem aquells sentiments. Òbviament pegar no és la solució.

3.      Transmetre pau i amor. 

A continuació, va establir la diferència entre el vincle i la dependència. Per tal de mostrar-nos una imatge clara i visual, va emprar una metàfora molt encertada emprant com a símil els motors que desprenen els coets espacial en pujar. De la mateixa manera, un bon vincle o un vincle afectiu sa és aquell que t’acompanya en el teu desenvolupament i que llavors te deixa anar. En aquest sentit, ens va explicar que no podem pretendre establir relacions vinculants amb tots els infants per igual, però el que si hem de fer és educar des de l’afecte i la seguretat.

D’altra banda, en quant a la intel·ligència del cor, cal ensenyar als infants que encara que es vinculin amb algú no fa falta que li contin les seves intimitats perquè aquesta informació podria ser emprada amb fins negatius per a ells.

Finalment, la Pepa ens va donar algunes claus per tal d’ajudar a un infant provinent d’una família desestructurada a partir de la comprensió, que no justificació, de les seves accions. Així doncs, cal parlar-los desde l’empatia, aproximant-se a ells des dels seus sentiments però mai jutjant-los perquè així només aconseguirem que s’allunyin de nosaltres.

Per tant, i a mode de cloenda alguns dels punts o aspectes bàsics que hem de tenir clars sobre la xerrada són els següents:

-          “No educamos en lo que decimos, ni tan siquiera en lo que hacemos, sinó en lo que vivimos”.

-          Hem de treballar amb els infants l’afectivitat de les emocions, les quals es creen des del cor i la tripa.  

-          Possant consciència en el nostre estat emocional i narrar-lo davant els nostres infants, els ensenyarem a legitimar i possar nom als seus sentiments.

-          I, per últim, ser conscients de que no podem educar a un infant feliç sense ser feliços nosaltres.

Personalment, he de dir que he m’ha agradat moltíssim escoltar a la Pepa Horno, de la qual havia sentit parlar en altres ocasions però mai havia tingut la oportunitat de presenciar una ponència seva. Personalment, he de dir que he après molt amb la xerrada, ja que mai havia sentit a parlar sobre aquesta tercera intel·ligència; la de la tripa. Estic totalment d’acord en les seves afirmacions sobre la importància d’educar des de l’afecte i la seguretat, ja que d’aquesta manera proporcionen a l’infant desenvolupar-se de manera integral a partir d’un vincle afectiu sa. I, per últim destacar, que estic profundament compromesa amb la importància de ser feliços nosaltres per poder educar a infants que siguin realment feliços. 

A continuació, us deixo un seguit d’enllaços a través dels quals podreu conèixer una mica més sobre la magnífica Pepa Horno.

- Bloc personal de la Pepa Horno.

- Pàgina web.

El camaleó camaleònic!

En aquest mes d’Abril, he pogut planificar, intervenir i avaluar una sessió d’aula responsabilitzant-me del tot el grup-classe, gràcies a una proposta dissenyada de manera conjunta entre la Marta i jo, per tal de garantir que ambdós grups de p5 gaudiren de la riquesa de l’activitat que havíem elaborat. Aquesta, va sorgir arran de la creació d’una graella d’autoavaluació en la que els propis infants podien prendre consciencia de les seves capacitats i limitacions per tal d’autogestionar-se i autoregular-se a fi d’anar millorant cada vegada més.

La proposta consistia en contar el conte del Camaleó Camaleònic emprant com a mitjà la pissarra i el canyon digital.  Darrera d’aquesta proposta, hi ha tot un sentit pedagògic i educatiu que justifica la seva presentació davant els infants. Es tracta per tant, d’un conte que parla sobre la felicitat, el canvi i la identitat personal, així com la importància de saber apreciar les capacitats i potencialitats dels altres, però sense menysprear i valorant les pròpies de la persona en qüestió. Tot això, es narra des de la vivència d’un camaleó que s’anava transformant en els animals que trobant pel zoo a mida que ho desitjava, fins que va tenir fam i es va adonar que no podia menjar amb aquella trompa d’elefant. Així doncs, va començar a valorar les virtuts de la seva magnífica llengua i va desitjar tornar al seu estat original!  

A continuació, vam realitzar una assemblea amb els infants en la qual preteníem generar en ells reflexió, opinió i argumentació sobre diferents aspectes relacionats amb la narració. Algunes de les preguntes que els vam generar són:

-          Sabíeu quin animal és un camaleó?

-          Què sabíeu sobre els camaleons?

-          Que us ha semblat el conte?

-          Què us a agradat i què no?

-          Què li passava al camaleó?

-          Creieu que estava gaire content de com era ell?

-          Perquè penseu que volia canviar algunes parts del seu cos?

-          Quines parts d’animal s’ha canviat?

-          Penseu que tot això li ha fet més feliç? Perquè?

-          Quines coses us agraden de vosaltres mateixos?

-          Quines penseu que són les vostres qualitats que us fan especials?

A continuació, vam repartir unes feinetes en les que havien d’escriure una cosa que pensessin que se’ls donava bé i una altra en la que haguessin de millorar, i llavors escriure una cosa bona de tres pastissers i de tres músics. I finalment, ho vam posar en comú alhora que anava escrivint a una cartolina totes aquelles coses bones que els seus companys havien dit que tenia cada infant. La veritat és que va ser una activitat molt positiva en la que vam podem treballar la identitat personal i afavorir l’autoimatge i autoconsciència dels infants, valorant i apreciant les pròpies capacitats en un clima realment motivador i tendre.

Aquí teniu el vídeo, espero  que us agradi!