Exercici d'introspecció sobre les pròpies capacitats i limitacions

Ara que acabem de començar el període de Pràcticum I, crec què és el moment idoni per realitzar una reflexió inicial sobre el meu autoconcepte com a professional. D’aquesta forma, m’agradaria realitzar un exercici de retrospecció per tal de fer-me conscient de les meves pròpies capacitat i limitacions en l’exercici de la docència.

Personalment, crec que les meves capacitats o punts forts són per exemple:

1. Facilitat en la creació de propostes creatives i que responen als interessos dels infants.
2. Capacitat d’interrelacionar les diferents àrees del saber per tal de dotar els aprenentatges de major sentit i significat pels infants.
3. Saber provocar reptes cognitius adequats als seus interessos i capacitats dels infants tot i afavorint el seu procés de plantejament d’hipòtesis.
4. Capacitat de saber relacionar els conceptes adquirits de manera teòrica per desprès aplicar-los a la realitat pràctica de l’aula.
5. Facilitat i predilecció pel treball en equip, saber escoltar i respectar les idees i aportacions dels meus companys.
6. Gran capacitat de reacció i pressa de decisions davant situacions inesperades
7. I sobre tot, gran capacitat d’observació, anàlisi i interpretació de gestos, conductes i reaccions dels infants per tal de detectar qualsevol aspecte que sigui rellevant en el seu harmònic desenvolupament. 

D’altra banda, també sóc conscient de les meves limitacions amb la qual cosa cal destacar alguns dels punt febles que considero que he de seguir treballant.

1. Dificultat per posar-me seriosa davant els infants en les situacions que demanen fermesa i adquirir un rol més autoritari. 
2. Falta d’eines o estratègies per tractar certs temes tabú com poden ser la mort o la sexualitat.
3. Resoldre certs conflictes entre els infants aconseguint que arribin per ells mateixos a acords.
4. De vegades crec que podria deixar més temps perquè responguin els infants i deixar-los que construeixin per ells mateixos les frases sense anticipar-me a posar-los-hi les paraules a la boca.
5. Crec que hauria de formular-los més preguntes per tal d’afavorir la seva capacitat de reflexió i raonament.
6. De vegades tinc dificultat per saber identificar correctament la fase de lectoescriptura en que es troba l’infant.
7. Dificultats relacionats amb el currículum sobre el fet de conèixer exactament quin són els criteris mínims que han de complir els infants a cada etapa degut a les múltiples maneres d’interpretar el currículum d’Educació Infantil. 
8. De vegades em plantejo si seria capaç de guiar un projecte, saber cap a on em de tirar, quan explotar la espontània curiositat dels infants i quan limitar-la en allunyar-se del que és interessant que sàpiguen. 
9. I la que més crec que em consta, que fa referència a la capacitat de mesurar el temps i adaptar les activitat al l’horari establert perquè no me falti o em sobri massa temps. 

Per tant, una vegada he realitat aquest profund i costós procés de conscienciació i reflexió intern, cal mencionar que els meus objectius estarien dirigit al perfeccionament dels meus punts fort i la millora dels meus punts febles per tal que puguin arribar a ser aspectes que domino i controlo. Una bona manera per fer-ho, és aprofitar el meu període de pràctiques per tal d’ensopir-me de les bones pràctiques que observi de mestres amb les quals compartiré aula durant quasi tres mesos per tal d’adquirir eines, estratègies i recursos dirigits i orientat en pro al meu creixement com a docent.  

Una fita assolida!

Al llarg d’aquests quatre anys d’una cursa que semblava interminable, he pogut començar a traçar els primers esbossos de la meva identitat com a docent. De fet, ho tenia clar. Des del principi tenia clar el perfil de mestra que voldria ser. Aquest corresponia al d’una mestra que, a grans trets, seguís els valors que propugna del corrent constructivista pel qual s’estableix a l’infant com a protagonista actiu del seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta forma, el treball per projectes suposa la manera de fer que millor respon a aquests principis pedagògics, basats en la filosofia de l’educació lenta de Loris Malaguzzi i les escoles de Reggio Emilia (Itàlia), entre altres.  

Així doncs, d’aquí partia la meva gran fita. Del fet de poder formar-me baix els supòsits d’aquesta magnífica manera de fer en matèria educativa. És per això, que estic tan emocionada de poder comunicar que, gràcies als mèrits aconseguits acadèmicament parlant durant aquests quatre anys, he pogut elegir com a centre de pràctiques el CEIP S’Olivera!!

Com ja sabem, aquest centre respon en gran mesura a les bases psicopedagògiques descrites anteriorment, ja que tal i com exposen al seu Projecte Educatiu de Centre (PEC) aposten per una educació integral, la construcció de l’aprenentatge per part del propi alumne, un aprenentatge funcional i significatiu, el respecte a la diversitat de processos d’aprenentatge, la interacció social com a font d’enriquiment, i allò que més m'agrada; que treballen per projectes. 

Així doncs, afronto aquest tres mesos de pràctiques amb moltes ganes i il·lusió d'haver aconseguit una fita tan desitjada i a la vegada merescuda. També espero poder veure en primera persona la realitat pràctica de tots aquells conceptes i principis estudiats de manera teòrica per tal de trobar el sentit i significat a la meva filosofia educativa i seguir així creixent, aprenent i edificant la meva identitat com a docent.