Millorem el sistema de tria dels racons intercicle!

Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar amb la meva tutora en l’organització, ambientació i millora dels espais i recursos de l’aula, ha estat avui durant la tria dels racons intercicle. Els racons intercicle són uns espais de joc situats a diferents zones del centre, i en els quals van els infants una vegada per setmana en agrupament hererogenis, ja que es barregen les dues classes de p5 (musics de colors i pastissers) i els de primer de primària. Els diferents racons intercicle que hi ha són: informàtica; experimentació, construccions, biblioteca, plàstica, música, jocs compartits, jocs simbòlics i racó de la llum.

Darrerament, la meva tutora i jo hem observat que el sistema per anotar a quin racó va cada infant, no acaba de funcionar del tot bé. Aquest consisteix en una graella d’una única entrada en la que apareix els seus noms i a continuació diferents quadrats que han d’acolorir segons el color assignat a cada racó. La tutora diu a cada nen entre quins racons poden elegir per tal que no repeteixin. Així doncs, la insuficiència en la funcionalitat del sistema, rau en la dificultat, tant per part del propi tutor com dels infants, a l’hora de visualitzar quins racons es van ocupant i a l’hora de realitzar un seguiment global que ens permeti fer un recompte exhaustiu i fidel dels infants que han passat per cada racó, per tal que no repeteixin sempre els mateixos llocs.

Confecció de les etiquetes

És per això, que conjuntament hem estat pensant de quina manera podríem idear un sistema que permetis suplir les carències del que hem estat emprant fins al moment. D’aquesta forma, li vaig proposar realitzar una graella de doble línia en la qual hi hauria per una banda, els números dels dies que tenen racons intercicle (a la part de les columnes) i, per altra banda, el nombre del racó, el número d’alumnes que hi poden anar i un dibuix del mateix (en la part de les files). Per tant, es tractaria de que els infants escriguessin els seus propis noms dintre del requadre del dia que toca i d’aquesta manera, poder veure al llarg de dos mesos a quins racons han anat i quins encara no.

Creació del plafó

Cal destacar, que la graella serà d’una grandària suficientment gran (de l’altura dels infants aproximadament) i estarà aferrada a un plafó mòbil que es traurà únicament quan sigui necessari. Un altre avantatge d’aquest nou format és que els propis infants podran ver un seguiment més òptim, ja que seran ells mateixos que s’aniran autoregulant. Per últim mencionar, que la graella estarà folrrada amb aeron fix per tal de permetre el seu ús tantes vegades com sigui possible en el moment en que els infants escriuen i esborren els noms, idea que ha estat de la mà de la meva tutora. Per tant, crec que hem fet un bon equip i que em sumat idees per tal d’aplicar-les en benefici dels propis infants. Aquest és el resultat. Bon treball!

Resultat final

Antic sistema

Nou sistema

Creació d'una graella d'autoavaluació!

Fa varies setmanes que venim anunciant la creació d’un nou material a l’aula. La proposta, es va iniciar davant una necessitat sorgida a la classe i la qual va manifestar la meva tutora, tal i com podem veure a l’entrada “Coordinació de p5 amb la Yolanda”. 

Aquesta proposta, consistia en elaborar una mena de sistema a través del qual poder fer conscients als infants de les pròpies capacitats com també limitacions; tant aquelles que controlen i dominen d’una manera més autònoma, com aquelles que els hi costa una mica més. D’aquesta forma, pretenem que siguin els propis infants qui s’autoregulin i autogestionin. Cal destacar, que la pressa de consciència de les pròpies limitacions es realitzaria des d’una vessant positiva, ja que tots tenim més dificultats a l’hora de realitzar segons quines tasques i, per tant, hem de treballar-les més conscientment. Per tant, es tractaria de:

1.      Veure la diversitat com quelcom positiu.

2.     Fer un exercici de introspecció i reconèixer els propis punts febles, però també els punts forts per tal de retornar-lis una autoimatge positiva d’ells mateixos i no fer minvar el seu propi autoconcepte. D’aquesta manera agafen confiança en ells mateixos, la qual cosa els ajuda a avançar. 

3.      Ser capaços de gestionar-se per sí mateixos atenent a allò que més els hi costa.

4.      Prendre autoconsciència d’ells mateixos.

5.      Parlar amb ells aquesta situació i normalitzar-la.

6.      Trobar solucions conjuntes i fer partícip a l’infant per tal que es senti compromès amb la tasca.

Aquest nou material consisteix en un plafó amb una graella de doble entrada en el que apareixen per un costat, tota una sèrie d’ítems i aspectes que s’han de tenir molt en compte com ara referits a la lectoescriptura, a les matemàtiques, a les arts plàstiques, als hàbits d’higiene, modals i conductes, normes de classe, relacions socials, etc. i, a l’altre costat, hi apareix tres emoticones que indiquen si l’infant ho fa amb molta facilitat, si ho fa bé però de vegades se li oblida o, si pel contrari, ha de millorar. A la imatge del costat, podeu veure els punts específics de què tractaria cada ítem, els quals han estat acordats amb els propis infants. 

