Disseny d'una sessió de psicomotricitat: Capses i més capses!

Desprès de varies setmanes pensant en una proposta per fer amb els infants en un sessió de psicomotricitat, li vaig comentar a la meva tutora de fer una proposta innovadora i arriscada, que no s’havia fet abans a l’escola. Aquesta activitat, consistia en emprar com a material principal, capses de cartró. Moltes capses de diferents grandàries de cartró. Per tal de dissenyar i planificar aquesta sessió, em vaig inspirar en els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura de Desenvolupament Psicomotriu a la Primera Infància impartida a la carrera, així com un curs monogràfic que vaig realitzar per compte propi impartit a càrrec de l’Escola de Temps Lliure i Animació de s’Espurna, de manera que he pogut posar en pràctica aquests sabers.

La meva proposta, consistia en que els propis infants deixessin volar la seva imaginació i creativitat per tal de realitzar el joc i moviments que els motivessin en cada moment. A més a més, es tracta d’una activitat significativa, ja que està relacionada amb el projecte que estem treballant en aquell moment a l’aula. És per això, que com a materials addicionals afegirem cintes de mesura i metros, per tal que puguin fer les seves hipòtesis. Destaca el descobriment de dos nens tal i com narrarem més endavant. A continuació presento el desenvolupament de la sessió de psicomotricitat, a través de la narració de l’experiència, així com material fotogràfic que us ajudi a crear una imatge molt més fidel de la realitat viscuda. Espero que us agradi tant com van gaudir els propis infants!

CAPSES I MÉS CAPSES!

Nombre de la sessió	Capses i més capses!
Nombre d’alumnes	26 alumnes
Edat dels alumnes	5 - 6 anys
Temps destinat a la sessió	60 minuts
Material           necessari	Matalassos de psicomotricitat             Espatlleres             Banc             Plinton             Cama elàstica             Capses de cartró de diferents grandàries             Tubs de cartró             Metros varis. *Els dos darrers materials, els introduirem a la meitat de la sessió, una vegada passada la primera part de desfogament. En aquesta ocasió. Els metros ens ajudaran a mesurar l’alçada de les diferents construccions realitzades pels infants amb les capses i els matalassos. Es tracta d’una bona oportunitat per posar en pràctica la proposta que estam realitzant paral·lelament en les sessions de projecte en les quals estem mesurant a na Lucy, el primer mico en l’evolució.
Objectius	Manipular i conèixer les possibilitats de les capses de cartró.             Realitzar construccions de diferents grandàries.            Familiaritzar-se amb els sistemes de mesura més usuals.           Fomentar la imaginació i la creativitat.
Ritual           d’entrada	-        Arribem a la sala de psicomotricitat i seiem en cercle. Els infants es lleven les sabates i es posen els mitjons de manera autònoma. -    Presentem la temàtica de la sessió. Per això, demanem als infants si veuen alguna cosa diferents a la sala. D’aquesta forma els fem partícips i protagonistes de la proposta. Els expliquem que aquesta sessió tindrà un nou material; capses i més capses de cartró. Amb elles, podran fer volar la seva imaginació: amagar-se, fer construccions, mesurar-les, construir una torre, etc. També els fem saber que al cap d’un temps introduirem un altre material que serà sorpresa, per tal de crear expectativa.  -          A continuació, recordem les normes. Començarem per les positives demanant-los quines coses sí podem fer a psicomotricitat com ara córrer, saltar, lluitar, i sobre tot, passar-ho molt bé. Desprès els demanarem per aquelles coses que no poden fer com ara pegar, tirar del cabell, espitjar o destruir les construccions dels companys. D’aquesta forma, donem major importància a aquells aspectes positius reforçant tot allò que si podem fer, en lloc de centrar-nos en la part negativa. També els informen que els avisarem cinc minuts abans d’acabar la sessió, i de la senyal que farem servir per indicar el final d’aquesta i que han de començar a recollir el material emprat. Pot ser a través del xiulet, palmades, etc.
Desenvolupament	Enderrocament de la torre En la proposta que aquí presentem, hem realitzat tres torres (dos de matalassos i una centra amb les capses de cartró). La psicomotricista contarà fins a tres i els infants sortiran corrent per enderrocar la torre. Podem crear un mica d’expectació tardant en contar per tal d’augmentar l’emoció dels nens. Fase de desfogament En un primer moment, les activitats de l’infant seran principalment de desfogament i alliberació de tensions que es traduiran en un joc amb accions com ara saltar del plinton o la cama elàstica, caure als matalassos, botar, trepar per les espatlleres, colpejar-se, xocar-se, etc. Fase de joc simbòlic (en aquesta fase, intruïm els nous materials previstos) Passats els primers 15-20 minuts, podem observar un comportament més tranquil en els infants, i comencem a observar els primers jocs més elaborats. Es tracta d’un joc simbòlic en el que la imaginació cobra un paper molt important. Predomina aquí la construcció de castells de princeses i prínceps, super herois que lluiten contra els malvats, jocs d’amagatalls, etc. A més a més, gràcies als nous materials introduïts com els tubs de cartró i les cintes de mesurar, afavorim jocs més elaborats i amb un major grau de desenvolupament del pensament matemàtic, entre altres. Així doncs, podem destacar el descobriment de dos nenes, que van trobar dos matalassos que mesuraven exactament el mateix que na Lucy; 120 centímetres! Enhorabona boixes!
Tornada a la               calma	Cinc minuts abans de finalitzar la sessió, la psicomotricista avisarà als infants, mitjançant la consigna donada, de que ha terminat el temps de joc i s’ha de recollir el material. Reunim a tots els infants a la zona  d’assemblea de la sala i tractem de que tornin a la calma mitjançant la relaxació i la respiració pausada.   A continuació, demanarem a cada infant les sensacions viscudes; si ho han passat, bé, amb qui ha jugat i a què, etc.
Representació	Per a la fase de representació, volia utilitzar un material modelable que permetis als infants construir en volum per tal que poguessin simbolitzar la experiència viscuda durant la sessió. El fang, era una excel·lent opció però degut a la falta de temps disponible, vam optar per la plastilina. D’aquesta forma, fer grups de joc o de manera individual, els infants van poder mostrar el seu joc a través de l’expressió plàstica.
Ritual de                 sortida	Els infants es lleven els mitjons de psicomotricitat i es posen les sabates tot sols. D’aquesta forma, treballem l’autonomia personal. Sortim de la sala i tornem a l’aula. Utilitzem les produccions dels infants per fer un petit museu que disposem fora de la classe i que els pares podran observar en recollir als seus fills.

