Reflexió final sobre les competències professionals adquirides

Certament, aquest segon període de pràcticum (3-6 anys), en el CEIP S’Olivera, he pogut vivenciar en primera persona una experiència realment enriquidora que m’ha mostrat per què vull ser mestre i sobre tot, quin tipus de mestre vull ser.

Mai oblidaré la sensació viscuda en retornar a l’aula de pràctiques una vegada havia finalitzat el període establert, i sentir l’amor i estima amb que em rebien els infants; les seves mirades, les seves abraçades, els seus crits d’alegria i els seus petons... van ser moment realment emotius. Tampoc no oblidaré mai la seva graduació, amb aquelles túniques blaves i barrets al cap... és com si els veiés graduats a la universitat i encara tenen tota la vida per davant. Com tampoc les seves dolces veus entusiasmades cridant a l’uníson el meu nom en entrar a la sala, mentre els seus familiars capgiraven el cap per veure qui entrava. Sense dubte, es tracta d’una reacció espontània i improvisada que mostra l’amor i l’estima que es pot arribar a sentir amb tan sols uns mesos de convivència. 

Són moltes les competències professionals que he pogut adquirit al llarg d’aquest període, totes elles relaciones amb múltiples àmbits que abracen gairebé tots els aspectes o requisits necessaris per ser un bon mestre. Fent al·lusió a alguns d’aquests, cal mencionar el desenvolupament que he experimentant en quant al meu propi autoconcepte professional. Gràcies a les profundes reflexions realitzes, precisament en aquesta eina, he pogut ser molt més conscient de les meves capacitats i limitacions. Crec que em trobo a un moment de creixement i enriquiment professional, però reconec que encara queda tot un camí d’aprenentatge al llarg de la vida i actualització constant, per tal de créixer i millorar a partir de la reflexió i innovació duta a terme en la pràctica diària com a docent, com també per afermar la nostra actitud ètica davant la professió que ens ocupa.

Altres competències que he desenvolupat i assolit, i que calen destacar degut a la seva rellevància en el camp de l’educació, fan referència al fet de mostrar estratègies que afavoreixin la convivència, la comunicació i, sobre tot, el treball col·laboratiu, tant amb les famílies com amb els propis companys. De fet, cada vegada sóc més conscient de la necessitat de la parella educativa, ja que permet compartir aprenentatges, experiències, sabers, dubtes, inquietuds, responsabilitats i, sobre tot, permet garantir més eficaçment donar resposta a les necessitats individuals que presenten tots i cadascun dels infants, així com la importància de treballar en col·laboració de les famílies, ja que suposen un punt de referència i ajuda en la nostra professió. I per últim, voldria deixar constància del gran assoliment que, segons el meu parer, he adquirit en quant a la competència d’aprenentatge autònom, la qual suposa d’especial rellevància per tal de disposar de les eines i estratègies necessàries per saber respondre i reconduir les diferents situacions que ens puguin donar de la manera més satisfactòria possible.   

No obstant això, crec fermament que era precís començar el meu discurs rememorant aquells emotius instants perquè, juntament amb altres com ara veure als infants com creixen i maduren, estar presents davant els seus progressos i assoliments com també limitacions per ajudar-los a superar-les, mostrar-los-hi el plaer pel descobriment i l’aprenentatge, així com acompanyar-los durant el procés de construcció de la seva pròpia identitat, són les raons que realment em motiven i inciten a exercir com a mestra d’Educació Infantil, i és que és aquesta sensació la que vull sentir cada matí en arribar a classe i veure que els meus infants són feliços.

Per últim, m’agradaria compartir amb el lector un seguit d’ítems sorgits fruit de la reflexió realitzada a partir dels aprenentatges i coneixements que he adquirit arran de la meva experiència com a aprenent de mestra, i que he enumerat per tal de facilitar la seva estructuració i lectura. 

