Comencem un nou projecte!!

Avui hem començant un nou projecte i, com tots i cadascun d’ells, el seu sorgiment és tot un esdeveniment que cal narrar. A continuació, us present el recorregut que hem seguit durant aquest més de maig en el que els infants han pogut descobrir, dubtar, demanar, fer hipòtesis i conèixer una mica més sobre l’origen de l’ésser humà.

Arran de completar la nostra línia del temps i situar en ella a aquelles persones importants pels infants, una de les nenes va dir: “us imagineu que algú va néixer a l’any 0?”. Aquesta sorprenent i inesperada pregunta, va provocar moltes reaccions en els infants, alguns dels quals van contestar: “a la! Però això és impossible”, “l’any 0 no existeix”. De sobte un munt de qüestions i dubtes s’obrien camí en les ments dels nostres infants; existeix l’any 0?, va néixer algú aquell any? Com i quan va aparèixer la primera persona?, etc. Així doncs, d’aquesta forma tan fortuïta vam acordar que les dues preguntes que obririen el nostre projecte serien si algú havia nascut a l’any 0 i cóm va néixer la primera persona.

En primer lloc, calia que na Raquel i jo ens reuníssim per tal de planificar i acordar cap a on volíem dur el projecte; a quins aspectes volíem donar més rellevància, a què preguntes volien donar resposta els infants, i quines activitats i materials posaríem al seu abast. Finalment, arran dels comentaris i materials que ens portaven els infants, vam fer un planning amb els infants sobre què faríem:

-       Mirar el vídeo portat per una de les nenes titulat "El origen de la vida” de Érase una vez el cuerpo humano) i l’enllaç a Youtube titulat “Érase una vez la tierra”, que també tractava sobre l’origen de la vida.

-          Anar a la biblioteca per treure informació rellevant per al nostre projecte; llibres, enciclopèdies, revistes, contes, etc.  

-          Treballar sobre aspectes de mesura arran del descobriment de na Lucy.

Tractant de respondre a la pregunta sobre Cóm va aparèixer la primera persona?, vam seguir una dinàmica de treball vol curiosa que no havia vist abans. En primer lloc, vam retirar totes les taules de la classe i vam disposar les cadires en forma de rotllana al mig de la classe de manera que tots ens poguéssim veure les cares. A continuació, cadascun dels infants que havia portat la informació, havia d’elegir a 4-5 infants per tal d’explicar-los les seves teories con respecte a la pregunta que havien investigat. Un integrant de cada grup exerciria el rol de secretari de tal manera que hauria d’escriure a una fulla les conclusions estretes del que explicaria el seu company. Cal destacar, que cada grup podria treballar a diferents zones com ara a l’interior de la classe o fora al passadís amb total llibertat. Finalment, es reuníem de nou a la rotllana i el secretari de cada grup explicava en veu alta a la resta dels companys les investigacions i conclusions a les que havien arribat per tal de compartir tota la informació i conèixer les diferents teories existents. A més a més, cal destacar que un infant va exercir la funció de fotògraf amb la qual cosa es va encarregar d’enregistrar tots els moments que vam viure.

Durant la setmana, els infants van recopilar molta informació i documentació sobre les qüestions plantejades. Alguns d’ells, van portar documentació audiovisual a través de la qual vam poder entendre un poc millor sobre els esdeveniments que van donar lloc a la vida i que ens ha dut fins als nostres dies. Gràcies al fet d’haver observat el vídeo aportat per una de les nenes sobre "El origen de la vida” de Érase una vez el cuerpo humano i l’enllaç “Érase una vez la tierra” en Youtube” sobre l’origen de la vida, vam descobrir les següents dades:

Sobre el món en que habitem:

-          Fa 10.000.000.000 (10 mil milions d’anys) que es va crear l’univers.

-          Fa 5 mil milions d’anys que es va crear la terra.

-          Fa 1.500 milions d’anys es va aparèixer la primera cèl·lula que va donar lloc a la vida.

-          Cada cèl·lula mesura una centèsima de mil·límetre.

-          El cos humà alberga 60 billons de cèl·lules. 