A continuació, us deixo una presentació en Movie Maker amb les imatges més significatives de la sessió. Espero que us agradi tant com van gaudir els propis infants!

Quants anys fa que va néixer na Lucy?

Una de les situacions en les quals he pogut dissenyar i dur a terme una proposta pròpia, ha estat a partir del nou projecte que estem investigant sobre la nostra línia del temps.

Un aspecte que va suscitar un gran interès entre els infants, estava vinculat amb els anys que feia que havia nascut na Lucy. Recordem que na Lucy va ser el primer mico descobert pels científics i que hem conegut gràcies a un dels llibres aportats per un dels infants. Aquest document, ens explicava la Teoria de l’Evolució, que afirmava que els homes havien evolucionat des d’un mico: na Lucy, feia més de 3’2 milions d’anys!! Aquest número tan gran, escapava a la ment dels petits, però vam tractar d’entendre aquest concepte tan abstracte per a ells.  

En primer lloc, els vam demanar que escrivissin en números la quantitat de tres milions dos-cent mil, que correspon amb els anys que da que va existir la Lucy. Les produccions van ser d’allò més original i diferents, però una nena s’hi va apropar realment a la xifra!! No anaven gens malament encaminats. A continuació, amb una pissarreta els vaig mostrar com s’escrivia. Els infants estaven realment atents i sentien molta curiositat per descobrir aquell número tan gran. A més  amés, vaig aprofitar per explicar-los les diferents maneres que hi ha d’escriure el mateix nombre. D’aquesta forma, vaig introduir el concepte dels nombres negatius i l’abans de Crist. Finalment, vam situar a la Lucy i altres dades extretes dels vídeos, a la nostra línia del temps.