ü  Objectiu: que siguin feliços

ü  Transmetre’ls estima, afecte, seguretat, normes i límits, etc.

ü  Escolta activa als infants

ü  Tenir en compte les seves opinions i idees

ü  Ells són els protagonistes del seu aprenentatge

ü  Acompanyar-los i guiar-los però no “omplir recipients buits”

ü  No avançar-me deixar-los expressar-se

ü  Demanar-los el perquè de tot, fer-los preguntes per tal d’incitar-los a la reflexió

ü  Deixar-los fer hipòtesis i no donar-los la resposta à ho investiguem entre tots

ü  Plantejar-los dubtes i reptes

ü  No donar les solucions fetes, les han de trobar ells amb la meva ajuda. (conflictes entre companys, equivocar-se a l’hora d’escriure, etc.)

ü  Respectar les diferències d’aprenentatges, respectar els ritmes individuals de cada infant.

ü  Donar-los temps per parlar, per menjar, per fer les activitats à és el concepte d’una escola lenta

ü  La quantitat d’aprenentatge que poden fer amb la metodologia de treball per projectes “constructivisme”

ü  Fomentar el treball en equip

ü  Mestre actualitzat, format, implicat amb els infants, les famílies i l’escola.

ü  Respecte pel medi ambient

ü  Qualsevol activitat, tasca o procés és un motiu d’aprenentatge

ü  Importància de les rutines

ü  Gran participació i implicació de les famílies. Treballar al costat nostre. Son un gran punt de referència i ajuda en la nostra feina. Compartim objectius: formar als infants.

ü  Ensenyar-los a aprendre a pensar i reflexionar 

Conferència de M. Díez: La Cura Emocional a la Primera Infància

En aquesta nova entrada, m’agradaria deixar constància sobre la magnífica conferència realitzada en el dia d’avui per la mestra i psicopedagoga Mari Carmen Díez Navarro titulada “Les coses del sentir: La cura emocional a la primera infància”. Aquestes són les anotacions més destacades i rellevants que vaig recollir de la ponència. 

Metàfora del formatge. Semblança dels forats amb el no saber, els errors, etc. Cadascun a aportat una nova reflexió per millorar la pràctica docent. Si  no hi hagués moments de dubte, no hi hauria moments satisfactoris i d’assoliment de reptes.

Metàfora del pis de d’alt i de baix: les coses de dins, dels sentiments, de les emocions, les coses que se senten (el pis de baix), mentre que els pensaments estan d’alt (el pis de d’alt).  El de baix mana sobre el de d’alt.

Tothom, no només els mestres, tenen un pis de d’alt (el que pensen) i de baix (el que senten).

Una escola sense algun dels agent implicats en el sistema educatiu (mestres, infants o famílies) no tendra sentit.

Els mestres estem en una posició privilegiada perquè en el paper que tenim, em de provocar la implicació de cada infant de forma particular. Segons ella, la part més complicada de la funció del mestre és atendre a les necessitats de tots i cadascun dels infants.

Narració de casos reals:

ü  Un infant molt mogut i inquiet però que no parla mai de sentiments, només d’accions i moviments. Ha d’haver un vincle i una complicitat amb cada infant. La cara diu més que les paraules. Importància de la comunicació no verbal. Ella els anomena “trucos, chispadas”.  

ü  Un nen que venia a dormir constantment a la cama dels pares i ells volien acabar amb aquesta conducta. Ella va proposar que li posessin un pestillo a l’habitació.

ü  Hi ha que ser clars amb els infants. “si no vols, no vinguis a l’escola” li va contestar a una nena. Una nena li va preguntar “t’agrada venir a l’escola?”

ü  Infant difícil. Era molt callat però quan parlava era per ficar-se amb algun company. El nen li va portar a la mestra 43 pots de cilindres diferents que va trobar a la classe a mode d’ofrena.

