GRÀCIES ALS MÚSICS DE COLORS I A LA RAQUEL PER DEIXAR-ME ENTRAR EN EL VOSTRE PETIT MÓN. DURANT AQUESTS MESOS HEM BALLAT, HEM CANTAT, HEM RIGUT, HEM PLORAT D'EMOCIÓ, HEM SOMIAT... GRÀCIES PER TOT EL QUE M'HEU ENSENYAT I SOBRETOT PER L’AMOR I L’ESTIMA QUE M'HEU TRANSMET. NO US OBLIDARÉ MAI. OS ESTIM A TOTS!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·laboració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·laboració. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de maig del 2013

Comencem un nou projecte!!

Avui hem començant un nou projecte i, com tots i cadascun d’ells, el seu sorgiment és tot un esdeveniment que cal narrar. A continuació, us present el recorregut que hem seguit durant aquest més de maig en el que els infants han pogut descobrir, dubtar, demanar, fer hipòtesis i conèixer una mica més sobre l’origen de l’ésser humà.

Arran de completar la nostra línia del temps i situar en ella a aquelles persones importants pels infants, una de les nenes va dir: “us imagineu que algú va néixer a l’any 0?”. Aquesta sorprenent i inesperada pregunta, va provocar moltes reaccions en els infants, alguns dels quals van contestar: “a la! Però això és impossible”, “l’any 0 no existeix”. De sobte un munt de qüestions i dubtes s’obrien camí en les ments dels nostres infants; existeix l’any 0?, va néixer algú aquell any? Com i quan va aparèixer la primera persona?, etc. Així doncs, d’aquesta forma tan fortuïta vam acordar que les dues preguntes que obririen el nostre projecte serien si algú havia nascut a l’any 0 i cóm va néixer la primera persona.














En primer lloc, calia que na Raquel i jo ens reuníssim per tal de planificar i acordar cap a on volíem dur el projecte; a quins aspectes volíem donar més rellevància, a què preguntes volien donar resposta els infants, i quines activitats i materials posaríem al seu abast. Finalment, arran dels comentaris i materials que ens portaven els infants, vam fer un planning amb els infants sobre què faríem:

-       Mirar el vídeo portat per una de les nenes titulat "El origen de la vida” de Érase una vez el cuerpo humano) i l’enllaç a Youtube titulat “Érase una vez la tierra”, que també tractava sobre l’origen de la vida.
-          Anar a la biblioteca per treure informació rellevant per al nostre projecte; llibres, enciclopèdies, revistes, contes, etc.  
-          Treballar sobre aspectes de mesura arran del descobriment de na Lucy.


Tractant de respondre a la pregunta sobre Cóm va aparèixer la primera persona?, vam seguir una dinàmica de treball vol curiosa que no havia vist abans. En primer lloc, vam retirar totes les taules de la classe i vam disposar les cadires en forma de rotllana al mig de la classe de manera que tots ens poguéssim veure les cares. A continuació, cadascun dels infants que havia portat la informació, havia d’elegir a 4-5 infants per tal d’explicar-los les seves teories con respecte a la pregunta que havien investigat. Un integrant de cada grup exerciria el rol de secretari de tal manera que hauria d’escriure a una fulla les conclusions estretes del que explicaria el seu company. Cal destacar, que cada grup podria treballar a diferents zones com ara a l’interior de la classe o fora al passadís amb total llibertat. Finalment, es reuníem de nou a la rotllana i el secretari de cada grup explicava en veu alta a la resta dels companys les investigacions i conclusions a les que havien arribat per tal de compartir tota la informació i conèixer les diferents teories existents. A més a més, cal destacar que un infant va exercir la funció de fotògraf amb la qual cosa es va encarregar d’enregistrar tots els moments que vam viure.


Durant la setmana, els infants van recopilar molta informació i documentació sobre les qüestions plantejades. Alguns d’ells, van portar documentació audiovisual a través de la qual vam poder entendre un poc millor sobre els esdeveniments que van donar lloc a la vida i que ens ha dut fins als nostres dies. Gràcies al fet d’haver observat el vídeo aportat per una de les nenes sobre "El origen de la vida” de Érase una vez el cuerpo humano i l’enllaç “Érase una vez la tierra” en Youtube” sobre l’origen de la vida, vam descobrir les següents dades:

Sobre el món en que habitem:
-          Fa 10.000.000.000 (10 mil milions d’anys) que es va crear l’univers.
-          Fa 5 mil milions d’anys que es va crear la terra.
-          Fa 1.500 milions d’anys es va aparèixer la primera cèl·lula que va donar lloc a la vida.
-          Cada cèl·lula mesura una centèsima de mil·límetre.
-          El cos humà alberga 60 billons de cèl·lules. 

