Pròximament, es
durà a terme una reunió amb les famílies, que es
realitzarà a mode de cafè-tertúlia en el qual es pretén tractar alguns temes d’interès
o que preocupin a les famílies d’una manera distesa, amb cafè i pastes. Es
tracta per tant, d’una conversa amable, allunyada del típic format magistral en
la que tots els convidats parlen, comenten, aporten dubtes i coneixements, etc.
Així doncs, em
vaig oferir encarregar-me de fer la sortida i assumir la tasca de recordar a
les famílies la importància de l’assistència a aquest tipus de reunions,
convidar-los a portar alguna cosa per berenar, i establir un número aproximat
d’assistents.
És sabut, l’escassa
participació de les famílies davant reunions rutinàries que, en principi, no
tracten casos particulars dels propis infants, sinó de la infància en general.
Per tant, era d’esperar la reticència que van mostrar molts d’ells davant la
proposta, altres que ni tan sols ho sabien, i alguns pocs que van confirmar la
seva assistència. El tema de l’absència dels pares en aquest tipus de reunió,
és una qüestió que preocupa i enfada a la meva tutora. És per això, que vaig
oferir-me a assumir aquest càrrec. Finalment, mencionar que tot i alguns
comentaris desafortunats per part d’algun progenitor, la tasca no va anar nada
mal i la meva comesa estava feta. Ara haurem d’esperar quin serà el nombre real
d’assistents!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada