Conferencia de la Pepa Horno: Efectivitat i educació

Aquest mes de Maig he pogut participar en la dinàmica general del centre gràcies a l’assistència a la reunió d’equip organitzada al dia d’avui, en la que hem rebut una visita molt esperada i espacial; la Pepa Horno Goicoechea, què ha fet una conferència interesantíssima per a tot el  claustre del CEIP s’Olivera, sobre  la integració del desenvolupament afectiu en l’educació.

Segons la Pepa Horno, un desenvolupament afectiu adequat en les persones passa per l’equilibri entre les seves tres principals intel·ligències; la del cap (de tipus analítico-sintètic), la del cor (de tipus emocional i social) i la de la tripa (de tipus somaticosensorial). Així doncs, continuà explicant que la felicitat s’aconsegueix trobant l’equilibri entre el cor i la tripa o el que és el mateix, entre el sentir-se amat i el sentir-se segur. Per tant, un bon aprenentatge és aquell que s’estableix quan entra pel cos des de la tripa, pujant cap a amunt al cor i arribant fins al cap. En paraules seves: “No educo en lo que digo, ni tan siquiera en lo que hago, sinó en lo que vivo”. Per tant, eduquem des de la tripa.  

A més a més, ens va mostrar algunes de les claus per integrar l’afectivitat en l’educació com ara:

1.      El docent és un acompanyant del procés educatiu en el que s’adapta a l’infant però des de els límits de l’adult, què és l’autoritat. Per tant, l’infant és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

2.      Legitimar els sentiments. Està bé i no passa res per sentir por, ira o ràbia. El problema és què fem i com gestionem aquells sentiments. Òbviament pegar no és la solució.

3.      Transmetre pau i amor. 

A continuació, va establir la diferència entre el vincle i la dependència. Per tal de mostrar-nos una imatge clara i visual, va emprar una metàfora molt encertada emprant com a símil els motors que desprenen els coets espacial en pujar. De la mateixa manera, un bon vincle o un vincle afectiu sa és aquell que t’acompanya en el teu desenvolupament i que llavors te deixa anar. En aquest sentit, ens va explicar que no podem pretendre establir relacions vinculants amb tots els infants per igual, però el que si hem de fer és educar des de l’afecte i la seguretat.

D’altra banda, en quant a la intel·ligència del cor, cal ensenyar als infants que encara que es vinculin amb algú no fa falta que li contin les seves intimitats perquè aquesta informació podria ser emprada amb fins negatius per a ells.

Finalment, la Pepa ens va donar algunes claus per tal d’ajudar a un infant provinent d’una família desestructurada a partir de la comprensió, que no justificació, de les seves accions. Així doncs, cal parlar-los desde l’empatia, aproximant-se a ells des dels seus sentiments però mai jutjant-los perquè així només aconseguirem que s’allunyin de nosaltres.

Per tant, i a mode de cloenda alguns dels punts o aspectes bàsics que hem de tenir clars sobre la xerrada són els següents:

-          “No educamos en lo que decimos, ni tan siquiera en lo que hacemos, sinó en lo que vivimos”.

-          Hem de treballar amb els infants l’afectivitat de les emocions, les quals es creen des del cor i la tripa.  

-          Possant consciència en el nostre estat emocional i narrar-lo davant els nostres infants, els ensenyarem a legitimar i possar nom als seus sentiments.

-          I, per últim, ser conscients de que no podem educar a un infant feliç sense ser feliços nosaltres.

Personalment, he de dir que he m’ha agradat moltíssim escoltar a la Pepa Horno, de la qual havia sentit parlar en altres ocasions però mai havia tingut la oportunitat de presenciar una ponència seva. Personalment, he de dir que he après molt amb la xerrada, ja que mai havia sentit a parlar sobre aquesta tercera intel·ligència; la de la tripa. Estic totalment d’acord en les seves afirmacions sobre la importància d’educar des de l’afecte i la seguretat, ja que d’aquesta manera proporcionen a l’infant desenvolupar-se de manera integral a partir d’un vincle afectiu sa. I, per últim destacar, que estic profundament compromesa amb la importància de ser feliços nosaltres per poder educar a infants que siguin realment feliços. 

A continuació, us deixo un seguit d’enllaços a través dels quals podreu conèixer una mica més sobre la magnífica Pepa Horno.

- Bloc personal de la Pepa Horno.