ü  Una nena molt sensitiva. Li va dir a la mestra “me siento sola en el patio. Nadie juega conmigo” va contestar a un sentiment de soledat, amb una acusació.

Els vincles s’han de viure i desprès ja es pensaran. No pots dir “a veure quin vincle tindré amb tal o altre infant...” som depositaris de tots els afectes i maneres d’estimar de cada casa. Així a alguns infants els haurem de frenar, a altres els hem d’incitar a expressar les seves emocions i sentiments, etc. Per al d’arribar a món afectiu dels infants, partint del teu propi. No d’alt a baix, sinó de baix a d’alt. Quin tipus de mestre sóc? No podem ignorar qui som i com estam/ens sentim.

*L’escola té una espècie de criança compartida amb les famílies. Ha de ser tendre.

ü  Una nena que ha d’abandonar l’escola perquè els seu pare canvia de feina i s’ha d’anar a l’estranger. Destaca l’empatia mostrada pels seus companys. Conte “El gran viaje del señor M.”. La primer frase del conte diu “cuando se murio su hijo, el señor M. Lo dejó todo”.

*Si els mestres intervinguéssim en el tema emocional com acompanyants, els infants s’obririen més, ho expressarien, serien més feliços. Tot això s’ha de parlar a classe. Hem d’ensenyar als infants a posar paraules als seus sentiments perquè així es sentiran més tranquils i menys angoixats. No hem de caure en l’error de programar el tema dels sentiments, el tema dels números, dels les figures geomètriques, etc., sinó que hi ha multitud d’oportunitats en la vida d’aula en les que tot això es pot treballar d’una manera real, significativa i contextualitzada. 

ü  Cas de l’infant al que li expliquen què són els gels demanant-li què sent quan la seva mare agafa a un altre nen.

*Els mestres hem d’aprendre a dir als infants “tranquil que això ens passa a molts” d’avant d’un sentiment que no saben controlar como d’ira o gels. D’aquesta forma, ensenyem a l’infant que ell no és dolent. Li donem alliberació. L’hem d’ensenyar estratègies per respondre a aquells sentiments.

*Per als infants, els punts principals de preocupació i interès són: els seu cos, sexe, tolerar la frustració, com es neix, es movent, com pot morir si no ha nascut (en el cas d’un avorto natural). Cal destacar, que temes difícils d’explicar com ara la sexualitat o la mort, hem d’estar preparats. Hi ha articles interessants de Vicent Arnaiz que ens poden ajudar. No podem donar l’esquena a aquests temes perquè formen part de la vida.

Per tant, tenir en compte el dia a dia, la quotidianitat, els temes d’interès propis de l’edat. Tenint en compte això, intervenir de la millora manera però no deixar res sense tractar. Tot i que no sapiguem que dir. Per exemple, podem demanar a la resta d’infants què pensen ells.

Quan sorgeix un problema, en lloc de demanar enseguida “tu has fet això? Per què ho has fet?”, és molt millor que es tranquil·litzin i es calmin. Tractar-ho una hora més tard per parlar amb perspectiva i amb seny.

Estratègies davant conflictes:

1.      Anem a parlar.

2.      Mirar-nos les cares. Per saber si els gestos facials corresponen amb el que s’està dient.

3.      Posar la llei. No val tot ni podem fer tot el que volem. (Cas d’una nena que no té normes ni regles. Moltes vegades els pares necessiten que existeixi un perill físic real per tal d’adonar-se de la problemàtica de no dir “no”).

4.      Valorar el que passa. Reforçament positiu. Estar pendent del canvi per premiar la conducta positiva i no reaccionar únicament quan es fa allò dolent.

5.      Donar pas a les emocions. Expressar la inseguretat per introduir-se a un grup de joc. D’aquesta forma algun que es senti així ho podrà expressar.

6.      Mirar el que està passant i assenyalar la conducta d’aquells que no paren quiets i no escolta. D’aquesta forma tot el grup estarà més atent. 

