Una fita assolida!

Al llarg d’aquests quatre anys d’una cursa que semblava interminable, he pogut començar a traçar els primers esbossos de la meva identitat com a docent. De fet, ho tenia clar. Des del principi tenia clar el perfil de mestra que voldria ser. Aquest corresponia al d’una mestra que, a grans trets, seguís els valors que propugna del corrent constructivista pel qual s’estableix a l’infant com a protagonista actiu del seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta forma, el treball per projectes suposa la manera de fer que millor respon a aquests principis pedagògics, basats en la filosofia de l’educació lenta de Loris Malaguzzi i les escoles de Reggio Emilia (Itàlia), entre altres.  

Així doncs, d’aquí partia la meva gran fita. Del fet de poder formar-me baix els supòsits d’aquesta magnífica manera de fer en matèria educativa. És per això, que estic tan emocionada de poder comunicar que, gràcies als mèrits aconseguits acadèmicament parlant durant aquests quatre anys, he pogut elegir com a centre de pràctiques el CEIP S’Olivera!!

Com ja sabem, aquest centre respon en gran mesura a les bases psicopedagògiques descrites anteriorment, ja que tal i com exposen al seu Projecte Educatiu de Centre (PEC) aposten per una educació integral, la construcció de l’aprenentatge per part del propi alumne, un aprenentatge funcional i significatiu, el respecte a la diversitat de processos d’aprenentatge, la interacció social com a font d’enriquiment, i allò que més m'agrada; que treballen per projectes. 

Així doncs, afronto aquest tres mesos de pràctiques amb moltes ganes i il·lusió d'haver aconseguit una fita tan desitjada i a la vegada merescuda. També espero poder veure en primera persona la realitat pràctica de tots aquells conceptes i principis estudiats de manera teòrica per tal de trobar el sentit i significat a la meva filosofia educativa i seguir així creixent, aprenent i edificant la meva identitat com a docent.