Diferents etapes per les que ha passat la terra:

-          Era Azoica (fa 5 mil milions d’anys) à només hi havia volcans

-          Era precambrica (1.500 milions d’anys) à hi havia l’alga blava i l’ameba

-          Era paleozoica (500 milions d’anys) à hi havia falgueres, trilobites i el peix paleozoic.

-          Era mesozoica (200 milions d’anys) à hi havia el pietrodàctil i els dinosaures

-          Era cenozoica (78 milions d’anys) à hi havia el mamut

Teoria de l’evolució

Aquesta teoria ens diu que l’home va evolucionar de mico a persona a través de molts d’anys. Aquest és el procés que va seguir:

Lemur à ramapithecus à austrolupithecus à homo erectus à home neandertal à home de cro-magnon + homo sapiens à homo sapiens sapiens.

Una altra de les propostes que vam realitzar al nostre projecte, va sorgir arran de la lectura d’un dels llibres aportat per un dels infants. En ell, vam conèixer a na Lucy, el primer mico de la història! Entre altres dades, ens explicava que na Lucy va néixer fa 3’2 milions d’anys i que mesurava 120 centímetres. D’aquesta forma, els infants van començar a fer les seves hipòtesis sobre aquests nombres tan grans i desconeguts per a ells. La proposta a realitzar, en aquest cas, consistia en el següent:

1.   Trobar a la fotocopia impresa on hi havia informació de na Lucy els nombres que indicaven quant mesurava i els anys que feia que havia nascut.

2.      Posant a disposició seva diferents materials (paper continu, cintes, corda, gomets, clips, palets, culleres de plàstic, retoladors i cintes de mesurar) els infants havien de trobar la manera d’ensenyar-nos quan eren 120cm per tal de fer-nos una idea del que mesurava el nostre mico.

3.   Finalment, en rotllana havien d’explicar com han funcionat els grups i si han aconseguit o no mesurar els 120cm de la Lucy i de quina manera ho han fet.   

Degut a l’èxit que aquesta proposta va provocar, i desprès de comprovar que na Lucy era molt més baixeta del que ells pensaven, vam veure interessant que ara fossin els propis infants qui s’haguessin de mesurar per veure si algú mesurava com el nostre mico. Aquesta nova proposta, consistia en que els infants, per parelles, havien de mesurar-se, i llavors escriure en un paperet el seu nom i els centímetres. Finalment, traçaven la línia amb diferents materials que els havíem cedit (gomets, clics, cintes, corda, palets, etc.) i ho aferraven a un plafó que havia preparat al passadís per a l'ocasió. 

Un altre aspecte que va suscitar un gran interès entre els infants, estava vinculat amb els anys que feia que havia nascut na Lucy; 3’2 milions d’anys!! Aquest número tan gran, escapava a la ment dels petits, però vam tractar d’entendre aquest concepte tan abstracte per a ells. La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta proposta perquè vaig poder endinsar-me una mica més en la ment dels infants i les hipòtesis tant interesants que fan. En primer lloc, els vam demanar que escrivissin en números la quantitat de tres milions dos-cent mil anys. Les produccions van ser d’allò més original i diferents, però una nena s’hi va apropar realment a la xifra!! No anaven gens malament encaminats. A continuació, amb una pissarreta els vaig mostrar com s’escrivia. Els infants estaven realment atents i sentien molta curiositat per descobrir aquell número tan gran. A més  amés, vaig aprofitar per explicar-los les diferents maneres que hi ha d’escriure el mateix nombre. D’aquesta forma, va introduir el concepte dels nombres negatius i l’abans de Crist. Finalment, vam situar a la Lucy i altres dades extretes dels vídeos, a la nostra línia del temps.

Una altra proposta molt interessant, va ser la de construir entre tots el nostre racó de projecte. És per això, que a banda dels materials que van portar els infants, també vam realitzar una recerca a la biblioteca de l’escola per tal de trobar informació rellevant que ens pogués servir per conèixer una mica més en profunditat els diferents aspectes plantejats envers el nostre projecte. 

Finalment, era temps de donar per tancat el nostre projecte, amb una tapa que reflectia el camí viscut. El procés seguit ha estat el següent:

1.      Retallar imatges de la evolució de mico a home i aferrar-lo a la cartolina amb la seva pròpia cara en el darrer, què és l’humà.