Diferents etapes per les que ha passat la terra:
-          Era Azoica (fa 5 mil milions d’anys) à només hi havia volcans
-          Era precambrica (1.500 milions d’anys) à hi havia l’alga blava i l’ameba
-          Era paleozoica (500 milions d’anys) à hi havia falgueres, trilobites i el peix paleozoic.
-          Era mesozoica (200 milions d’anys) à hi havia el pietrodàctil i els dinosaures
-          Era cenozoica (78 milions d’anys) à hi havia el mamut

Teoria de l’evolució
Aquesta teoria ens diu que l’home va evolucionar de mico a persona a través de molts d’anys. Aquest és el procés que va seguir:
Lemur à ramapithecus à austrolupithecus à homo erectus à home neandertal à home de cro-magnon + homo sapiens à homo sapiens sapiens.



Una altra de les propostes que vam realitzar al nostre projecte, va sorgir arran de la lectura d’un dels llibres aportat per un dels infants. En ell, vam conèixer a na Lucy, el primer mico de la història! Entre altres dades, ens explicava que na Lucy va néixer fa 3’2 milions d’anys i que mesurava 120 centímetres. D’aquesta forma, els infants van començar a fer les seves hipòtesis sobre aquests nombres tan grans i desconeguts per a ells. La proposta a realitzar, en aquest cas, consistia en el següent:


1.   Trobar a la fotocopia impresa on hi havia informació de na Lucy els nombres que indicaven quant mesurava i els anys que feia que havia nascut.
2.      Posant a disposició seva diferents materials (paper continu, cintes, corda, gomets, clips, palets, culleres de plàstic, retoladors i cintes de mesurar) els infants havien de trobar la manera d’ensenyar-nos quan eren 120cm per tal de fer-nos una idea del que mesurava el nostre mico.
3.   Finalment, en rotllana havien d’explicar com han funcionat els grups i si han aconseguit o no mesurar els 120cm de la Lucy i de quina manera ho han fet.   


Degut a l’èxit que aquesta proposta va provocar, i desprès de comprovar que na Lucy era molt més baixeta del que ells pensaven, vam veure interessant que ara fossin els propis infants qui s’haguessin de mesurar per veure si algú mesurava com el nostre mico. Aquesta nova proposta, consistia en que els infants, per parelles, havien de mesurar-se, i llavors escriure en un paperet el seu nom i els centímetres. Finalment, traçaven la línia amb diferents materials que els havíem cedit (gomets, clics, cintes, corda, palets, etc.) i ho aferraven a un plafó que havia preparat al passadís per a l'ocasió. 












Un altre aspecte que va suscitar un gran interès entre els infants, estava vinculat amb els anys que feia que havia nascut na Lucy; 3’2 milions d’anys!! Aquest número tan gran, escapava a la ment dels petits, però vam tractar d’entendre aquest concepte tan abstracte per a ells. La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta proposta perquè vaig poder endinsar-me una mica més en la ment dels infants i les hipòtesis tant interesants que fan. En primer lloc, els vam demanar que escrivissin en números la quantitat de tres milions dos-cent mil anys. Les produccions van ser d’allò més original i diferents, però una nena s’hi va apropar realment a la xifra!! No anaven gens malament encaminats. A continuació, amb una pissarreta els vaig mostrar com s’escrivia. Els infants estaven realment atents i sentien molta curiositat per descobrir aquell número tan gran. A més  amés, vaig aprofitar per explicar-los les diferents maneres que hi ha d’escriure el mateix nombre. D’aquesta forma, va introduir el concepte dels nombres negatius i l’abans de Crist. Finalment, vam situar a la Lucy i altres dades extretes dels vídeos, a la nostra línia del temps.




