Conferència de M. Díez: La Cura Emocional a la Primera Infància

En aquesta nova entrada, m’agradaria deixar constància sobre la magnífica conferència realitzada en el dia d’avui per la mestra i psicopedagoga Mari Carmen Díez Navarro titulada “Les coses del sentir: La cura emocional a la primera infància”. Aquestes són les anotacions més destacades i rellevants que vaig recollir de la ponència. 

Metàfora del formatge. Semblança dels forats amb el no saber, els errors, etc. Cadascun a aportat una nova reflexió per millorar la pràctica docent. Si  no hi hagués moments de dubte, no hi hauria moments satisfactoris i d’assoliment de reptes.

Metàfora del pis de d’alt i de baix: les coses de dins, dels sentiments, de les emocions, les coses que se senten (el pis de baix), mentre que els pensaments estan d’alt (el pis de d’alt).  El de baix mana sobre el de d’alt.

Tothom, no només els mestres, tenen un pis de d’alt (el que pensen) i de baix (el que senten).

Una escola sense algun dels agent implicats en el sistema educatiu (mestres, infants o famílies) no tendra sentit.

Els mestres estem en una posició privilegiada perquè en el paper que tenim, em de provocar la implicació de cada infant de forma particular. Segons ella, la part més complicada de la funció del mestre és atendre a les necessitats de tots i cadascun dels infants.

Narració de casos reals:

ü  Un infant molt mogut i inquiet però que no parla mai de sentiments, només d’accions i moviments. Ha d’haver un vincle i una complicitat amb cada infant. La cara diu més que les paraules. Importància de la comunicació no verbal. Ella els anomena “trucos, chispadas”.  

ü  Un nen que venia a dormir constantment a la cama dels pares i ells volien acabar amb aquesta conducta. Ella va proposar que li posessin un pestillo a l’habitació.

ü  Hi ha que ser clars amb els infants. “si no vols, no vinguis a l’escola” li va contestar a una nena. Una nena li va preguntar “t’agrada venir a l’escola?”

ü  Infant difícil. Era molt callat però quan parlava era per ficar-se amb algun company. El nen li va portar a la mestra 43 pots de cilindres diferents que va trobar a la classe a mode d’ofrena.

ü  Una nena molt sensitiva. Li va dir a la mestra “me siento sola en el patio. Nadie juega conmigo” va contestar a un sentiment de soledat, amb una acusació.

Els vincles s’han de viure i desprès ja es pensaran. No pots dir “a veure quin vincle tindré amb tal o altre infant...” som depositaris de tots els afectes i maneres d’estimar de cada casa. Així a alguns infants els haurem de frenar, a altres els hem d’incitar a expressar les seves emocions i sentiments, etc. Per al d’arribar a món afectiu dels infants, partint del teu propi. No d’alt a baix, sinó de baix a d’alt. Quin tipus de mestre sóc? No podem ignorar qui som i com estam/ens sentim.

*L’escola té una espècie de criança compartida amb les famílies. Ha de ser tendre.

ü  Una nena que ha d’abandonar l’escola perquè els seu pare canvia de feina i s’ha d’anar a l’estranger. Destaca l’empatia mostrada pels seus companys. Conte “El gran viaje del señor M.”. La primer frase del conte diu “cuando se murio su hijo, el señor M. Lo dejó todo”.

*Si els mestres intervinguéssim en el tema emocional com acompanyants, els infants s’obririen més, ho expressarien, serien més feliços. Tot això s’ha de parlar a classe. Hem d’ensenyar als infants a posar paraules als seus sentiments perquè així es sentiran més tranquils i menys angoixats. No hem de caure en l’error de programar el tema dels sentiments, el tema dels números, dels les figures geomètriques, etc., sinó que hi ha multitud d’oportunitats en la vida d’aula en les que tot això es pot treballar d’una manera real, significativa i contextualitzada. 

ü  Cas de l’infant al que li expliquen què són els gels demanant-li què sent quan la seva mare agafa a un altre nen.

*Els mestres hem d’aprendre a dir als infants “tranquil que això ens passa a molts” d’avant d’un sentiment que no saben controlar como d’ira o gels. D’aquesta forma, ensenyem a l’infant que ell no és dolent. Li donem alliberació. L’hem d’ensenyar estratègies per respondre a aquells sentiments.