2.      Escriure el títol acordat per tots “Completant la línia del temps...” i repassar les lletres de diferents colors.

3.      Elegir quatre quadrats de cartolines de colors, fer-los un dibuix i escriure anys, i desprès repassar-ho.

4.      Ficar els quadrats a la cinta i posar-los a la cartolina, amb l’ajuda de la Raquel i meva. 

Personalment, he de dir què és realment emocionant i interessant veure com de la manera més fortuïta i casual de la vida diària d’aula, els infants es fan preguntes, es qüestionen, plantegen dubtes i fan hipòtesis sobre temes tan complexos com és l’origen de la vida i concretament de l’ésser humà. Aquest viatge, ens ha dut a conèixer diferents teories sobre l’aparició de l’ésser a la terra, per una banda la Teoria Creacionista que ens explica que va ser Déu i va crear l’home, i d’altra banda la Teoria Evolucionista que ens diu que l’home va evolucionar a partir d’un mico. D’aquesta forma, també vam conèixer a na Lucy, vam descobrir diferents sistemes de mesura, vam saber què són els centímetres, com s’escriu 3’2 milions d’anys, que “aC” significa abans de Crist i que abans de l’any 1 existia l’any -1, -2, -3, -4 i així successivament. Però sobre tot, hem après a investigar, a ser curiosos, a indagar, a reflexionar i a no voler deixar d’aprendre mai! 

Conferencia de la Pepa Horno: Efectivitat i educació

Aquest mes de Maig he pogut participar en la dinàmica general del centre gràcies a l’assistència a la reunió d’equip organitzada al dia d’avui, en la que hem rebut una visita molt esperada i espacial; la Pepa Horno Goicoechea, què ha fet una conferència interesantíssima per a tot el  claustre del CEIP s’Olivera, sobre  la integració del desenvolupament afectiu en l’educació.

Segons la Pepa Horno, un desenvolupament afectiu adequat en les persones passa per l’equilibri entre les seves tres principals intel·ligències; la del cap (de tipus analítico-sintètic), la del cor (de tipus emocional i social) i la de la tripa (de tipus somaticosensorial). Així doncs, continuà explicant que la felicitat s’aconsegueix trobant l’equilibri entre el cor i la tripa o el que és el mateix, entre el sentir-se amat i el sentir-se segur. Per tant, un bon aprenentatge és aquell que s’estableix quan entra pel cos des de la tripa, pujant cap a amunt al cor i arribant fins al cap. En paraules seves: “No educo en lo que digo, ni tan siquiera en lo que hago, sinó en lo que vivo”. Per tant, eduquem des de la tripa.  

A més a més, ens va mostrar algunes de les claus per integrar l’afectivitat en l’educació com ara:

1.      El docent és un acompanyant del procés educatiu en el que s’adapta a l’infant però des de els límits de l’adult, què és l’autoritat. Per tant, l’infant és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

2.      Legitimar els sentiments. Està bé i no passa res per sentir por, ira o ràbia. El problema és què fem i com gestionem aquells sentiments. Òbviament pegar no és la solució.

3.      Transmetre pau i amor. 

A continuació, va establir la diferència entre el vincle i la dependència. Per tal de mostrar-nos una imatge clara i visual, va emprar una metàfora molt encertada emprant com a símil els motors que desprenen els coets espacial en pujar. De la mateixa manera, un bon vincle o un vincle afectiu sa és aquell que t’acompanya en el teu desenvolupament i que llavors te deixa anar. En aquest sentit, ens va explicar que no podem pretendre establir relacions vinculants amb tots els infants per igual, però el que si hem de fer és educar des de l’afecte i la seguretat.

D’altra banda, en quant a la intel·ligència del cor, cal ensenyar als infants que encara que es vinculin amb algú no fa falta que li contin les seves intimitats perquè aquesta informació podria ser emprada amb fins negatius per a ells.

Finalment, la Pepa ens va donar algunes claus per tal d’ajudar a un infant provinent d’una família desestructurada a partir de la comprensió, que no justificació, de les seves accions. Així doncs, cal parlar-los desde l’empatia, aproximant-se a ells des dels seus sentiments però mai jutjant-los perquè així només aconseguirem que s’allunyin de nosaltres.

