Sortida al Centre de Vila

Avui hem realitzat l’esperada sortida al Centre de Vila on la Mamà d’un dels infants de la nostra classe, ens han convidat per conèixer una mica més a fons aspectes relacionats amb la medicina.

Desprès de vàries setmanes preparant les preguntes sobre aquells aspectes que ens plantejaven dubtes i sobre els quals volíem investigar, vam tenir l’oportunitat de realitzar-les, ja que ens van anar responent a mesura que fèiem la visita pels diferents espais del centre. Algunes de les interessants estàncies que vam poder visitar són: la sala de boxes, on van els pacients més malalts i ens vam poder mesurar la tensió; la sala on fan gimnàstica les embarassades on vam poder veure a un bebè dins la panxa de la mare, escoltar el bateig del seu cor i ens van mostrar amb un bebè i l’estructura dels ósos d’una pelvis de joguina, com surten; la sala de pediatria on vam poder veure a un bebè amb una setmana de vida; la sala del dentista, en la que ens mostrar com de sana estava la boca d’una de les nenes; i finalment, vam poder pujar a una ambulància i ens van mostrar què hi ha dins i perquè serveix la sirena!

Al llarg del recorregut, els infants van aprendre moltes coses i molt interessants sobre el funcionament d’un centre de salut, aspectes relacionats amb les malalties i la seva cura, així com el funcionament del propi cos humà. Va ser una experiència inoblidable que els ha omplert d’entusiasme i de voler sabre, conèixer i investigar més i més sobre aquest emocionat món. Només cal sentir la conversa d’una de les nens dient-li a una altra amb cara de satisfacció: “¡És la mejor escursión de mi vida!”. I què millor agraïment que fer-ho públicament al Diari d’Eivissa; gràcies treballadors del Centre de Vila!.

Observació d'una sessió de psicomotricitat!

Avui els infants de p5 fan desdoblament i alhora batedora. D'aquesta forma, es mesclen la meitat de pastissers amb la meitat de músics, així que mentre que uns fan psicomotricitat els altres tenen música o conte. Avui m’he anat amb la Cati, tutora dels pastissers, a veure com fan la psicomotricitat. Aquesta la realitzen en el pavelló cobert on fan educació física els més grans.

El desenvolupament de la sessió ha estat el següent:

-          Rotllana per recordar els nombres dels infants i les normes.

-          Tirar sa torre.

-          Joc lliure

-          Introducció de teles, cordes i totxos.

-          Recollir i montar la torre.

-          Rotllana per explicar a què hem jugat.

-          Relaxació amb pilotes de tenis fent massatges. 

M’he adonat que les sessions de psicomotricitat són moments molt interessant per observar, ja que pot treure molta informació dels infants, el nivell maduratiu en que es troben i, sobre tot, les relacions socials que estableixen amb els seus companys. Algunes de les anotacions que he pres dels infants de la meva classe són les següents:

-       (A), (U), (Ll) i (N) juguen juntes a gatets (joc simbòlic). Na (A) és el gatet mare i  passeja als seus bebès gatets (Ll i N). Na (U) és una altre bebè però gos i mai el saca a passejar perquè sempre se porta malament. Na (A) adopta una actitud molt dominant davant les seves companyes. Ella estableix les regles del joc, diu qui ha de representar cada personatge i què han de fer. Empra expressions com ara: “a ver, a sentarse todas!”, “(U) ven! Ponte en medio!”, “Tú allí!” d’una manera molt prepotent. A més a més, he observat que sempre li atribueixen el paper dolent a la (U) (ex. Ser l’únic gos i estar sempre castigada sense passejar, posar-li el gat negre que li farà perdre a les cartes, etc.) i que la repudien molt. 