7.      Expressar estratègies per enfrontar-se davant diverses situacions. Per exemple quan algú t’agredeix, podem respondre cridant, sortint corrent, cridar a algú altres, etc. però mai pegant com a resposta.

*Com a cloenda, dir que allò més importat dels mestres d’Educació Infantil és donar-los les eines per tal que sàpiguen qui són, que se’ls hi mou per a dins i sàpiguen reconèixer el seu món interior.

*Tot el que tenim en el pis de d’alt ho hem après de manera teòrica amb la carrera. Però cal fer un aprenentatge de tipus més emocional, propi del pis de baix, a partir de la introspecció, l’autoanàlisi, enfrontar les nostres pors, etc. val la pena que els infants es sentin acompanyats per nosaltres.

*És interessant practicar el contagi d’una passió. Quines coses t’agraden, quines no, què t’emociona i què no. La mestra provoca amb el seu interès, que els infants es contagien d’aquelles aprenentatges i sabers. La gent necessitem apassionar-se per viure intensament cada moment i els infants també. No hi ha res millor que la sensació de ser mestre essent tu mateix i contagiant als infants de les teves passions.    

Assistència a la ponència de l'AMIPA sobre la Llei LOMCE i el Decret TIL

Avui he tingut la oportunitat i privilegi d'assistir a una ponència de Luís Orozco en la que es pretén informar a les famílies sobre la nova reforma educativa Llei LOMCE i el decret TIL.

En primer lloc, ens han llegit la carta escrita pel claustre de professors del CEIP s’Olivera en la que exposen el seu rebuig cap a l’aplicació d’aquesta nova llei. Els polítics pretenen  implantar-la a partir del curs vinent (setembre). Cal saber, tal i com ha exposat Orozco, que des de que Espanya va entrar en un sistema de govern polític de tipus democràtic, s’han realitzat set reformes generals educatives i quatre plans d’estudis diferents com podem veure aquí.

Segons ell, ens mengen el coco amb el tema de la competitivitat que només implica eficàcia pel mercat. També exposa que cal substituir la competitivitat per l’excel·lència individual, ja que no tots servim per a tot. L’escola ens ha d’ajudar a créixer desenvolupant al màxim les nostres potencialitats per tal d’extreure el millor de cada individu, és a dir, allò en el que són competents. Aquest supòsits, per tant, recolzarien una educació que atengués a la diversitat i als individus, donant així resposta a les seves necessitats.

Un altre aspecte interessant que ha tractat, fa referència a la comparativa establerta entre el Sistema Educatiu Espanyol i altres com el de Finlàndia. Algunes de les afirmacions enumerades de les avantatges de l'educació a Finlàndia són les següents:

-          El seu sistema educatiu garanteix el 93% d’èxit escolar al igual que Corea del Sur, gràcies a la seva cohesió social.

-      Mantenen la mateixa llei educativa des de fa més de 20 anys, aplicant lògicament reformes segons els avanços establerts en la cultura, gràcies a un pacte de govern en la que es va acordar establir la seva lleu educativa amb independència del govern del moment. Les proves PISA, avalen que els finlandesos són els millors preparats de tota Europa.

-      A través de l’educació, aconsegueixen que les diferències entre els alumnes siguin les mínimes de tal manera que funciona a mode d’acció compensatòria de les desigualtats. Es realitza una ensenyança particularitzada per a cada individu, segons les seves necessitats particulars.

-          En quant als recursos, cal destacar que l’ensenyança per aquest país és gratuïta fins a la universitat.

-          Gran preparació i reconeixement del professorat. Estan molt ben considerats i pagats. 

Finalment, m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt interessant en el que fan una entrevista a Tonnuci sobre el que suposar l'aprovació i implementació de la Llei LOMCE perquè tothom ho entenguem. 