Per tant, i a mode de cloenda alguns dels punts o aspectes bàsics que hem de tenir clars sobre la xerrada són els següents:

-          “No educamos en lo que decimos, ni tan siquiera en lo que hacemos, sinó en lo que vivimos”.

-          Hem de treballar amb els infants l’afectivitat de les emocions, les quals es creen des del cor i la tripa.  

-          Possant consciència en el nostre estat emocional i narrar-lo davant els nostres infants, els ensenyarem a legitimar i possar nom als seus sentiments.

-          I, per últim, ser conscients de que no podem educar a un infant feliç sense ser feliços nosaltres.

Personalment, he de dir que he m’ha agradat moltíssim escoltar a la Pepa Horno, de la qual havia sentit parlar en altres ocasions però mai havia tingut la oportunitat de presenciar una ponència seva. Personalment, he de dir que he après molt amb la xerrada, ja que mai havia sentit a parlar sobre aquesta tercera intel·ligència; la de la tripa. Estic totalment d’acord en les seves afirmacions sobre la importància d’educar des de l’afecte i la seguretat, ja que d’aquesta manera proporcionen a l’infant desenvolupar-se de manera integral a partir d’un vincle afectiu sa. I, per últim destacar, que estic profundament compromesa amb la importància de ser feliços nosaltres per poder educar a infants que siguin realment feliços. 

A continuació, us deixo un seguit d’enllaços a través dels quals podreu conèixer una mica més sobre la magnífica Pepa Horno.

- Bloc personal de la Pepa Horno.

- Pàgina web.

El camaleó camaleònic!

En aquest mes d’Abril, he pogut planificar, intervenir i avaluar una sessió d’aula responsabilitzant-me del tot el grup-classe, gràcies a una proposta dissenyada de manera conjunta entre la Marta i jo, per tal de garantir que ambdós grups de p5 gaudiren de la riquesa de l’activitat que havíem elaborat. Aquesta, va sorgir arran de la creació d’una graella d’autoavaluació en la que els propis infants podien prendre consciencia de les seves capacitats i limitacions per tal d’autogestionar-se i autoregular-se a fi d’anar millorant cada vegada més.

La proposta consistia en contar el conte del Camaleó Camaleònic emprant com a mitjà la pissarra i el canyon digital.  Darrera d’aquesta proposta, hi ha tot un sentit pedagògic i educatiu que justifica la seva presentació davant els infants. Es tracta per tant, d’un conte que parla sobre la felicitat, el canvi i la identitat personal, així com la importància de saber apreciar les capacitats i potencialitats dels altres, però sense menysprear i valorant les pròpies de la persona en qüestió. Tot això, es narra des de la vivència d’un camaleó que s’anava transformant en els animals que trobant pel zoo a mida que ho desitjava, fins que va tenir fam i es va adonar que no podia menjar amb aquella trompa d’elefant. Així doncs, va començar a valorar les virtuts de la seva magnífica llengua i va desitjar tornar al seu estat original!  

A continuació, vam realitzar una assemblea amb els infants en la qual preteníem generar en ells reflexió, opinió i argumentació sobre diferents aspectes relacionats amb la narració. Algunes de les preguntes que els vam generar són:

-          Sabíeu quin animal és un camaleó?

-          Què sabíeu sobre els camaleons?

-          Que us ha semblat el conte?

-          Què us a agradat i què no?

-          Què li passava al camaleó?

-          Creieu que estava gaire content de com era ell?

-          Perquè penseu que volia canviar algunes parts del seu cos?

-          Quines parts d’animal s’ha canviat?

-          Penseu que tot això li ha fet més feliç? Perquè?

-          Quines coses us agraden de vosaltres mateixos?

-          Quines penseu que són les vostres qualitats que us fan especials?

A continuació, vam repartir unes feinetes en les que havien d’escriure una cosa que pensessin que se’ls donava bé i una altra en la que haguessin de millorar, i llavors escriure una cosa bona de tres pastissers i de tres músics. I finalment, ho vam posar en comú alhora que anava escrivint a una cartolina totes aquelles coses bones que els seus companys havien dit que tenia cada infant. La veritat és que va ser una activitat molt positiva en la que vam podem treballar la identitat personal i afavorir l’autoimatge i autoconsciència dels infants, valorant i apreciant les pròpies capacitats en un clima realment motivador i tendre.