La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta proposta perquè vaig poder endinsar-me una mica més en la ment dels infants i pel fet d’observar les hipòtesis tant interesants que feien mentre escrivien els nombres, vaig poder entendre un poc més com funciona el seu pensament en constant ebullició. Ha estat realment fantàstica aquesta experiència! 

Disseny d'una sessió de psicomotricitat: Viatgem a l'espai!

Al llarg de la setmana, he estat dissenyant i planificant una sessió de psicomotricitat que he dut a la pràctica a la jornada d’avui amb els infants. Certament, els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura de Desenvolupament Psicomotriu a la Primera Infància impartida a la carrera, així com un curs monogràfic que vaig realitzar per compte propi impartit a càrrec de l’Escola de Temps Lliure i Animació de s’Espurna, van ser molt útils a l’hora de realitzar aquesta tasca en la qual he pogut posar en pràctica aquest sabers. 

La meva proposta, consistia en que els propis infants imaginessin que estaven viatjant per l’espai exterior. Just acaben de terminar el projecte de l’infinit en el qual han investigat sobre l’espai, els planetes, les naus espacials, etc. És per això, que aquesta proposta es presentava per a ells com un repte abordable i totalment significatiu, ja que connecta de ple amb el que estan treballant a l’aula. A continuació presento el desenvolupament de la sessió de psicomotricitat, a través de la narració, alguns diàlegs i material fotogràfic, que podreu trobar fent clic aquí. Espero que us agradi tant com van gaudir els infants!

VIATGEM A L'ESPAI

Nombre de la sessió	Viatgem a l’espai!
Nombre d’alumnes	26 alumnes
Edat dels alumnes	5 - 6 anys
Temps destinat a la sessió	60 minuts
Material necessari	-          Matalassos de psicomotricitat -          Espatlleres -          Banc -          Potro -          Pilotes De goma-espuma de diferents tamanys i colots -          Pilotes de bàdminton -          Pilota gegant groga. *Els tres darrers materials, els introduirem a la meitat de la sessió, una vegada passada la primera part de desfogament. A més a més, les pilotes de goma- espuma ens serviran per imaginar que són planetes i satèl·lits, mentre que les pilotes de bàdminton ens faran imaginar que hi ha moltes estrelles fugaces. Per últim, la pilota gegant groga podrà ser el sol.
Objectius	-          Familiaritzar-se amb l’espai exterior i les galàxies. -          Diferenciar entre estrelles i planetes. -          Fomentar la imaginació i la creativitat

Ritual d’entrada

-       Arribem a la sala de psicomotricitat i seiem en cercle. Els infants es lleven les sabates i es posen els mitjons de manera autònoma. -    Presentem la temàtica de la sessió: contem una història relacionada amb la temàtica que anem a tractar i que, en aquest cas, està relacionada amb l’espai exterior. D’aquesta manera, els posam en situació i deixem volar la seva imaginació. -       A continuació, recordem les normes. Començarem per les positives demanant-los quines coses sí podem fer a psico com ara córrer, saltar, lluitar, i sobre tot, passar-ho molt bé. Desprès els demanarem per aquelles coses que no poden fer com ara pegar, tirar del cabell, espitjar o destruir les construccions dels companys. D’aquesta forma, donem major importància a aquells aspectes positius reforçant tot allò que si podem fer, en lloc de centrar-nos en la part negativa. També els informen que els avisarem cinc minuts abans d’acabar la sessió, i de la senyal que farem servir per indicar el final d’aquesta i que han de començar a recollir el material emprat. Pot ser a través del xiulet, palmades, etc. -          Per últim, la pscomotricista guiarà l’escalfament que realitzarà de forma lúdica i dinàmica a través d’un joc. Així doncs, començarà a despertar les diferents parts del cos començant dels peus al cap.