Experiències com a aprenent: un cas de rebel·lia

Avui m'he topat de front amb un cas de rebel·lia que realment ha posat a prova la meva paciència i dotes com a mestra. Considero interessant deixar constància d’aquesta vivència perquè la seva reflexió m’ajudarà a analitzar objectivament la situació i respondre qüestions com ara què ha passat i com he reaccionat davant la realitat viscuda, per tal de trobar eines i estratègies que m’ajudin a millorar i créixer com a futura professional de l’educació.

Tot va començar durant un taller de ball que vaig preparar amb el grup d’infant. Era la primera vegada, durant el període de pràcticum II, en que em vaig trobar durant un període més prolongat tota sola davant el grup d’infants. És per això, que suposo que l’absència de la tutora havia provocat en el infant protagonista de la nostra història la voluntat de reptar-me per comprovar fins a on podia arribar.

Desprès de diverses cridades d’atenció per la meva part, pel fet de molestar a altres companys, no escoltar i en definitiva, destorbar la classe, li vaig convidar a sortir fora de l’aula durant uns minuts per tal que es relaxés. Fins a cinc vegades me va dir que no s’aniria!! Com es possible que un infant de cinc any pugui reptar d’aquesta forma a un adult?? Imagino que la meva estreta relació amb la nena i l’especial estima que li tinc, feia que em tractés gairebé com una amiga més, però havia de demostrar-li que aquesta no era la relació ni el comportament que havia d’adquirir i li vaig ordenar que sortís fora. Al cap d’una estona la vaig convidar a entrar i vaig tractar que reflexionés i m’expliqués què havia passat i què pensava sobre la conducta que havia tingut. Finalment em va demanar perdó a mi i als seus companys per voluntat pròpia. Així si, petita meva! 

Una càlida acollida

Avui ha estat el primer dia de pràctiques i no tinc paraules per descriure tanta emoció i felicitat!!

Dues setmanes abans, vam tenir la primera reunió amb la directora (Lola) i la Cap d’Estudis (Yolanda), en la qual vam poder establir els primers contactes amb l’equip educatiu que conforma el CEIP S’Olivera. A més a més, vam poder elegir l’edat dels infants amb que volíem treballar i així vam conèixer les nostres tutores d’aula. 

Personalment, vaig elegir als infants de 5 anys, ja que durant el període de pràcticum I vaig treballar amb nens de 3 anys i volia poder realitzar comparacions segons els diferents nivells maduratius. D’aquesta forma, vaig conèixer a la meva tutora de p5A na Raquel Jerez, una noia joveneta i, a més, gran professional!

Certament és difícil no establir comparacions amb altres acollides durant períodes de pràctiques anteriors, però no pretenc fer-ho. El que sí voldria, és reflectir la càlida acollida amb la que m’han rebut a la meva aula, principalment per part de la meva tutora, però també per part dels 26 músics de colors, com així es fan anomenar, que tenim a classe. La meva tutora ja els havia parlat de mi dies abans i en sabien moltes coses; el meu nom, que venia de la universitat, que estudiava per ser mestra, i que estaria amb ells fins al 8 de Juny. Ara era feina meva conèixer un a un la seva història personal i sobre tot recordar tants de noms!!  

Una fita assolida!

Al llarg d’aquests quatre anys d’una cursa que semblava interminable, he pogut començar a traçar els primers esbossos de la meva identitat com a docent. De fet, ho tenia clar. Des del principi tenia clar el perfil de mestra que voldria ser. Aquest corresponia al d’una mestra que, a grans trets, seguís els valors que propugna del corrent constructivista pel qual s’estableix a l’infant com a protagonista actiu del seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta forma, el treball per projectes suposa la manera de fer que millor respon a aquests principis pedagògics, basats en la filosofia de l’educació lenta de Loris Malaguzzi i les escoles de Reggio Emilia (Itàlia), entre altres.  