Aquí teniu el vídeo, espero  que us agradi!

Disseny d'una sessió de psicomotricitat: Viatgem a l'espai!

Al llarg de la setmana, he estat dissenyant i planificant una sessió de psicomotricitat que he dut a la pràctica a la jornada d’avui amb els infants. Certament, els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura de Desenvolupament Psicomotriu a la Primera Infància impartida a la carrera, així com un curs monogràfic que vaig realitzar per compte propi impartit a càrrec de l’Escola de Temps Lliure i Animació de s’Espurna, van ser molt útils a l’hora de realitzar aquesta tasca en la qual he pogut posar en pràctica aquest sabers. 

La meva proposta, consistia en que els propis infants imaginessin que estaven viatjant per l’espai exterior. Just acaben de terminar el projecte de l’infinit en el qual han investigat sobre l’espai, els planetes, les naus espacials, etc. És per això, que aquesta proposta es presentava per a ells com un repte abordable i totalment significatiu, ja que connecta de ple amb el que estan treballant a l’aula. A continuació presento el desenvolupament de la sessió de psicomotricitat, a través de la narració, alguns diàlegs i material fotogràfic, que podreu trobar fent clic aquí. Espero que us agradi tant com van gaudir els infants!

VIATGEM A L'ESPAI

Nombre de la sessió	Viatgem a l’espai!
Nombre d’alumnes	26 alumnes
Edat dels alumnes	5 - 6 anys
Temps destinat a la sessió	60 minuts
Material necessari	-          Matalassos de psicomotricitat -          Espatlleres -          Banc -          Potro -          Pilotes De goma-espuma de diferents tamanys i colots -          Pilotes de bàdminton -          Pilota gegant groga. *Els tres darrers materials, els introduirem a la meitat de la sessió, una vegada passada la primera part de desfogament. A més a més, les pilotes de goma- espuma ens serviran per imaginar que són planetes i satèl·lits, mentre que les pilotes de bàdminton ens faran imaginar que hi ha moltes estrelles fugaces. Per últim, la pilota gegant groga podrà ser el sol.
Objectius	-          Familiaritzar-se amb l’espai exterior i les galàxies. -          Diferenciar entre estrelles i planetes. -          Fomentar la imaginació i la creativitat

Ritual d’entrada

-       Arribem a la sala de psicomotricitat i seiem en cercle. Els infants es lleven les sabates i es posen els mitjons de manera autònoma. -    Presentem la temàtica de la sessió: contem una història relacionada amb la temàtica que anem a tractar i que, en aquest cas, està relacionada amb l’espai exterior. D’aquesta manera, els posam en situació i deixem volar la seva imaginació. -       A continuació, recordem les normes. Començarem per les positives demanant-los quines coses sí podem fer a psico com ara córrer, saltar, lluitar, i sobre tot, passar-ho molt bé. Desprès els demanarem per aquelles coses que no poden fer com ara pegar, tirar del cabell, espitjar o destruir les construccions dels companys. D’aquesta forma, donem major importància a aquells aspectes positius reforçant tot allò que si podem fer, en lloc de centrar-nos en la part negativa. També els informen que els avisarem cinc minuts abans d’acabar la sessió, i de la senyal que farem servir per indicar el final d’aquesta i que han de començar a recollir el material emprat. Pot ser a través del xiulet, palmades, etc. -          Per últim, la pscomotricista guiarà l’escalfament que realitzarà de forma lúdica i dinàmica a través d’un joc. Així doncs, començarà a despertar les diferents parts del cos començant dels peus al cap.

