Observacions sobre el procés de lectura en el moment de l'assemblea

Avui he pogut coparticipar amb la meva tutora en la vida diària de l’aula durant el moment d’assemblea. Aquesta, consisteix en triar els encarregats de la setmana, llegir el menú del dia, escriure a l’agenda què faran durant la jornada, escriure el data i mirar el temps, entre altres activitats. Cal destacar que a principi de curs, entre tots els infants, s’acorda quins encarregats necessiten de classe. Els càrrecs establerts són els següents: ordre del passadís, passar llista, llegir el menú del menjador, escriure la nota a la Lola (la directora) per dir-li quants infants queden a dinar, revisar el bany, calendari i temps, tirar els fems, dur els calcetins de psico, revisar el pati, netejar les taules, repartir el material d’aula i ordre de la classe.

Personalment, m’he adonant de la riquesa que aporta el moment d’assemblea en l’avaluació individual dels infants, ja que es poden veure molts aspectes relacionants amb el nivell i progrés que segueixen els infants a nivell de lectoescriptura, maduresa, en la conversa, i molts altres aspectes. Un bon exemple d’això, fa referència a dues nenes de la classe encarregada de passar llista. Durant aquesta tasca, he pogut observar que a priori una llegeix aparentment de manera molt adequada les targetes amb els noms dels seus companys, mentre que l’altra mostrava majors dificultats. I vull dir "aparentment", perquè en realitat la primera nena no realitzava el procés de lectura pròpiament dit, sinó que es limitava a reconèixer memorísticament les grafies de l’inici del nom i deia el nom del company de qui es tractava. D'altra banda, la segona nena, tot i que mostrava majors dificultats, sí estava realitzant el procés de lectura a nivell fonètic, ja que s'esforçava per reproduïr el so de totes les lletres i únicament li faltava lligar-les. Aquesta observació, la vaig posar en comú al final de l’assemblea amb la meva tutora i ambdues vam coincidir en aquest fet.

Per tant, crec què és molt important observar detingudament a cada infant i fer una mirada més enllà perquè del contrari hauríem pensat que la primera nena llegeix de manera resolta quan, en realitat, presenta més dificultats que la segona.     

Reunió de claustre

En el dia d’avui, he pogut assistir a la meva primera reunió de claustre en la que tots els professionals del CEIP s’Olivera s’han reunit a la sala de professors per tractar diferents assumptes de gran rellevància que han de posar en comú i sobre els quals debatre i opinar.

Alguns dels aspectes tractats a grans trets, són els següents:

-          Talleres de mates à CENAMAT (8, 9 i 10 de Maig)

-     Resultats de la segona avaluació de les notes dels infants del centre. Comparativa amb altres centres de l’illa.

IAQSE à proves de nivell que es fan a la Conselleria d’Educació a 4t de primària i 2n de Batxillerat.

Es demana fer acords a nivell de cicle sobre els que es prioritza aconseguir amb els infants per tal d’unificar criteris d’avaluació.

-          Sortida: acampada de final de curs

-          Enquestes als mestres de primària

-       Festes: comissió de festes proposa pel dia 23 d’Abril (dia de Sant Jordi) fer una gym-kana al matí i tallers a la tarda.

D’altra banda, he realitzat diverses observacions sobre les relacions que s’estableixen entre els diferents professionals. D’aquesta forma, he pogut analitzar aspectes tan rellevants com ara la dinàmica del grup, els diferents rols que s’estableixen i l’estatus dins el grup, etc.

Aquestes són algunes de les observacions que vaig extreure:

-       Lola (és la directora de l’escola) à És la que duu la veu cantant, proposa els temes que s’han de tractar, fa l’exposició davant el claustre. Exerceix el seu paper amb determinació, seguretat, serietat i determinació. Ha demanat silenci en alguna ocasió i tothom calla de seguida. Li tenen molt de respecte. Ha “reganyat” als mestres que es van oblidar d’omplir els qüestionaris. Utilitza un to seriós i ferm que combina molt bé amb l’amabilitat, la disposició i atenció al claustre.

-    Una de les mestres encarregada de la comissió dels sous del menjador, exigeix a tot el claustre la puntualitat en el pagament dels menús. Ho demana de manera respectuosa. La resta escolta i ho accepta. S’entreveu un clima tallant en aquesta situació. Més tard m’assabento d’alguns problemes de relació respecte a ella. 

-      Yolanda (és la cap d’estudis) à en aquest format de reunió no ha intervingut gaire, en contrast en altres com ara la reunió de racons intercicle en les que exerceix un rol molt més actiu. És com si respectés les funcions de la directora. La seva participació es la d’organitzar els torns de paraula i intervenir com qualsevol altre mestre.

-          Neus (secretària amb titulació de mestra) à No intervé gaire. Només per parlar d’aspectes de papers.

-        La Lola i la Neus mantenen la mateixa posició en quant a la postura corporal; cames creuades i mateixa posició de braços. Es percep una gran complicitat i enteniment entre elles.

-       Com que no hi cabíem tots, alguns s’han agut de seure fora del cercle. Això impedia el contacte visual i que es desconnectessin més fàcilment.

-     En quant a la disposició a l’hora de seure, es pot percebre algunes segregacions entre els mestres d’infantil i els de primària. Això també ho podem observar a l’hora de seure a les taules en el temps del menjador. No obstant, el clima entre els mestres és molt bo i exemplar.  De fet molts són amics fora de l’escola a part de companys de feina.

Millorem el sistema de tria dels racons intercicle!

Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar amb la meva tutora en l’organització, ambientació i millora dels espais i recursos de l’aula, ha estat avui durant la tria dels racons intercicle. Els racons intercicle són uns espais de joc situats a diferents zones del centre, i en els quals van els infants una vegada per setmana en agrupament hererogenis, ja que es barregen les dues classes de p5 (musics de colors i pastissers) i els de primer de primària. Els diferents racons intercicle que hi ha són: informàtica; experimentació, construccions, biblioteca, plàstica, música, jocs compartits, jocs simbòlics i racó de la llum.

Darrerament, la meva tutora i jo hem observat que el sistema per anotar a quin racó va cada infant, no acaba de funcionar del tot bé. Aquest consisteix en una graella d’una única entrada en la que apareix els seus noms i a continuació diferents quadrats que han d’acolorir segons el color assignat a cada racó. La tutora diu a cada nen entre quins racons poden elegir per tal que no repeteixin. Així doncs, la insuficiència en la funcionalitat del sistema, rau en la dificultat, tant per part del propi tutor com dels infants, a l’hora de visualitzar quins racons es van ocupant i a l’hora de realitzar un seguiment global que ens permeti fer un recompte exhaustiu i fidel dels infants que han passat per cada racó, per tal que no repeteixin sempre els mateixos llocs.

Confecció de les etiquetes

És per això, que conjuntament hem estat pensant de quina manera podríem idear un sistema que permetis suplir les carències del que hem estat emprant fins al moment. D’aquesta forma, li vaig proposar realitzar una graella de doble línia en la qual hi hauria per una banda, els números dels dies que tenen racons intercicle (a la part de les columnes) i, per altra banda, el nombre del racó, el número d’alumnes que hi poden anar i un dibuix del mateix (en la part de les files). Per tant, es tractaria de que els infants escriguessin els seus propis noms dintre del requadre del dia que toca i d’aquesta manera, poder veure al llarg de dos mesos a quins racons han anat i quins encara no.

Creació del plafó

Cal destacar, que la graella serà d’una grandària suficientment gran (de l’altura dels infants aproximadament) i estarà aferrada a un plafó mòbil que es traurà únicament quan sigui necessari. Un altre avantatge d’aquest nou format és que els propis infants podran ver un seguiment més òptim, ja que seran ells mateixos que s’aniran autoregulant. Per últim mencionar, que la graella estarà folrrada amb aeron fix per tal de permetre el seu ús tantes vegades com sigui possible en el moment en que els infants escriuen i esborren els noms, idea que ha estat de la mà de la meva tutora. Per tant, crec que hem fet un bon equip i que em sumat idees per tal d’aplicar-les en benefici dels propis infants. Aquest és el resultat. Bon treball!