A continuació, mostraré un recull fotogràfic en el que es pot veure tot el procés en la creació i confecció del material.  

Projecte de millora al CEIP s'Olivera!

El claustre del centre s’Olivera és reflexiu i compromès amb l’educació, de manera que sempre busquen millorar la seva tasca educativa així com les diferents estratègies metodològiques, els espais, els materials i els recursos.

Després de reflexionar durant aquests primers mesos i de reunir diferents propostes, l’equip directiu (la directora i la cap d’estudis) ens han transmet un gran desig que voldrien aconseguir a l’escola. És per això, que han pensat que nosaltres podríem iniciar aquest camí a través del projecte de millora que hem d’elaborar durant el període de pràcticum. Es tracta de la documentació de les vivències i de les accions dels infants, així com la seva justificació teòrica.

És per això, que ens han demanat elaborar  una documentació rica i de qualitat sobre els diferents racons intercicle que es fan a infantil i primer de primària, observant, fent fotos i creant plafons que narrin les experiències dels infants. 

Així doncs, al llarg d’aquests mesos treballarem en la documentació dels diferents racons (de construcció, de joc simbòlic, de la llum, de jocs compartit, d’experimentació, d’informàtica, etc.) a través del registre fotogràfic, audiovisual i escrit, a fi d’elaborar un material d’acord amb la necessitat sorgida al centre. 

Tutoria de pares: treballant en xarxa

Una de les situacions en les quals he pogut participar en la dinàmica general del centre, ha estat durant la jornada d’avui, en la qual he pogut assistit a una tutoria de pares. Allò especial d’aquesta reunió, és que l’infant en qüestió està derivat a l’EOEP degut a algunes mancances observades en el seu desenvolupament maduratiu. És per això, que aquesta tutoria m’ha permès, a més a més, establir contacte amb altres professionals que col·laboren a l’escola com ara l’AL (Audició i Llenguatge) i la Psicoterapeuta de l’equip psicopedagògic que ve al centre una vegada a la setmana, a part de la tutora d’aula, mestra d’Educació Infantil. 

Personalment, m’ha semblat molt interessant l’assistència a aquest tipus de reunió, ja que he pogut percebre la gran labor que hi ha darrera de cada infant. Diversos professionals, treballen en xarxa per aplicar els seus coneixements en benefici dels infants, i garantir-los un desenvolupament òptim i harmònic, així como una educació de qualitat tot i salvant les dificultats. D’aquesta forma, s’adapten a les necessitats pròpies de cada infant i permet realitzar una visió més global i holística en la que entren en joc diferents entitats que observen, disposen materials, generen coneixements, identifiquen i avaluen el propi nen, en benefici seu. 

Cafè-tertúlia sobre sexualitat infantil

Avui, després de la jornada escolar, he pogut participar en la dinàmica general del centre assistint a la reunió d’exclusiva convocada a mode de cafè-tertúlia amb les famílies, com ja  veníem anunciant a entrades anteriors. 

La temàtica sobre la qual es centraria el tema era la sexualitat infantil. Es tracta d’un tema que van proposar les pròpies famílies com a resultat de la desconeixença de les fases típiques d’aquest desenvolupament, i la falta de recursos per contestar les curiositat i preguntes plantejades en aquestes edats com ara; d’on venen els fills, per on surten, com entren, etc. Alguns dels articles que vam disposar per tal d’ampliar la informació per a les famílies envers aquest tema, són els següents:

-          L’educació sexual: què correspon a qui?

-           Autoexplorarse

-           La masturbació infantil

-           La sexualidad infantil

Certament, tot i l’escassa previsió d’assistents en un primer moment, la veritat és que vam quedar sorpreses de l’èxit en quant al nombre de participants (17 famílies de 26), més de la meitat!. Això va donar lloc a una gran varietat d’opinions, comentaris i experiències diverses sobre les pròpies vivències. El clima va ser relaxat i les mares van poder expressar les seves pors, inquietuds i falta d’experiències en alguns casos. D’aquesta forma, es propicià el compartir estratègies i recursos per gestionar diferents situacions, la qual cosa va generar una gran complicitat entre les famílies i nosaltres com a tutores del grup. Algunes de les fonts d’informació pels adults, que van aportar les pròpies famílies, per saber abordar aquestes situacions són:

-           Llibres infantils a Érase Una vez

-           Associació RANA

-           Reportatges del National Geografic “En el vientre materno”

-           Sèrie de Érase una vez el cuerpo humano

En quant a la meva participació, he de dir que vaig fer diverses intervencions en les quals vaig parlar sobre la importància que siguin les pròpies famílies qui parlin  obertament del tema amb els infants per tal d’evitar altres fons menys no dessitjables com ara Internet, ser clar i sincers en les nostres explicacions adaptades a la seva edat madurativa, fer-los entendre que l’exploració en aquestes edats és normal però que han de vigilar on i quan ho fan, i que no tracten de buscar el plaer carnal del adults, sinó simplement és una manera de calmar les seves ansietats i frustracions, etc.