Una altra proposta molt interessant, va ser la de construir entre tots el nostre racó de projecte. És per això, que a banda dels materials que van portar els infants, també vam realitzar una recerca a la biblioteca de l’escola per tal de trobar informació rellevant que ens pogués servir per conèixer una mica més en profunditat els diferents aspectes plantejats envers el nostre projecte. 


Finalment, era temps de donar per tancat el nostre projecte, amb una tapa que reflectia el camí viscut. El procés seguit ha estat el següent:
1.      Retallar imatges de la evolució de mico a home i aferrar-lo a la cartolina amb la seva pròpia cara en el darrer, què és l’humà.
2.      Escriure el títol acordat per tots “Completant la línia del temps...” i repassar les lletres de diferents colors.
3.      Elegir quatre quadrats de cartolines de colors, fer-los un dibuix i escriure anys, i desprès repassar-ho.
4.      Ficar els quadrats a la cinta i posar-los a la cartolina, amb l’ajuda de la Raquel i meva. 

Personalment, he de dir què és realment emocionant i interessant veure com de la manera més fortuïta i casual de la vida diària d’aula, els infants es fan preguntes, es qüestionen, plantegen dubtes i fan hipòtesis sobre temes tan complexos com és l’origen de la vida i concretament de l’ésser humà. Aquest viatge, ens ha dut a conèixer diferents teories sobre l’aparició de l’ésser a la terra, per una banda la Teoria Creacionista que ens explica que va ser Déu i va crear l’home, i d’altra banda la Teoria Evolucionista que ens diu que l’home va evolucionar a partir d’un mico. D’aquesta forma, també vam conèixer a na Lucy, vam descobrir diferents sistemes de mesura, vam saber què són els centímetres, com s’escriu 3’2 milions d’anys, que “aC” significa abans de Crist i que abans de l’any 1 existia l’any -1, -2, -3, -4 i així successivament. Però sobre tot, hem après a investigar, a ser curiosos, a indagar, a reflexionar i a no voler deixar d’aprendre mai! 

dimecres, 17 d’abril del 2013

Moments de planificació i avaluació


En aquesta entrada, m’agradaria deixar constància de dos situacions en les que he pogut col·laborar amb la meva tutora de pràctiques; la planificació i l’avaluació.

Per una banda, la PLANIFICACIÓ consisteix en un procediment de gran rellevància dins del procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que permet a l’educador preveure i anticipar-se als esdeveniments. Personalment, penso que la tasca del docent requereix d’una gran planificació prèvia a l’actuació, i més especialment amb la filosofia del treball per projectes que es segueix al meu centre de pràctiques, ja que no existeix una programació anual elaborada amb anterioritat. Això requereix, per tant, una gran tasca setmanal de preparació, planificació i coordinació per part dels mestres, per tal de garantir una bona posada en pràctica de les activitats i propostes a fer amb els infants. Així doncs, la meva tutora Raquel (de p5-A) juntament amb la Cati (de p5-B) i jo, ens vam coordinar per tal de planificar la setmana del 22.  Aquestes són les propostes que van acordar realitzar:

Dilluns 22:
-          Hem acordat quins racons d’aula tancarem i quantes persones podran anar a cadascun.
-          Jo m’encarregaré de revisar els préstecs del cap de setmana.
-          Jo m’encarregaré d’establir els nous encarregats de la setmana.
-          Seguirem treballant sobre la nostra línia del temps.

Dimarts 23:
-          Festa de Sant Jordi. Farem una gym-kana al matí i tallers a la tarda. Jo m’encarregaré de fer-los una petita introducció a la vida del poeta Marià Villangòmez.

Dimecres 24:
-          Piscina
-          Acabarem de realitzar l’autoavaluació.
-          Seguirem amb la línia del temps.
-          Farem les preguntes que guiaran el nostre projecte.

Dijous 25:
-          Biblioteca: Jo m’encarregaré del moment del conte i llegiré “El león que no sabia escribir”.
-          Explicar els préstec per al cap de setmana.
-          Proposta feta per la Marta i jo sobre el conte de “El camaleón camaleònico”.

Divendres:
-          Proposta feta per la Marta i jo sobre el conte de “El camaleón camaleònico”.
-          Avaluació del infants.
-          Seguir completant la nostra línia del temps. 