*Per als infants, els punts principals de preocupació i interès són: els seu cos, sexe, tolerar la frustració, com es neix, es movent, com pot morir si no ha nascut (en el cas d’un avorto natural). Cal destacar, que temes difícils d’explicar com ara la sexualitat o la mort, hem d’estar preparats. Hi ha articles interessants de Vicent Arnaiz que ens poden ajudar. No podem donar l’esquena a aquests temes perquè formen part de la vida.

Per tant, tenir en compte el dia a dia, la quotidianitat, els temes d’interès propis de l’edat. Tenint en compte això, intervenir de la millora manera però no deixar res sense tractar. Tot i que no sapiguem que dir. Per exemple, podem demanar a la resta d’infants què pensen ells.

Quan sorgeix un problema, en lloc de demanar enseguida “tu has fet això? Per què ho has fet?”, és molt millor que es tranquil·litzin i es calmin. Tractar-ho una hora més tard per parlar amb perspectiva i amb seny.

Estratègies davant conflictes:

1.      Anem a parlar.

2.      Mirar-nos les cares. Per saber si els gestos facials corresponen amb el que s’està dient.

3.      Posar la llei. No val tot ni podem fer tot el que volem. (Cas d’una nena que no té normes ni regles. Moltes vegades els pares necessiten que existeixi un perill físic real per tal d’adonar-se de la problemàtica de no dir “no”).

4.      Valorar el que passa. Reforçament positiu. Estar pendent del canvi per premiar la conducta positiva i no reaccionar únicament quan es fa allò dolent.

5.      Donar pas a les emocions. Expressar la inseguretat per introduir-se a un grup de joc. D’aquesta forma algun que es senti així ho podrà expressar.

6.      Mirar el que està passant i assenyalar la conducta d’aquells que no paren quiets i no escolta. D’aquesta forma tot el grup estarà més atent. 

7.      Expressar estratègies per enfrontar-se davant diverses situacions. Per exemple quan algú t’agredeix, podem respondre cridant, sortint corrent, cridar a algú altres, etc. però mai pegant com a resposta.

*Com a cloenda, dir que allò més importat dels mestres d’Educació Infantil és donar-los les eines per tal que sàpiguen qui són, que se’ls hi mou per a dins i sàpiguen reconèixer el seu món interior.

*Tot el que tenim en el pis de d’alt ho hem après de manera teòrica amb la carrera. Però cal fer un aprenentatge de tipus més emocional, propi del pis de baix, a partir de la introspecció, l’autoanàlisi, enfrontar les nostres pors, etc. val la pena que els infants es sentin acompanyats per nosaltres.

*És interessant practicar el contagi d’una passió. Quines coses t’agraden, quines no, què t’emociona i què no. La mestra provoca amb el seu interès, que els infants es contagien d’aquelles aprenentatges i sabers. La gent necessitem apassionar-se per viure intensament cada moment i els infants també. No hi ha res millor que la sensació de ser mestre essent tu mateix i contagiant als infants de les teves passions.    

Assistència a la ponència de l'AMIPA sobre la Llei LOMCE i el Decret TIL

Avui he tingut la oportunitat i privilegi d'assistir a una ponència de Luís Orozco en la que es pretén informar a les famílies sobre la nova reforma educativa Llei LOMCE i el decret TIL.

En primer lloc, ens han llegit la carta escrita pel claustre de professors del CEIP s’Olivera en la que exposen el seu rebuig cap a l’aplicació d’aquesta nova llei. Els polítics pretenen  implantar-la a partir del curs vinent (setembre). Cal saber, tal i com ha exposat Orozco, que des de que Espanya va entrar en un sistema de govern polític de tipus democràtic, s’han realitzat set reformes generals educatives i quatre plans d’estudis diferents com podem veure aquí.

Segons ell, ens mengen el coco amb el tema de la competitivitat que només implica eficàcia pel mercat. També exposa que cal substituir la competitivitat per l’excel·lència individual, ja que no tots servim per a tot. L’escola ens ha d’ajudar a créixer desenvolupant al màxim les nostres potencialitats per tal d’extreure el millor de cada individu, és a dir, allò en el que són competents. Aquest supòsits, per tant, recolzarien una educació que atengués a la diversitat i als individus, donant així resposta a les seves necessitats.