Finalment, m’agradaria destacar que vaig aprendre molt de la meva tutora de pràctiques en aquesta reunió, en quant a com gestionar i dur a terme una reunió d’aquesta magnitud, com respondre davant diferents preguntes i sobre tot davant un tema tan controvertit com és la sexualitat infantil, i sobre tot a com redirigir els diàlegs sense entrar en casos personal i no nombrar a infants concrets. Bon treball Raquel!

Reorganització dels espais d'aula

Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar en l’organització, ambientació i millora dels espais de l’aula, amb la meva tutora de pràctiques, ha estat durant la jornada d’avui.

Arran d’una necessitat manifestada per la Raquel en quant a la distribució dels espais de classe, vaig proposar-li fer una remodelació d’aquesta per tal de millorar la disposició del mobiliari. Tot va començar, perquè una de les prestatgeries amb material plàstic, estava col·locada bastant lluny del racó de plàstica. Això, va motivar tota una remodelació de l’aula per tal d’aconseguir uns espais acollidors i accessibles.  

Racó de plàstica

Abans

Ara

Així doncs, els primer que li vaig proposar era canviar la zona de projectes, ja que allà on estava em semblava un espai massa petit i una zona de poca rellevància a l’aula. La meva proposta era centrar aquell racó a la part més visible de l’aula; baix la cristallera principal. Aquest nou espai, ompliria de lluminositat i vida a la part de treball més important; els projectes. Anteriorment, el que hi havia a aquella zona era el racó de feines inacabades de manera que, al canviar-les de lloc, ara no seria el primer que es veuria. També vam atracar l’armari causant del “caos” al racó de plàstica.

 Racó de projecte

Abans

Ara

Ara

Abans

Racó de feines inacabades

Ara

Abans

Finalment, un altre espai que vam millorar és la paret de fora de l’aula en la que es troba la informació per a les famílies. Teníem la sensació que aquella zona estava massa plegada documentació vària, que no permetia centrar la mirada en cap banda en concret. És per això, que probablement les famílies no podien assabentar-se d’aquella informació de major rellevància, a no ser que ho diguéssim de paraula. Per tant, a la caiguda de la tarda, desprès de la reunió d’exclusiva en la que vam fer el cafè-tertúlia, vaig començar a folrar la paret amb aeronfix d’un color cridaner (groc), llevar alguns papers menys importants i reservar una zona fixa, amb aeronfix de color lila, en la que es trobaria la informació de màxima prioritat i a on haurien de mirar diàriament. En aquella zona, vaig posar dos folis plastificats per tal que poguéssim escriure amb retolador especial que desprès es pogués esborrar.

Zona d'informació per a les famílies

Zona en la que ara està la informació

Abans

Abans

Ara

Ara

Informació per a les famílies!

Una de les situacions en les quals he pogut col·laborar i participar activament durant moments quotidians de la vida d’aula amb la meva tutora, ha estat avui durant el moment d’acomiadament dels infants.

Pròximament, es durà a terme una reunió amb les famílies, que es realitzarà a mode de cafè-tertúlia en el qual es pretén tractar alguns temes d’interès o que preocupin a les famílies d’una manera distesa, amb cafè i pastes. Es tracta per tant, d’una conversa amable, allunyada del típic format magistral en la que tots els convidats parlen, comenten, aporten dubtes i coneixements, etc.

Així doncs, em vaig oferir encarregar-me de fer la sortida i assumir la tasca de recordar a les famílies la importància de l’assistència a aquest tipus de reunions, convidar-los a portar alguna cosa per berenar, i establir un número aproximat d’assistents.

És sabut, l’escassa participació de les famílies davant reunions rutinàries que, en principi, no tracten casos particulars dels propis infants, sinó de la infància en general. Per tant, era d’esperar la reticència que van mostrar molts d’ells davant la proposta, altres que ni tan sols ho sabien, i alguns pocs que van confirmar la seva assistència. El tema de l’absència dels pares en aquest tipus de reunió, és una qüestió que preocupa i enfada a la meva tutora. És per això, que vaig oferir-me a assumir aquest càrrec. Finalment, mencionar que tot i alguns comentaris desafortunats per part d’algun progenitor, la tasca no va anar nada mal i la meva comesa estava feta. Ara haurem d’esperar quin serà el nombre real d’assistents!.