Desenvolupament

Enderrocament de la torre Una vegada hem escalfat tot el cos, la psicomotricista en aquell moment (la tutora), contarà fins a tres i els infants sortiran corrent per enderrocar la torre. Podem crear un mica d’expectació tardant en contar per tal d’augmentar l’emoció dels nens. Fase de desfogament En un primer moment, les activitats de l’infant seran principalment de desfogament i alliberació de tensions que es traduiran en un joc amb accions com ara saltar, caure, botar, trepar, colpejar, xocar, etc. Fase de joc simbòlic (en aquesta fase, intruïm els nous materials previstos) Passats els primers 15-20 minuts, podem observar un comportament més tranquil en els infants, i comencem a observar els primers jocs més elaborats. Es tracta d’un joc simbòlic en el que la imaginació cobra un paper molt destacat. Predomina aquí la construcció de castells de princeses i prínceps, super herois que lluiten contra els malvats, etc. N’és un exemple el joc acompanyat del les produccions orals dels següents infants, quan els preguntàvem a què estaven jugant (recordem que la consigna era que ens trobàvem a l’espai): Mr: “És una nau que m’he inventat. Estic explorant la lluna” (damunt d’una construcció amb matalassos).  I: “M’estic balancejant per l’espai” (damunt d’un matalàs en forma de cilindre). N, A i Mn: “Estic navegant per l’espai" (mentre feien equilibri a un matalàs en forma de mig cilindre). O: “Vull arribar fins a les estrelles!!" (saltant des del plinton).  J: “És una casa espacial” (dins d’una construcció feta amb matalassos). A més a més, gràcies als nous materials introduïts com ara les pilotes de goma-espuma, pilotes de bàdminton i pilotes gegants, els infants podran dur la seva imaginació una passa més enllà simulant que han trobat nous planetes que ens recorden a aquells estudiats a classe com ara Marte, Saturno i Júpiter, entre d’altres. D’aquesta forma, comença una intrèpida aventura en la que hauran d’investigar per trobar la cura d’una malaltia a la Terra i lluitar contra els enemics alienígenes.... *Utilitzem la primera grafia per tal de no revelar el nom real i complet dels infants.

Tornada a la calma	-         Cinc minuts abans de finalitzar la sessió, la psicomotricista avisarà als infants, mitjançant la consigna donada, de que ha terminat el temps de joc i s’ha de recollir el material. -          Reunim a tots els infants a la zona  d’assemblea de la sala i tractem de que tornin a la calma mitjançant la relaxació i la respiració pausada.   -          A continuació, demanarem a cada infant les sensacions viscudes; si ho han passat, bé, amb qui ha jugat i a què, etc.
Representació	-          Per a la fase de representació, tractarem de construir una història en la qual hi entrin tots els infants a mode de personatges que van vivint tota una sèrie d’esdeveniments segons tot allò a que han jugat durant la sessió. En aquest cas, la història sorgida ha estat la següent: Hi havia una vegada, uns astronautes (nom d’infants) que eren gats i gossos. Estaven a dins d’una nau espacial viatjant per l’espai!. En (nom d’infants), eren quatre gossos astronautes que saltaven d’es d’un trampolí per intentar arribar fins a la lluna! Un dia, la (nom d’una nena) astronauta va batallar contra uns marcians molt dolents que els volien envair i destruir la seva nau! Va demanar ajuda a la resta dels seus companys astronautes que estaven explorant altres planetes: (noms de cinc nenes) al planeta Júpiter; (altres nens) que estaven a Saturno construint un castell; (i set companys més) que exploraven Marte. Tots els amics van sumar les seves forces i gràcies a això van aconseguir fer fora als marcians! Finalment, van organitzar una festa per festejar-ho. I conte contat conte acabat, si no és mentida serà veritat.
Ritual de sortida	-          Els infants es lleven els mitjons de psico i es posen les sabates tot sols. D’aquesta forma, treballem l’autonomia personal. -          Sortim de la sala i tornem a l’aula.

Personalment, he de dir que m’he sentit molt a gust realitzant aquesta sessió. Penso que en tot moment he sabut dirigir i dur endavant la proposta, així com al grup d’infants, sense més incident dels típicament normals a les sessions de psicomotricitat. Crec que ha funcionat molt bé la proposta de presentar-les alguna consigna com en aquest cas imaginar-se que es troben a l’univers, ja que mai ho havien fet i hem pogut observar una gran participació i entusiasme per part dels infants. Per últim, destacar que un aspecte que hauré de millorar de cara a futures sessions és la de controlar més conscientment el temps.