- Pàgina web.

Reunió de claustre

En el dia d’avui, he pogut assistir a la meva primera reunió de claustre en la que tots els professionals del CEIP s’Olivera s’han reunit a la sala de professors per tractar diferents assumptes de gran rellevància que han de posar en comú i sobre els quals debatre i opinar.

Alguns dels aspectes tractats a grans trets, són els següents:

-          Talleres de mates à CENAMAT (8, 9 i 10 de Maig)

-     Resultats de la segona avaluació de les notes dels infants del centre. Comparativa amb altres centres de l’illa.

IAQSE à proves de nivell que es fan a la Conselleria d’Educació a 4t de primària i 2n de Batxillerat.

Es demana fer acords a nivell de cicle sobre els que es prioritza aconseguir amb els infants per tal d’unificar criteris d’avaluació.

-          Sortida: acampada de final de curs

-          Enquestes als mestres de primària

-       Festes: comissió de festes proposa pel dia 23 d’Abril (dia de Sant Jordi) fer una gym-kana al matí i tallers a la tarda.

D’altra banda, he realitzat diverses observacions sobre les relacions que s’estableixen entre els diferents professionals. D’aquesta forma, he pogut analitzar aspectes tan rellevants com ara la dinàmica del grup, els diferents rols que s’estableixen i l’estatus dins el grup, etc.

Aquestes són algunes de les observacions que vaig extreure:

-       Lola (és la directora de l’escola) à És la que duu la veu cantant, proposa els temes que s’han de tractar, fa l’exposició davant el claustre. Exerceix el seu paper amb determinació, seguretat, serietat i determinació. Ha demanat silenci en alguna ocasió i tothom calla de seguida. Li tenen molt de respecte. Ha “reganyat” als mestres que es van oblidar d’omplir els qüestionaris. Utilitza un to seriós i ferm que combina molt bé amb l’amabilitat, la disposició i atenció al claustre.

-    Una de les mestres encarregada de la comissió dels sous del menjador, exigeix a tot el claustre la puntualitat en el pagament dels menús. Ho demana de manera respectuosa. La resta escolta i ho accepta. S’entreveu un clima tallant en aquesta situació. Més tard m’assabento d’alguns problemes de relació respecte a ella. 

-      Yolanda (és la cap d’estudis) à en aquest format de reunió no ha intervingut gaire, en contrast en altres com ara la reunió de racons intercicle en les que exerceix un rol molt més actiu. És com si respectés les funcions de la directora. La seva participació es la d’organitzar els torns de paraula i intervenir com qualsevol altre mestre.

-          Neus (secretària amb titulació de mestra) à No intervé gaire. Només per parlar d’aspectes de papers.

-        La Lola i la Neus mantenen la mateixa posició en quant a la postura corporal; cames creuades i mateixa posició de braços. Es percep una gran complicitat i enteniment entre elles.

-       Com que no hi cabíem tots, alguns s’han agut de seure fora del cercle. Això impedia el contacte visual i que es desconnectessin més fàcilment.

-     En quant a la disposició a l’hora de seure, es pot percebre algunes segregacions entre els mestres d’infantil i els de primària. Això també ho podem observar a l’hora de seure a les taules en el temps del menjador. No obstant, el clima entre els mestres és molt bo i exemplar.  De fet molts són amics fora de l’escola a part de companys de feina.

Tutoria de pares: treballant en xarxa

Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat durant la jornada d’avui, en la qual he pogut assistit a una tutoria de pares. Allò especial d’aquesta reunió, és que l’infant en qüestió està derivat a l’EOEP degut a algunes mancances observades en el seu desenvolupament maduratiu. És per això, que aquesta tutoria m’ha permès, a més a més, establir contacte amb altres professionals que col·laboren a l’escola com ara l’AL (Audició i Llenguatge) i la Psicoterapeuta de l’equip psicopedagògic que ve al centre una vegada a la setmana, a part de la tutora d’aula, mestra d’Educació Infantil. 

Personalment, m’ha semblat molt interessant l’assistència a aquest tipus de reunió, ja que he pogut percebre la gran labor que hi ha darrera de cada infant. Diversos professionals, treballen en xarxa per aplicar els seus coneixements en benefici dels infants, i garantir-los un desenvolupament òptim i harmònic, així como una educació de qualitat tot i salvant les dificultats. D’aquesta forma, s’adapten a les necessitats pròpies de cada infant i permet realitzar una visió més global i holística en la que entren en joc diferents entitats que observen, disposen materials, generen coneixements, identifiquen i avaluen el propi nen, en benefici seu. 

