Lectura del conte "El lleó que no sabía escriure"

Avui he dut a terme una proposta nova en el meu període de pràctiques. Gràcies a aquesta, he pogut participar de manera activa en un dels moments més significatius de la vida d’aula i que, a més a més, tenen com a rutina en el seu horari dels dijous. Es tracta del temps de biblioteca en la que la tutora llegeix un conte d’interès als infants.

En aquest cas, he llegit el conte del “Lleó que no sabia escriure”. Es tracta d’un conte infantil que narra les vivències del seu protagonista, el lleó, que volia escriure una carta d’amor a la lleona. Però ell no sabia escriure així que anar a diferents animals, d’un en un,  per tal que l’ajudessin des del mico fins a la girafa passant pel cocodril, el peix i l’escarabat piloter, entre d’altres. Però cap d’ells s’ajustava al que el lleó volia dir-li així que es va enfadar tant i tant que va començar a cridar als quatre vents tot el que li escriuria a la seva amada si pogués. I la lleona, que el va escoltar, va quedar totalment enamorada d’aquelles paraules tan polides i va acabar per ensenyar-li a escriure ella.

Personalment, he de dir que durant les setmanes que he dut a terme el moment del conte, m’he sentit molt a gust. Per tal d’incitar l’escola i fomentar l’interès dels infants, vaig emprar diferents estratègies com ara emprar onomatopeies, canviar el to de la meva veu, crear intriga, fer preguntes, no mostrar-li les imatges fins al final per tal d’afavorir la seva imaginació, etc. Així doncs, crec que gràcies a aquesta proposta, he pogut desenvolupar les meves habilitats comunicatives, tant verbals com no verbes, enfront dels infants i millorar així aquesta importantíssima competència de la nostra professió com a docents. 

Observacions sobre el procés de lectura en el moment de l'assemblea

Avui he pogut coparticipar amb la meva tutora en la vida diària de l’aula durant el moment d’assemblea. Aquesta, consisteix en triar els encarregats de la setmana, llegir el menú del dia, escriure a l’agenda què faran durant la jornada, escriure el data i mirar el temps, entre altres activitats. Cal destacar que a principi de curs, entre tots els infants, s’acorda quins encarregats necessiten de classe. Els càrrecs establerts són els següents: ordre del passadís, passar llista, llegir el menú del menjador, escriure la nota a la Lola (la directora) per dir-li quants infants queden a dinar, revisar el bany, calendari i temps, tirar els fems, dur els calcetins de psico, revisar el pati, netejar les taules, repartir el material d’aula i ordre de la classe.

Personalment, m’he adonant de la riquesa que aporta el moment d’assemblea en l’avaluació individual dels infants, ja que es poden veure molts aspectes relacionants amb el nivell i progrés que segueixen els infants a nivell de lectoescriptura, maduresa, en la conversa, i molts altres aspectes. Un bon exemple d’això, fa referència a dues nenes de la classe encarregada de passar llista. Durant aquesta tasca, he pogut observar que a priori una llegeix aparentment de manera molt adequada les targetes amb els noms dels seus companys, mentre que l’altra mostrava majors dificultats. I vull dir "aparentment", perquè en realitat la primera nena no realitzava el procés de lectura pròpiament dit, sinó que es limitava a reconèixer memorísticament les grafies de l’inici del nom i deia el nom del company de qui es tractava. D'altra banda, la segona nena, tot i que mostrava majors dificultats, sí estava realitzant el procés de lectura a nivell fonètic, ja que s'esforçava per reproduïr el so de totes les lletres i únicament li faltava lligar-les. Aquesta observació, la vaig posar en comú al final de l’assemblea amb la meva tutora i ambdues vam coincidir en aquest fet.

Per tant, crec què és molt important observar detingudament a cada infant i fer una mirada més enllà perquè del contrari hauríem pensat que la primera nena llegeix de manera resolta quan, en realitat, presenta més dificultats que la segona.     

Informació per a les famílies!

Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar i participar activament durant moments quotidians de la vida d’aula amb la meva tutora, ha estat avui durant el moment d’acomiadament dels infants.

Pròximament, es durà a terme una reunió amb les famílies, que es realitzarà a mode de cafè-tertúlia en el qual es pretén tractar alguns temes d’interès o que preocupin a les famílies d’una manera distesa, amb cafè i pastes. Es tracta per tant, d’una conversa amable, allunyada del típic format magistral en la que tots els convidats parlen, comenten, aporten dubtes i coneixements, etc.

Així doncs, em vaig oferir encarregar-me de fer la sortida i assumir la tasca de recordar a les famílies la importància de l’assistència a aquest tipus de reunions, convidar-los a portar alguna cosa per berenar, i establir un número aproximat d’assistents.

És sabut, l’escassa participació de les famílies davant reunions rutinàries que, en principi, no tracten casos particulars dels propis infants, sinó de la infància en general. Per tant, era d’esperar la reticència que van mostrar molts d’ells davant la proposta, altres que ni tan sols ho sabien, i alguns pocs que van confirmar la seva assistència. El tema de l’absència dels pares en aquest tipus de reunió, és una qüestió que preocupa i enfada a la meva tutora. És per això, que vaig oferir-me a assumir aquest càrrec. Finalment, mencionar que tot i alguns comentaris desafortunats per part d’algun progenitor, la tasca no va anar nada mal i la meva comesa estava feta. Ara haurem d’esperar quin serà el nombre real d’assistents!. 

M'encarrego del moment de la sortida!

Avui la meva tutora ha hagut d’anar-se’n abans d’hora perquè tenia cita amb el metge. És per això, que he agut d’assumir amb ajuda de la Pepi, mestra de suport, una de les rutines de la vida diària més destacats; la sortida dels infants.

Com ja sabem, els moments d’entrada i sortida de l’aula és un dels més importants, ja que es tracta de situacions informals de relació i conversa amb les famílies i en les quals els podem informar de qualsevol aspecte rellevant sobre els seus fills durant la jornada.

Cal destacar, que degut al retrobament amb els pares i l’emoció de finalitzar el temps d’escolar, es tracta d’un moment de vertadera acció i moviment, que s’ha de saber llevar i dirigir sense nerviosisme ni agitació per part de la mestra. És per això, que he tractat de mostrar-me serena i confiada a l’hora de cridar als infants i parlar amb els pares sobre alguns aspectes que els havia de comentar sobre els seus fills, com per exemple que havíem observat poll a una de les nenes, etc. 

A més a més, també m’he encarregat de repartir unes fulles d’informació de l’AMIPA del CEIP S’Olivera en la qual es convida a les famílies per tractar alguns temes, i a cobrar els sous per pagar l’autobús de la sortida que tenim prevista el proper divendres dia 15 al Centre de Vila.

En definitiva, me vist bastant desembolicada en la gestió i organització de la sortida i acomiadament dels infants, ja que jo he fet tota sola i només he necessitat l’ajuda de la Pepi per saber quin era el fill d’alguns dels familiars que encara no coneixia. Així que pots estar tranquil·la Raquel que tot ha estat controlat i ha sortit molt bé! J