Un altre aspecte interessant que ha tractat, fa referència a la comparativa establerta entre el Sistema Educatiu Espanyol i altres com el de Finlàndia. Algunes de les afirmacions enumerades de les avantatges de l'educació a Finlàndia són les següents:

-          El seu sistema educatiu garanteix el 93% d’èxit escolar al igual que Corea del Sur, gràcies a la seva cohesió social.

-      Mantenen la mateixa llei educativa des de fa més de 20 anys, aplicant lògicament reformes segons els avanços establerts en la cultura, gràcies a un pacte de govern en la que es va acordar establir la seva lleu educativa amb independència del govern del moment. Les proves PISA, avalen que els finlandesos són els millors preparats de tota Europa.

-      A través de l’educació, aconsegueixen que les diferències entre els alumnes siguin les mínimes de tal manera que funciona a mode d’acció compensatòria de les desigualtats. Es realitza una ensenyança particularitzada per a cada individu, segons les seves necessitats particulars.

-          En quant als recursos, cal destacar que l’ensenyança per aquest país és gratuïta fins a la universitat.

-          Gran preparació i reconeixement del professorat. Estan molt ben considerats i pagats. 

Finalment, m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt interessant en el que fan una entrevista a Tonnuci sobre el que suposar l'aprovació i implementació de la Llei LOMCE perquè tothom ho entenguem. 

Observacions sobre el procés de lectura en el moment de l'assemblea

Avui he pogut coparticipar amb la meva tutora en la vida diària de l’aula durant el moment d’assemblea. Aquesta, consisteix en triar els encarregats de la setmana, llegir el menú del dia, escriure a l’agenda què faran durant la jornada, escriure el data i mirar el temps, entre altres activitats. Cal destacar que a principi de curs, entre tots els infants, s’acorda quins encarregats necessiten de classe. Els càrrecs establerts són els següents: ordre del passadís, passar llista, llegir el menú del menjador, escriure la nota a la Lola (la directora) per dir-li quants infants queden a dinar, revisar el bany, calendari i temps, tirar els fems, dur els calcetins de psico, revisar el pati, netejar les taules, repartir el material d’aula i ordre de la classe.

Personalment, m’he adonant de la riquesa que aporta el moment d’assemblea en l’avaluació individual dels infants, ja que es poden veure molts aspectes relacionants amb el nivell i progrés que segueixen els infants a nivell de lectoescriptura, maduresa, en la conversa, i molts altres aspectes. Un bon exemple d’això, fa referència a dues nenes de la classe encarregada de passar llista. Durant aquesta tasca, he pogut observar que a priori una llegeix aparentment de manera molt adequada les targetes amb els noms dels seus companys, mentre que l’altra mostrava majors dificultats. I vull dir "aparentment", perquè en realitat la primera nena no realitzava el procés de lectura pròpiament dit, sinó que es limitava a reconèixer memorísticament les grafies de l’inici del nom i deia el nom del company de qui es tractava. D'altra banda, la segona nena, tot i que mostrava majors dificultats, sí estava realitzant el procés de lectura a nivell fonètic, ja que s'esforçava per reproduïr el so de totes les lletres i únicament li faltava lligar-les. Aquesta observació, la vaig posar en comú al final de l’assemblea amb la meva tutora i ambdues vam coincidir en aquest fet.

Per tant, crec què és molt important observar detingudament a cada infant i fer una mirada més enllà perquè del contrari hauríem pensat que la primera nena llegeix de manera resolta quan, en realitat, presenta més dificultats que la segona.     

Tutoria de pares: treballant en xarxa

Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat durant la jornada d’avui, en la qual he pogut assistit a una tutoria de pares. Allò especial d’aquesta reunió, és que l’infant en qüestió està derivat a l’EOEP degut a algunes mancances observades en el seu desenvolupament maduratiu. És per això, que aquesta tutoria m’ha permès, a més a més, establir contacte amb altres professionals que col·laboren a l’escola com ara l’AL (Audició i Llenguatge) i la Psicoterapeuta de l’equip psicopedagògic que ve al centre una vegada a la setmana, a part de la tutora d’aula, mestra d’Educació Infantil. 