Resultat final

Antic sistema

Nou sistema

Creació d'una graella d'autoavaluació!

Fa varies setmanes que venim anunciant la creació d’un nou material a l’aula. La proposta, es va iniciar davant una necessitat sorgida a la classe i la qual va manifestar la meva tutora, tal i com podem veure a l’entrada “Coordinació de p5 amb la Yolanda”. 

Aquesta proposta, consistia en elaborar una mena de sistema a través del qual poder fer conscients als infants de les pròpies capacitats com també limitacions; tant aquelles que controlen i dominen d’una manera més autònoma, com aquelles que els hi costa una mica més. D’aquesta forma, pretenem que siguin els propis infants qui s’autoregulin i autogestionin. Cal destacar, que la pressa de consciència de les pròpies limitacions es realitzaria des d’una vessant positiva, ja que tots tenim més dificultats a l’hora de realitzar segons quines tasques i, per tant, hem de treballar-les més conscientment. Per tant, es tractaria de:

1.      Veure la diversitat com quelcom positiu.

2.     Fer un exercici de introspecció i reconèixer els propis punts febles, però també els punts forts per tal de retornar-lis una autoimatge positiva d’ells mateixos i no fer minvar el seu propi autoconcepte. D’aquesta manera agafen confiança en ells mateixos, la qual cosa els ajuda a avançar. 

3.      Ser capaços de gestionar-se per sí mateixos atenent a allò que més els hi costa.

4.      Prendre autoconsciència d’ells mateixos.

5.      Parlar amb ells aquesta situació i normalitzar-la.

6.      Trobar solucions conjuntes i fer partícip a l’infant per tal que es senti compromès amb la tasca.

Aquest nou material consisteix en un plafó amb una graella de doble entrada en el que apareixen per un costat, tota una sèrie d’ítems i aspectes que s’han de tenir molt en compte com ara referits a la lectoescriptura, a les matemàtiques, a les arts plàstiques, als hàbits d’higiene, modals i conductes, normes de classe, relacions socials, etc. i, a l’altre costat, hi apareix tres emoticones que indiquen si l’infant ho fa amb molta facilitat, si ho fa bé però de vegades se li oblida o, si pel contrari, ha de millorar. A la imatge del costat, podeu veure els punts específics de què tractaria cada ítem, els quals han estat acordats amb els propis infants. 

A continuació, mostraré un recull fotogràfic en el que es pot veure tot el procés en la creació i confecció del material.  

Projecte de millora al CEIP s'Olivera!

El claustre del centre s’Olivera és reflexiu i compromès amb l’educació, de manera que sempre busquen millorar la seva tasca educativa així com les diferents estratègies metodològiques, els espais, els materials i els recursos.

Després de reflexionar durant aquests primers mesos i de reunir diferents propostes, l’equip directiu (la directora i la cap d’estudis) ens han transmet un gran desig que voldrien aconseguir a l’escola. És per això, que han pensat que nosaltres podríem iniciar aquest camí a través del projecte de millora que hem d’elaborar durant el període de pràcticum. Es tracta de la documentació de les vivències i de les accions dels infants, així com la seva justificació teòrica.

És per això, que ens han demanat elaborar  una documentació rica i de qualitat sobre els diferents racons intercicle que es fan a infantil i primer de primària, observant, fent fotos i creant plafons que narrin les experiències dels infants. 

Així doncs, al llarg d’aquests mesos treballarem en la documentació dels diferents racons (de construcció, de joc simbòlic, de la llum, de jocs compartit, d’experimentació, d’informàtica, etc.) a través del registre fotogràfic, audiovisual i escrit, a fi d’elaborar un material d’acord amb la necessitat sorgida al centre. 