Desenvolupament

Enderrocament de la torre Una vegada hem escalfat tot el cos, la psicomotricista en aquell moment (la tutora), contarà fins a tres i els infants sortiran corrent per enderrocar la torre. Podem crear un mica d’expectació tardant en contar per tal d’augmentar l’emoció dels nens. Fase de desfogament En un primer moment, les activitats de l’infant seran principalment de desfogament i alliberació de tensions que es traduiran en un joc amb accions com ara saltar, caure, botar, trepar, colpejar, xocar, etc. Fase de joc simbòlic (en aquesta fase, intruïm els nous materials previstos) Passats els primers 15-20 minuts, podem observar un comportament més tranquil en els infants, i comencem a observar els primers jocs més elaborats. Es tracta d’un joc simbòlic en el que la imaginació cobra un paper molt destacat. Predomina aquí la construcció de castells de princeses i prínceps, super herois que lluiten contra els malvats, etc. N’és un exemple el joc acompanyat del les produccions orals dels següents infants, quan els preguntàvem a què estaven jugant (recordem que la consigna era que ens trobàvem a l’espai): Mr: “És una nau que m’he inventat. Estic explorant la lluna” (damunt d’una construcció amb matalassos).  I: “M’estic balancejant per l’espai” (damunt d’un matalàs en forma de cilindre). N, A i Mn: “Estic navegant per l’espai" (mentre feien equilibri a un matalàs en forma de mig cilindre). O: “Vull arribar fins a les estrelles!!" (saltant des del plinton).  J: “És una casa espacial” (dins d’una construcció feta amb matalassos). A més a més, gràcies als nous materials introduïts com ara les pilotes de goma-espuma, pilotes de bàdminton i pilotes gegants, els infants podran dur la seva imaginació una passa més enllà simulant que han trobat nous planetes que ens recorden a aquells estudiats a classe com ara Marte, Saturno i Júpiter, entre d’altres. D’aquesta forma, comença una intrèpida aventura en la que hauran d’investigar per trobar la cura d’una malaltia a la Terra i lluitar contra els enemics alienígenes.... *Utilitzem la primera grafia per tal de no revelar el nom real i complet dels infants.

Tornada a la calma	-         Cinc minuts abans de finalitzar la sessió, la psicomotricista avisarà als infants, mitjançant la consigna donada, de que ha terminat el temps de joc i s’ha de recollir el material. -          Reunim a tots els infants a la zona  d’assemblea de la sala i tractem de que tornin a la calma mitjançant la relaxació i la respiració pausada.   -          A continuació, demanarem a cada infant les sensacions viscudes; si ho han passat, bé, amb qui ha jugat i a què, etc.
Representació	-          Per a la fase de representació, tractarem de construir una història en la qual hi entrin tots els infants a mode de personatges que van vivint tota una sèrie d’esdeveniments segons tot allò a que han jugat durant la sessió. En aquest cas, la història sorgida ha estat la següent: Hi havia una vegada, uns astronautes (nom d’infants) que eren gats i gossos. Estaven a dins d’una nau espacial viatjant per l’espai!. En (nom d’infants), eren quatre gossos astronautes que saltaven d’es d’un trampolí per intentar arribar fins a la lluna! Un dia, la (nom d’una nena) astronauta va batallar contra uns marcians molt dolents que els volien envair i destruir la seva nau! Va demanar ajuda a la resta dels seus companys astronautes que estaven explorant altres planetes: (noms de cinc nenes) al planeta Júpiter; (altres nens) que estaven a Saturno construint un castell; (i set companys més) que exploraven Marte. Tots els amics van sumar les seves forces i gràcies a això van aconseguir fer fora als marcians! Finalment, van organitzar una festa per festejar-ho. I conte contat conte acabat, si no és mentida serà veritat.
Ritual de sortida	-          Els infants es lleven els mitjons de psico i es posen les sabates tot sols. D’aquesta forma, treballem l’autonomia personal. -          Sortim de la sala i tornem a l’aula.

Personalment, he de dir que m’he sentit molt a gust realitzant aquesta sessió. Penso que en tot moment he sabut dirigir i dur endavant la proposta, així com al grup d’infants, sense més incident dels típicament normals a les sessions de psicomotricitat. Crec que ha funcionat molt bé la proposta de presentar-les alguna consigna com en aquest cas imaginar-se que es troben a l’univers, ja que mai ho havien fet i hem pogut observar una gran participació i entusiasme per part dels infants. Per últim, destacar que un aspecte que hauré de millorar de cara a futures sessions és la de controlar més conscientment el temps.