Així doncs, d’aquí partia la meva gran fita. Del fet de poder formar-me baix els supòsits d’aquesta magnífica manera de fer en matèria educativa. És per això, que estic tan emocionada de poder comunicar que, gràcies als mèrits aconseguits acadèmicament parlant durant aquests quatre anys, he pogut elegir com a centre de pràctiques el CEIP S’Olivera!!

Com ja sabem, aquest centre respon en gran mesura a les bases psicopedagògiques descrites anteriorment, ja que tal i com exposen al seu Projecte Educatiu de Centre (PEC) aposten per una educació integral, la construcció de l’aprenentatge per part del propi alumne, un aprenentatge funcional i significatiu, el respecte a la diversitat de processos d’aprenentatge, la interacció social com a font d’enriquiment, i allò que més m'agrada; que treballen per projectes. 

Així doncs, afronto aquest tres mesos de pràctiques amb moltes ganes i il·lusió d'haver aconseguit una fita tan desitjada i a la vegada merescuda. També espero poder veure en primera persona la realitat pràctica de tots aquells conceptes i principis estudiats de manera teòrica per tal de trobar el sentit i significat a la meva filosofia educativa i seguir així creixent, aprenent i edificant la meva identitat com a docent.  

Benvinguts al meu bloc de pràcticum 3-6 anys

Hola a tothom!! Com ja sabeu, sóc la Nieves Tobaruela Mendoza, tinc 21 anys i estic cursant el Grau d’Educació Infantil a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Ja estem al segon semestre del quart curs de la carrera, i aquest és un moment en que iniciem un temps de canvi. Una nova etapa molt important i emocionant en la nostra història educativa, ja que comencem les pràctiques de 3-6 anys en un col·legi de la nostra illa.

Les meves expectatives envers les pràctiques són molt positives, ja que afronto aquesta nova etapa amb moltes ganes i il·lusió. És per això, que espero poder aprendre moltes coses sobre els més petits, així com les seves tutores per tal de continuar la meva formació envers l’Educació Infantil i poder donar així sentit i significat a tots aquells aprenentatges adquirits a nivell teòric els últims anys.

Aquest bloc de pràcticum 3-6 anys, està configurat com un espai en el qual pretenc reflectir de manera fidel tots els aprenentatges i vivències adquirides durant aquest període de pràctiques, i deixar així constància de les ganes i il·lusions dipositades en elles. Tal i com podeu observar, les entrades que apareixeran al bloc estan organitzades segons l'estructura següent.

Per un banda, podem trobar la secció anomenada "Participacions com a aprenent i competències adquirides" en la qual podreu trobar entrades classificades segons dos criteris diferents: el primer fa referència a les participacions realitzades com a practicant en la dinàmica general del centre a on podreu trobar etiquetes com ara col·laboració, disseny i intervenció, rutines, espais i materials, psicomotricitat i dinàmica del centre; el segon fa referència a les competències professionals adquirides les quals estarien relacionades amb les diferents participacions realitzades a on podreu trobar etiquetes com ara autoconcepte professional, treball col·laboratiu, reflexió i innovació, convivència, actitud ètica i docent, estratègies de comunicació, famílies, aprenentatge autònom.

I d'altra banda, podem trobar la secció anomenada "Sobre les pràctiques" en la qual podreu trobar entrades variades sobre diferents aspectes vinculats amb el meu autoaprenentatge com poden ser observacions realitzades, estratègies diverses, etc. A més a més, en aquesta darrera secció hi podem trobar la presentació del bloc i una entrada en la que faig referència a la meva acollida a l'escola i concretament a la meva aula de pràctiques.  

Cal destacar, que per tal de realitzar aquest bloc he seguit les directrius exposades al Manual de Pràcticum II (3-6 anys) del Grau d'Educació Infantil del curs acadèmic 2012-2013 de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Una salutació i sigueu benvinguts al meu bloc de pràcticum II,

Nieves Tobaruela Mendoza.