I, d’altra banda, l’AVALUACIÓ consisteix en un procés igualment important i necessari, ja que permet a l’educador conèixer en major profunditat aspectes de l’infant que possiblement hagin passat desapercebudes en el dia a dia de l’aula. Gràcies a una observació sistemàtica i processual de l’infant en el seu quefer quotidià, podem extreure una gran quantitat d’informació rellevant que ens pot donar pistes sobre aspectes relacionats amb el seu desenvolupament, per tal d’ajudar-lo en el seu procés d’aprenentatge treballant o incidint sobre aquells aspectes en que necessita un major recolzament. A més a més, l’avaluació permet detectar possibles mancances o dificultats en l’aprenentatge dels infants, amb la finalitat d’oferir-los el suport que els sigui necessari.

Alguns dels ítems que vam observar són els següents:
-          Reconeix els noms dels altres
-          Coneix el fonema de les lletres
-          Reconeix les formes (triangle, cercle, quadrat)
-          Identifica els números (del 0-10)
-          Escriu els números (del 0-10)
-          Quantitat-número
-          Llegeix una frase senzilla
-          Compta fins a
-          Dibuixa la figura humana
-          Retalla seguint la línia 

divendres, 15 de març del 2013

Sortida al Centre de Vila




Avui hem realitzat l’esperada sortida al Centre de Vila on la Mamà d’un dels infants de la nostra classe, ens han convidat per conèixer una mica més a fons aspectes relacionats amb la medicina.

Desprès de vàries setmanes preparant les preguntes sobre aquells aspectes que ens plantejaven dubtes i sobre els quals volíem investigar, vam tenir l’oportunitat de realitzar-les, ja que ens van anar responent a mesura que fèiem la visita pels diferents espais del centre. Algunes de les interessants estàncies que vam poder visitar són: la sala de boxes, on van els pacients més malalts i ens vam poder mesurar la tensió; la sala on fan gimnàstica les embarassades on vam poder veure a un bebè dins la panxa de la mare, escoltar el bateig del seu cor i ens van mostrar amb un bebè i l’estructura dels ósos d’una pelvis de joguina, com surten; la sala de pediatria on vam poder veure a un bebè amb una setmana de vida; la sala del dentista, en la que ens mostrar com de sana estava la boca d’una de les nenes; i finalment, vam poder pujar a una ambulància i ens van mostrar què hi ha dins i perquè serveix la sirena!

Al llarg del recorregut, els infants van aprendre moltes coses i molt interessants sobre el funcionament d’un centre de salut, aspectes relacionats amb les malalties i la seva cura, així com el funcionament del propi cos humà. Va ser una experiència inoblidable que els ha omplert d’entusiasme i de voler sabre, conèixer i investigar més i més sobre aquest emocionat món. Només cal sentir la conversa d’una de les nens dient-li a una altra amb cara de satisfacció: “¡És la mejor escursión de mi vida!”. I què millor agraïment que fer-ho públicament al Diari d’Eivissa; gràcies treballadors del Centre de Vila!.


dilluns, 4 de març del 2013

"Raíces y Alas", de Marta Yanini





Avui he pogut cooparticipar amb la meva tutora d’aula en la posada en pràctica d’una proposta molt interessant que vam planificat la setmana passada. Aquesta consistia en que els infants anessin amb les seves famílies durant el pont de Març a visitar una exposició de quadres dirigida per infants i adults de la Marta Yanini titulada “Raices i alas” al Club Diari d’Eivissa, i desprès realitzessin alguna producció plàstica (quadres, dibuixos, escultures, fotos, etc.) i mostrar-los a la resta de companys a mode d’exposició.

Gràcies a la visita, la Raquel i jo vam poder fer moltes fotos als quadres, observar la barreja tan interessant de materials com ara venes d’escaiola, cartró, palets, etc., i els colors que emprava. Fins i tot vam poder parlar amb ella i ens va explicar algunes de les seves tècniques com ara emprar làtex per tal que les venes no caigueren al assecar-se, entre d’altres.

