Quants anys fa que va néixer na Lucy?

Una de les situacions en les quals he pogut dissenyar i dur a terme una proposta pròpia, ha estat a partir del nou projecte que estem investigant sobre la nostra línia del temps.

Un aspecte que va suscitar un gran interès entre els infants, estava vinculat amb els anys que feia que havia nascut na Lucy. Recordem que na Lucy va ser el primer mico descobert pels científics i que hem conegut gràcies a un dels llibres aportats per un dels infants. Aquest document, ens explicava la Teoria de l’Evolució, que afirmava que els homes havien evolucionat des d’un mico: na Lucy, feia més de 3’2 milions d’anys!! Aquest número tan gran, escapava a la ment dels petits, però vam tractar d’entendre aquest concepte tan abstracte per a ells.  

En primer lloc, els vam demanar que escrivissin en números la quantitat de tres milions dos-cent mil, que correspon amb els anys que da que va existir la Lucy. Les produccions van ser d’allò més original i diferents, però una nena s’hi va apropar realment a la xifra!! No anaven gens malament encaminats. A continuació, amb una pissarreta els vaig mostrar com s’escrivia. Els infants estaven realment atents i sentien molta curiositat per descobrir aquell número tan gran. A més  amés, vaig aprofitar per explicar-los les diferents maneres que hi ha d’escriure el mateix nombre. D’aquesta forma, vaig introduir el concepte dels nombres negatius i l’abans de Crist. Finalment, vam situar a la Lucy i altres dades extretes dels vídeos, a la nostra línia del temps.

La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta proposta perquè vaig poder endinsar-me una mica més en la ment dels infants i pel fet d’observar les hipòtesis tant interesants que feien mentre escrivien els nombres, vaig poder entendre un poc més com funciona el seu pensament en constant ebullició. Ha estat realment fantàstica aquesta experiència! 

El camaleó camaleònic!

En aquest mes d’Abril, he pogut planificar, intervenir i avaluar una sessió d’aula responsabilitzant-me del tot el grup-classe, gràcies a una proposta dissenyada de manera conjunta entre la Marta i jo, per tal de garantir que ambdós grups de p5 gaudiren de la riquesa de l’activitat que havíem elaborat. Aquesta, va sorgir arran de la creació d’una graella d’autoavaluació en la que els propis infants podien prendre consciencia de les seves capacitats i limitacions per tal d’autogestionar-se i autoregular-se a fi d’anar millorant cada vegada més.

La proposta consistia en contar el conte del Camaleó Camaleònic emprant com a mitjà la pissarra i el canyon digital.  Darrera d’aquesta proposta, hi ha tot un sentit pedagògic i educatiu que justifica la seva presentació davant els infants. Es tracta per tant, d’un conte que parla sobre la felicitat, el canvi i la identitat personal, així com la importància de saber apreciar les capacitats i potencialitats dels altres, però sense menysprear i valorant les pròpies de la persona en qüestió. Tot això, es narra des de la vivència d’un camaleó que s’anava transformant en els animals que trobant pel zoo a mida que ho desitjava, fins que va tenir fam i es va adonar que no podia menjar amb aquella trompa d’elefant. Així doncs, va començar a valorar les virtuts de la seva magnífica llengua i va desitjar tornar al seu estat original!  

A continuació, vam realitzar una assemblea amb els infants en la qual preteníem generar en ells reflexió, opinió i argumentació sobre diferents aspectes relacionats amb la narració. Algunes de les preguntes que els vam generar són:

-          Sabíeu quin animal és un camaleó?

-          Què sabíeu sobre els camaleons?

-          Que us ha semblat el conte?

-          Què us a agradat i què no?

-          Què li passava al camaleó?

-          Creieu que estava gaire content de com era ell?

-          Perquè penseu que volia canviar algunes parts del seu cos?

-          Quines parts d’animal s’ha canviat?

-          Penseu que tot això li ha fet més feliç? Perquè?

-          Quines coses us agraden de vosaltres mateixos?

-          Quines penseu que són les vostres qualitats que us fan especials?

A continuació, vam repartir unes feinetes en les que havien d’escriure una cosa que pensessin que se’ls donava bé i una altra en la que haguessin de millorar, i llavors escriure una cosa bona de tres pastissers i de tres músics. I finalment, ho vam posar en comú alhora que anava escrivint a una cartolina totes aquelles coses bones que els seus companys havien dit que tenia cada infant. La veritat és que va ser una activitat molt positiva en la que vam podem treballar la identitat personal i afavorir l’autoimatge i autoconsciència dels infants, valorant i apreciant les pròpies capacitats en un clima realment motivador i tendre.