Personalment, m’ha semblat molt interessant l’assistència a aquest tipus de reunió, ja que he pogut percebre la gran labor que hi ha darrera de cada infant. Diversos professionals, treballen en xarxa per aplicar els seus coneixements en benefici dels infants, i garantir-los un desenvolupament òptim i harmònic, així como una educació de qualitat tot i salvant les dificultats. D’aquesta forma, s’adapten a les necessitats pròpies de cada infant i permet realitzar una visió més global i holística en la que entren en joc diferents entitats que observen, disposen materials, generen coneixements, identifiquen i avaluen el propi nen, en benefici seu. 

Les primeres tutories de pares!

Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat gràcies a l’assistència de les meves primeres reunions de pares. 

La primera ha estat amb la família d'una de les nenes de la meva classe, degut a una sèrie de fets observats que preocupaven a la meva tutora respecte del seu comportament. I la segona ha estat amb els papàs d'una de les nenes de la classe de p5-B "Els Pastissers". Destacar que aquesta segona tutoria la he realitzat per voluntat pròpia davant la petició de la Cati, ja que necessitava que alguna practicant hi estigués pressent. Ambdues tutories han anat molt bé i s'han tractat aspectes molt diversos i interessants. A més a més, he pogut observar com les tutores afronten i aborden les diverses situacions, adquirint així algunes estratègies de cara a la meva futura docència com ara: fent sentir còmodes a les famílies, mostrar-los que sabem que ho fan lo millor que saben, transmetre les nostres percepcions d'una manera clara sense divagacions però de manera empàtica fent una escolta activa, observar i analitzar tant els aspectes verbals com no verbals de la comunicació dels pares, etc. A continuació, explicaré com ha estat la situació i dinàmica de la primera tutoria, ja que em toca més de prop pel fet de ser un cas de la meva aula de pràctiques.

En aquest cas, es tracta d’una nena de cinc anys que presenta un nivell maduratiu bastant alt i el qual podem observar a través d’aspectes com ara els raonaments que realitza, el nivell d’expressió oral, el seu nivell d’atenció, entre altres. Els seus pares estan separats i ella viu amb la mare. Darrerament, ens hem assabentat de que rebutja els aliments que li ofereixen durant el temps del menjador. A més a més, hem observat una conducta bastant tirana i desposta davant els seus companys durant les sessions de psicomotricitat o el temps de pati, ja que sempre dirigeix el joc, el rol que realitzarà cada infant, i fins i tot a on s’han de col·locar. Vull destacar, que tant la tutora com jo, tenim present que es tracta d’una nena amb un gran poder de decisió però volem corregir les formes amb que es dirigeix als seus companys.

Durant la tutoria, la mare s’ha sincerat i ha explicat algunes situacions que li preocupen sobre el seu comportament amb ells com per exemple que de vegades agredeix físicament al pare, tot i que ell li resta importància, que encara li donen el biberó, que la nena mana en casa i decideix què menja i què no, etc. Tractant d'analitzar els comportaments dels pares, he observat que la mare s’ha mostrat molt comprensiva i conscient de la problemàtica; ha reconegut que té dificultats per posar límits a la filla, ja que ella no va tenir un model estable i de referència, i ens ha demanant ajuda. D’altra banda, el pare es mostrava més reticent a acceptar la situació i adoptava una posició més defensiva, justificant el comportament de la seva filla, pot ser motivades per les represàlies fetes per la mare. Per últim, vam arribar a diversos acords i solucions conjuntes per tal de millorar la situació; retirar l’ús del biberó, posar límits més clars, assabentar a l'infant de les conseqüències que tindrà no dur-les a terme i complir-les, i no permetre que exerceixi un rol que no li pertoca com ara decidir què menja i animar-la a tastar els aliments abans de rebutjar-los.

Finalment, vull mencionar les intervencions que vaig realitzar durant la tutoria i amb les quals pretenia compartir algunes estratègies apreses teòricament durant la carrera per tal d'ajudar als pares a afrontar certes situacions de rebequeries relatades per la mare. Aquestes són les següents:

-       No prestar atenció als infants quan tenen una rebequeria perquè sinó aprenen que els fem cas en aquestes situacions, i fer-los saber que els atendrem quan estiguin calmats i desprès complir-ho.

-     Reforçar més els aspectes positius quan fa bé alguna cosa, ja que dóna millors resultats que el fet de destacar els aspectes negatius.