Cafè-tertúlia sobre sexualitat infantil

Avui, després de la jornada escolar, he pogut participar en la dinàmica general del centre assistint a la reunió d’exclusiva convocada a mode de cafè-tertúlia amb les famílies, com ja  veníem anunciant a entrades anteriors. 

La temàtica sobre la qual es centraria el tema era la sexualitat infantil. Es tracta d’un tema que van proposar les pròpies famílies com a resultat de la desconeixença de les fases típiques d’aquest desenvolupament, i la falta de recursos per contestar les curiositat i preguntes plantejades en aquestes edats com ara; d’on venen els fills, per on surten, com entren, etc. Alguns dels articles que vam disposar per tal d’ampliar la informació per a les famílies envers aquest tema, són els següents:

-          L’educació sexual: què correspon a qui?

-           Autoexplorarse

-           La masturbació infantil

-           La sexualidad infantil

Certament, tot i l’escassa previsió d’assistents en un primer moment, la veritat és que vam quedar sorpreses de l’èxit en quant al nombre de participants (17 famílies de 26), més de la meitat!. Això va donar lloc a una gran varietat d’opinions, comentaris i experiències diverses sobre les pròpies vivències. El clima va ser relaxat i les mares van poder expressar les seves pors, inquietuds i falta d’experiències en alguns casos. D’aquesta forma, es propicià el compartir estratègies i recursos per gestionar diferents situacions, la qual cosa va generar una gran complicitat entre les famílies i nosaltres com a tutores del grup. Algunes de les fonts d’informació pels adults, que van aportar les pròpies famílies, per saber abordar aquestes situacions són:

-           Llibres infantils a Érase Una vez

-           Associació RANA

-           Reportatges del National Geografic “En el vientre materno”

-           Sèrie de Érase una vez el cuerpo humano

En quant a la meva participació, he de dir que vaig fer diverses intervencions en les quals vaig parlar sobre la importància que siguin les pròpies famílies qui parlin  obertament del tema amb els infants per tal d’evitar altres fons menys no dessitjables com ara Internet, ser clar i sincers en les nostres explicacions adaptades a la seva edat madurativa, fer-los entendre que l’exploració en aquestes edats és normal però que han de vigilar on i quan ho fan, i que no tracten de buscar el plaer carnal del adults, sinó simplement és una manera de calmar les seves ansietats i frustracions, etc.

Finalment, m’agradaria destacar que vaig aprendre molt de la meva tutora de pràctiques en aquesta reunió, en quant a com gestionar i dur a terme una reunió d’aquesta magnitud, com respondre davant diferents preguntes i sobre tot davant un tema tan controvertit com és la sexualitat infantil, i sobre tot a com redirigir els diàlegs sense entrar en casos personal i no nombrar a infants concrets. Bon treball Raquel!

Les primeres tutories de pares!

Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat gràcies a l’assistència de les meves primeres reunions de pares. 

La primera ha estat amb la família d'una de les nenes de la meva classe, degut a una sèrie de fets observats que preocupaven a la meva tutora respecte del seu comportament. I la segona ha estat amb els papàs d'una de les nenes de la classe de p5-B "Els Pastissers". Destacar que aquesta segona tutoria la he realitzat per voluntat pròpia davant la petició de la Cati, ja que necessitava que alguna practicant hi estigués pressent. Ambdues tutories han anat molt bé i s'han tractat aspectes molt diversos i interessants. A més a més, he pogut observar com les tutores afronten i aborden les diverses situacions, adquirint així algunes estratègies de cara a la meva futura docència com ara: fent sentir còmodes a les famílies, mostrar-los que sabem que ho fan lo millor que saben, transmetre les nostres percepcions d'una manera clara sense divagacions però de manera empàtica fent una escolta activa, observar i analitzar tant els aspectes verbals com no verbals de la comunicació dels pares, etc. A continuació, explicaré com ha estat la situació i dinàmica de la primera tutoria, ja que em toca més de prop pel fet de ser un cas de la meva aula de pràctiques.