Tutoria de pares: treballant en xarxa

Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat durant la jornada d’avui, en la qual he pogut assistit a una tutoria de pares. Allò especial d’aquesta reunió, és que l’infant en qüestió està derivat a l’EOEP degut a algunes mancances observades en el seu desenvolupament maduratiu. És per això, que aquesta tutoria m’ha permès, a més a més, establir contacte amb altres professionals que col·laboren a l’escola com ara l’AL (Audició i Llenguatge) i la Psicoterapeuta de l’equip psicopedagògic que ve al centre una vegada a la setmana, a part de la tutora d’aula, mestra d’Educació Infantil. 

Personalment, m’ha semblat molt interessant l’assistència a aquest tipus de reunió, ja que he pogut percebre la gran labor que hi ha darrera de cada infant. Diversos professionals, treballen en xarxa per aplicar els seus coneixements en benefici dels infants, i garantir-los un desenvolupament òptim i harmònic, així como una educació de qualitat tot i salvant les dificultats. D’aquesta forma, s’adapten a les necessitats pròpies de cada infant i permet realitzar una visió més global i holística en la que entren en joc diferents entitats que observen, disposen materials, generen coneixements, identifiquen i avaluen el propi nen, en benefici seu. 

Cafè-tertúlia sobre sexualitat infantil

Avui, després de la jornada escolar, he pogut participar en la dinàmica general del centre assistint a la reunió d’exclusiva convocada a mode de cafè-tertúlia amb les famílies, com ja  veníem anunciant a entrades anteriors. 

La temàtica sobre la qual es centraria el tema era la sexualitat infantil. Es tracta d’un tema que van proposar les pròpies famílies com a resultat de la desconeixença de les fases típiques d’aquest desenvolupament, i la falta de recursos per contestar les curiositat i preguntes plantejades en aquestes edats com ara; d’on venen els fills, per on surten, com entren, etc. Alguns dels articles que vam disposar per tal d’ampliar la informació per a les famílies envers aquest tema, són els següents:

-          L’educació sexual: què correspon a qui?

-           Autoexplorarse

-           La masturbació infantil

-           La sexualidad infantil

Certament, tot i l’escassa previsió d’assistents en un primer moment, la veritat és que vam quedar sorpreses de l’èxit en quant al nombre de participants (17 famílies de 26), més de la meitat!. Això va donar lloc a una gran varietat d’opinions, comentaris i experiències diverses sobre les pròpies vivències. El clima va ser relaxat i les mares van poder expressar les seves pors, inquietuds i falta d’experiències en alguns casos. D’aquesta forma, es propicià el compartir estratègies i recursos per gestionar diferents situacions, la qual cosa va generar una gran complicitat entre les famílies i nosaltres com a tutores del grup. Algunes de les fonts d’informació pels adults, que van aportar les pròpies famílies, per saber abordar aquestes situacions són:

-           Llibres infantils a Érase Una vez

-           Associació RANA

-           Reportatges del National Geografic “En el vientre materno”

-           Sèrie de Érase una vez el cuerpo humano

En quant a la meva participació, he de dir que vaig fer diverses intervencions en les quals vaig parlar sobre la importància que siguin les pròpies famílies qui parlin  obertament del tema amb els infants per tal d’evitar altres fons menys no dessitjables com ara Internet, ser clar i sincers en les nostres explicacions adaptades a la seva edat madurativa, fer-los entendre que l’exploració en aquestes edats és normal però que han de vigilar on i quan ho fan, i que no tracten de buscar el plaer carnal del adults, sinó simplement és una manera de calmar les seves ansietats i frustracions, etc.

Finalment, m’agradaria destacar que vaig aprendre molt de la meva tutora de pràctiques en aquesta reunió, en quant a com gestionar i dur a terme una reunió d’aquesta magnitud, com respondre davant diferents preguntes i sobre tot davant un tema tan controvertit com és la sexualitat infantil, i sobre tot a com redirigir els diàlegs sense entrar en casos personal i no nombrar a infants concrets. Bon treball Raquel!