Aquí teniu el vídeo, espero  que us agradi!

Què voldria saber d'un centre de salut?

Avui m’he encarregat de dur a terme la meva primera activitat a l’aula, responsabilitzant-me així del grup d’infants en períodes cada vegada més llargs. Aquesta proposta, està relacionada amb una sortida que realitzarem el proper dia 15 d’aquest mes al Centre de Salut de Vila. La meva comesa, consistia en explicar què aniríem què veuríem al centre de Vila com ara la sala d’urgències, una ambulància per dins, escoltar els batecs d’un nadó al ventre de la mare, etc.

Per tal de fer partícips als infants, he demanat voluntaris per tal que llegissin el que deia la nota informativa per a les famílies. Algunes de les estratègies que he emprat, consistien en anar marcant amb el dit les grafies per tal d’ajudar-los a llegir, també els anava fent preguntes a la resta per tal de comprovar si estaven atents i escoltaven als seus companys, etc. A continuació, els he explicat que com a feina per casa havien de pensar preguntes que li volguessin fer als professionals que allí trobaríem.

Finalment, els he repartit un altre paperet en el que hem pensat que escriguessin el preu de l’autobús; “4 Euros”. Com a anècdota, cal destacar que els vaig demanar si tenien alguna idea del cost i un infant va dir que 2 Euros. Vaig aprofitar això per fomentar la competència matemàtica en una situació funcional i significativa donant-los la pista que eren 2€ d’anada i 2€ més de tornada. Ràpidament l’infant va fer el càlcul matemàtic encertant que havien de portar 4€!.  

Personalment, m’he vist bastant resolta a l’hora de plantejar les propostes i reconduir les diferents situacions sorgides per tal de mantenir l’atenció dels infants i que entenguessin què faríem a l’excursió. Algunes d’aquestes estratègies les he adquirit per mitjà de l’observació de la meva tutora en aquestes primeres setmanes. Cal destacar però, que la part de lectura probablement s’ha allargat massa i s’ha fet una mica pesat per a la resta de nens. Finalment, he pogut comentar amb la Raquel les seves observacions i puc dir que estic molt satisfeta de la meva actuació i la resposta rebuda per part dels infants.         

Dirigeixo el grup d'infant i sóc capaç de resoldre imprevistos de manera eficient!

Una de les propostes en les quals he pogut responsabilitzar-me del grup d'infant ha estat avui, ja que la meva tutora Raquel s’ha hagut d’anar al metge 15 minuts abans de l’hora del pati. D'aquesta forma, m’he enfrontat a la meva primera situació a soles davant els infants. Durant aquest temps, havia de proposar-los que donessin idees per al títol de la tapa del projecte l'Infinit i n'han sortit de  molt creatives!

- Els músics espitgen el sol

- El músics astronautes

- Els músics investigam el sistema solar

- Els músics investigam el planetari

- Els músics investigam l’espai

- Els músics investigam l’infinit

Tot i que alguns estàven molt cansat perquè s'apropava l'hora d'anar al pati i esmorzar, en general han mantingut una actitud molt bona d'atenció i participació aportant idees. 

Cal destacar, que en tornar a l’aula m’he trobat amb un incident poc usual; una de les nenes tenia mal de panxa i s’ha fet la caca al damunt. Tot i que en un principi això va suposar una situació d’estrès i angoixa, crec que vaig saber solucionar-la de manera ràpida i efectiva, posant així a prova la meva capacitat de reacció i resolució d’obstacles. Així doncs, vaig decidir que els infants esmorzessin a l’aula, ja que encara no hi eren la resta de mestres al pati i jo no els podria vigilar.  Així, mentre ells menjaven, vaig ajudar a la nena a canviar-se i quan van ser les mestres fora, vaig començar a enviar als infants que havien acabat d’esmorzar.

Finalment, tot va sortir bé i la situació es va resoldre sense cap incident més però la veritat és que he pogut    corroborar la dita de que "per deu minuts que et quedes sol, passa de tot allò inesperat"! Per sort, les pràctiques de l’any passat em van donar moltes estratègies per resoldre situacions com aquesta!