En aquest cas, es tracta d’una nena de cinc anys que presenta un nivell maduratiu bastant alt i el qual podem observar a través d’aspectes com ara els raonaments que realitza, el nivell d’expressió oral, el seu nivell d’atenció, entre altres. Els seus pares estan separats i ella viu amb la mare. Darrerament, ens hem assabentat de que rebutja els aliments que li ofereixen durant el temps del menjador. A més a més, hem observat una conducta bastant tirana i desposta davant els seus companys durant les sessions de psicomotricitat o el temps de pati, ja que sempre dirigeix el joc, el rol que realitzarà cada infant, i fins i tot a on s’han de col·locar. Vull destacar, que tant la tutora com jo, tenim present que es tracta d’una nena amb un gran poder de decisió però volem corregir les formes amb que es dirigeix als seus companys.

Durant la tutoria, la mare s’ha sincerat i ha explicat algunes situacions que li preocupen sobre el seu comportament amb ells com per exemple que de vegades agredeix físicament al pare, tot i que ell li resta importància, que encara li donen el biberó, que la nena mana en casa i decideix què menja i què no, etc. Tractant d'analitzar els comportaments dels pares, he observat que la mare s’ha mostrat molt comprensiva i conscient de la problemàtica; ha reconegut que té dificultats per posar límits a la filla, ja que ella no va tenir un model estable i de referència, i ens ha demanant ajuda. D’altra banda, el pare es mostrava més reticent a acceptar la situació i adoptava una posició més defensiva, justificant el comportament de la seva filla, pot ser motivades per les represàlies fetes per la mare. Per últim, vam arribar a diversos acords i solucions conjuntes per tal de millorar la situació; retirar l’ús del biberó, posar límits més clars, assabentar a l'infant de les conseqüències que tindrà no dur-les a terme i complir-les, i no permetre que exerceixi un rol que no li pertoca com ara decidir què menja i animar-la a tastar els aliments abans de rebutjar-los.

Finalment, vull mencionar les intervencions que vaig realitzar durant la tutoria i amb les quals pretenia compartir algunes estratègies apreses teòricament durant la carrera per tal d'ajudar als pares a afrontar certes situacions de rebequeries relatades per la mare. Aquestes són les següents:

-       No prestar atenció als infants quan tenen una rebequeria perquè sinó aprenen que els fem cas en aquestes situacions, i fer-los saber que els atendrem quan estiguin calmats i desprès complir-ho.

-     Reforçar més els aspectes positius quan fa bé alguna cosa, ja que dóna millors resultats que el fet de destacar els aspectes negatius.  

Coordinació de p5 amb la Yolanda!

Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat a través de l’assistència a la reunió de nivell realitzada en el dia d’avui. Cada dimarts, de 9 a 10:15h, les tutores de p5 (Raquel i Cati) es reuneixen amb la Yolanda (cap d’estudis) per tal de coordinar-se i parlar aspectes referents als grups classe, als projectes que estan realitzat a l’aula, com poden fer-ho, etc. La Yolanda sembla molt bona professional i aporta recursos i idees molt interessants. Els punts que s’han tractat són els següents:

1. Pensar idees per treballar les festes del poble (Puig d’en Valls).
2. Idees per la festa del llibre del dia de Sant Jordi à 23 d’abril. Una idea és que els d’infantil representin en primera persona personatges literaris estudiats pels de primària com ara el Marià Villangomez. D’aquesta forma s’estableix la connexió intercicle.  
3. Llibre de lectura recomanat: 44 experiències 0-3, de Elisabet Amorós i Anna Hortal.
4. La Raquel fa una proposta de feina plàstica pel pont de l’1 de març a fer amb les famílies à visitar exposició quadres al diari d’Eivissa d’una professora de l’illa, la Marta Yanini, titulat “Raices i alas”. 

Cal destacar, que arran de la preocupació de la Raquel a l’hora de manar les feinetes als infants per tal d’atendre a les seves necessitats, la Yolanda ha proposat realitzar “autoassemblees”. D'aquesta forma, es pretén fer-los conscients de les seves dificultats tot i normalitzant la situació, i aclarint que a tots ens costen algunes coses més que als altres. 

Finalment, en quant a la manera de dur-ho a la pràctica, serà a través d’una mena de plafó o cartell mòbil en els quals hi apareguin, a mode de taula, aquells aspectes que es volen tenir en compte per avaluar en els infants. Més endavant, quan ho tinguem confeccionat, ho reflectiré baix l’etiqueta “Espais i materials”.