Què voldria saber d'un centre de salut?

Avui m’he encarregat de dur a terme la meva primera activitat a l’aula, responsabilitzant-me així del grup d’infants en períodes cada vegada més llargs. Aquesta proposta, està relacionada amb una sortida que realitzarem el proper dia 15 d’aquest mes al Centre de Salut de Vila. La meva comesa, consistia en explicar què aniríem què veuríem al centre de Vila com ara la sala d’urgències, una ambulància per dins, escoltar els batecs d’un nadó al ventre de la mare, etc.

Per tal de fer partícips als infants, he demanat voluntaris per tal que llegissin el que deia la nota informativa per a les famílies. Algunes de les estratègies que he emprat, consistien en anar marcant amb el dit les grafies per tal d’ajudar-los a llegir, també els anava fent preguntes a la resta per tal de comprovar si estaven atents i escoltaven als seus companys, etc. A continuació, els he explicat que com a feina per casa havien de pensar preguntes que li volguessin fer als professionals que allí trobaríem.

Finalment, els he repartit un altre paperet en el que hem pensat que escriguessin el preu de l’autobús; “4 Euros”. Com a anècdota, cal destacar que els vaig demanar si tenien alguna idea del cost i un infant va dir que 2 Euros. Vaig aprofitar això per fomentar la competència matemàtica en una situació funcional i significativa donant-los la pista que eren 2€ d’anada i 2€ més de tornada. Ràpidament l’infant va fer el càlcul matemàtic encertant que havien de portar 4€!.  

Personalment, m’he vist bastant resolta a l’hora de plantejar les propostes i reconduir les diferents situacions sorgides per tal de mantenir l’atenció dels infants i que entenguessin què faríem a l’excursió. Algunes d’aquestes estratègies les he adquirit per mitjà de l’observació de la meva tutora en aquestes primeres setmanes. Cal destacar però, que la part de lectura probablement s’ha allargat massa i s’ha fet una mica pesat per a la resta de nens. Finalment, he pogut comentar amb la Raquel les seves observacions i puc dir que estic molt satisfeta de la meva actuació i la resposta rebuda per part dels infants.         

Dirigeixo el grup d'infant i sóc capaç de resoldre imprevistos de manera eficient!

Una de les propostes en les quals he pogut responsabilitzar-me del grup d'infant ha estat avui, ja que la meva tutora Raquel s’ha hagut d’anar al metge 15 minuts abans de l’hora del pati. D'aquesta forma, m’he enfrontat a la meva primera situació a soles davant els infants. Durant aquest temps, havia de proposar-los que donessin idees per al títol de la tapa del projecte l'Infinit i n'han sortit de  molt creatives!

- Els músics espitgen el sol

- El músics astronautes

- Els músics investigam el sistema solar

- Els músics investigam el planetari

- Els músics investigam l’espai

- Els músics investigam l’infinit

Tot i que alguns estàven molt cansat perquè s'apropava l'hora d'anar al pati i esmorzar, en general han mantingut una actitud molt bona d'atenció i participació aportant idees. 

Cal destacar, que en tornar a l’aula m’he trobat amb un incident poc usual; una de les nenes tenia mal de panxa i s’ha fet la caca al damunt. Tot i que en un principi això va suposar una situació d’estrès i angoixa, crec que vaig saber solucionar-la de manera ràpida i efectiva, posant així a prova la meva capacitat de reacció i resolució d’obstacles. Així doncs, vaig decidir que els infants esmorzessin a l’aula, ja que encara no hi eren la resta de mestres al pati i jo no els podria vigilar.  Així, mentre ells menjaven, vaig ajudar a la nena a canviar-se i quan van ser les mestres fora, vaig començar a enviar als infants que havien acabat d’esmorzar.

Finalment, tot va sortir bé i la situació es va resoldre sense cap incident més però la veritat és que he pogut    corroborar la dita de que "per deu minuts que et quedes sol, passa de tot allò inesperat"! Per sort, les pràctiques de l’any passat em van donar moltes estratègies per resoldre situacions com aquesta!