La veritat és que ha estat una proposta molt lúdica i motivadora pels infants que ha permès treure d’ells la seva part més creativa i aprendre altres formes d’expressió plàstica i sensorials. A més a més, gràcies al fet d’exposar les seves creacions davant la resta de companys, s’ha afavorit la part de relació social, les habilitats comunicatives i competència lingüística dels infants. Es tractava per tant, d’una iniciativa molt interessant perquè ha afavorit el pensament abstracte, en el moment en que han de recordar el que han fet i posar-li paraules, també a potencia la memòria, el raonament, a la pèrdua de vergonya, a la producció de frases cada vegada més complexes, i l’expressió oral, i les famílies s’han vist implicades en la consecució de tot aquest procés.   

Així doncs, podem dir que la proposta ha estat tot un èxit, ja que pensem que els infants s’han enriquit molt amb els quadres que han vist i que desprès han pogut representar realitzant produccions d’allò més diverses i creatives des d’un quadre a llenç, fins a una escultura amb fang, palles i esponges de mar! A més a més, gràcies a aquesta experiència hem pogut conèixer altres materials, que ens han permès enriquir i millorar els recursos del nostre racó de plàstica, com podeu veure a continuació. Gràcies Marta Yanini!


 

divendres, 22 de febrer del 2013

Confeccionem la tapa del projecte l'Infinit!


Una de les situacions en les quals he pogut coparticipar amb el meu tutor de pràctiques durant la posada en pràctica d’activitats amb els infants, ha estat gràcies a la proposta de confecció de les tapes del projecte l’Infinit, sobre el qual han estat investigant el darrer mes.    

Desprès de decidir entre tots per votacions durant el moment d’assemblea com volíem les tapes, la meva tutora i jo vam pensar de quina manera i quins materials eren més adients per treballar amb els infants i vam començar a planificar-ho i preparar de manera conjunta tot el necessari. La veritat és que ens hem trobat amb alguns contratemps a l’hora de fer les tapes però gràcies a la gran capacitat de superació d’obstacles, hem pogut oferir una proposta molt rica pels infants.

En primer lloc, vam tenir un gran dilema sobre si la tapa havia de ser de cartolina o un altre material, ja que dubtaven de la seva resistència i durabilitat, però finalment vam pensar que les cartolines de colors eren més estètiques. Però per desgràcia nostra, quan vam començar a confeccionar les finestres amb els infants, vam corroborar la poca resistència del material, ja que es van rompre els forats pels quals  havia de passar la corda en la que aniria cosida la tela. Però vam trobar solució al problema plastificant totes les cartolines. A continuació, vam començar a cosir les teles. Es tractava d’una proposta un poc ambiciosa i complexa per fer amb infants, però que no dubtaven de les seves gran capacitats per aconseguir-ho!. Aquestes són les passes que van haver realitzar:

Primerament, cal enfilar l’agulla passant la corda pel foradet. Sembla una tasca complicada però ens adonem que amb pràctica comença a ser més fàcil. Llavors, els expliquem com han d’agafar l’agulla alhora que subjectem la tela. Desprès només han d’anar “atrapant” la tela fent una puntada cap amunt, una cap a baix, una cap amunt, una cap a baix. Alguns fins i tot s’atreveixen a cosir tot sols! És una tasca dura que requereix molta concentració i que posa en marxa la nostra coordinació i motricitat fina, però a mesura que fem puntades anem agafant més destresa i confiança amb l’agulla.













L’aventura de cosir ha estat un èxit i ja tenim la corda entravessant tota la tela, som uns artistes! Només falta passar les puntes de la corda pels forats de la tapa i fer-li un nus. Llavors retallem per en mig de la tela perquè quedin dues finestres i ja ho tenim! 















Desprès de la gran aventura de cosir, a la següents sessió, vam composar el títol que havíem elegit entre tots “Els músics investigam el sistema solar”, a través de la recerca individual de les lletres a les revistes i diaris aportats per les famílies. D’aquesta forma, volíem afavorir el procés d’adquisició de la lectoescriptura pel fet d’haver d’identificar les grafies a contextos reals i, a més a més, desenvolupar la motricitat fina pel fet d’haver d’emprar les tisores i el ferrament. La recerca de les lletres va ser tota una aventura, ja que unes eren massa grans, altres massa petites... També ens vam adonar que la “G” ens costava molt de trobar mentre que altres lletres es repetien més sovint com ara la “S” o la “E”. 
















I aquí tenim la nostra obra d’art! Una preciosa finestra que deixa entreveure tot un univers format per estrelles, planetes, el sol i fins i tot una nau espacial!