     

-       (M), (C), (Al) i (Ni) juguen a que són gatets perduts però valents, que viuen a un castell que han construït amb els matalassos (joc simbòlic). Fan un treball molt col·laboratiu en el que totes participen i decideixen. A la rotllana, durant el moment d’explicació del que han fet, la (C) ha dit que la (M) era la princesa i jo els he demanant si ho havien decidit entre totes i han dit que sí, i que desprès anaven canviant. La (M) és una nena molt idolatrada i sempre la busquen per seure al seu costat. M’ha cridat l’atenció que la (Ni) volia el vestit exactament igual que el de ella, tot i que li he dit que totes ho duien diferent, no la he aconseguit convèncer.

-     La (R) té molt bones idees. Ha construït diferents jocs amb els matalassos i les cordes i també s’ha inventat les regles. M’ha cridat l’atenció que juga tota sola. Quan li vaig proposar que convidés a algú a jugar, li va dir a la (Ll) però aquesta estava molt centrada en el seu joc. Desprès li va dir a dues nenes de la classe dels pastissers però no van acabar de fer un joc compartit. Tot això em fa pensar que la (R) presenta dificultats en les relacions socials amb els seus companys, com si no trobés el seu joc. A més a més, busca molt l’aprovació de l’adult, ja que constantment em mirava o me venia a buscar per mostrar-me el que havia fet.          

Reunió de Comissions: Sala de materials!

Una de les situacions en les que he pogut col·laborar en la organització, gestió i manteniment dels espais del centre, ha estat avui gràcies a la meva participació amb la comissió de materials, la qual té assignada la meva tutora.

Alguns dimarts al mes, tot el claustre s’agrupa per comissions i realitzen la feina que tenen assignada. Aquestes tasques les elegeixen els propis mestres en les reunions de principi de curs. En el cas de la meva tutora, ella s’encarrega de la Comissió del Material juntament amb 4 mestres més. Les seves funcions estan enfocades en el material i consisteixen en ordenar-lo i organitzar-lo, veure què falta per realitzar comandes, demanar més, retirar el que estigui en mal estat o gastat, obrir els paquets dels nous materials i col·locar-los, etc.

Personalment, em sembla molt interessant aquesta proposta, que no sé si es realitzen a altres centres però crec que es tracta d’una iniciativa que fomenta la cooperació i garanteix l’estabilitat, equilibri i ordre del centre, ja que com podem veure, les diferents comissions engloben tots els aspectes d'especial rellevància del centre com ara: mediambiental, TIC, farmaciola, reutilització, biblioteca, seccions europees, material sortides (gestió), cafè, imatge/estètica, fotos, material, material romput, hort, racó pares, plafons.

M'encarrego del moment de la sortida!

Avui la meva tutora ha hagut d’anar-se’n abans d’hora perquè tenia cita amb el metge. És per això, que he agut d’assumir amb ajuda de la Pepi, mestra de suport, una de les rutines de la vida diària més destacats; la sortida dels infants.

Com ja sabem, els moments d’entrada i sortida de l’aula és un dels més importants, ja que es tracta de situacions informals de relació i conversa amb les famílies i en les quals els podem informar de qualsevol aspecte rellevant sobre els seus fills durant la jornada.

Cal destacar, que degut al retrobament amb els pares i l’emoció de finalitzar el temps d’escolar, es tracta d’un moment de vertadera acció i moviment, que s’ha de saber llevar i dirigir sense nerviosisme ni agitació per part de la mestra. És per això, que he tractat de mostrar-me serena i confiada a l’hora de cridar als infants i parlar amb els pares sobre alguns aspectes que els havia de comentar sobre els seus fills, com per exemple que havíem observat poll a una de les nenes, etc. 

A més a més, també m’he encarregat de repartir unes fulles d’informació de l’AMIPA del CEIP S’Olivera en la qual es convida a les famílies per tractar alguns temes, i a cobrar els sous per pagar l’autobús de la sortida que tenim prevista el proper divendres dia 15 al Centre de Vila.

En definitiva, me vist bastant desembolicada en la gestió i organització de la sortida i acomiadament dels infants, ja que jo he fet tota sola i només he necessitat l’ajuda de la Pepi per saber quin era el fill d’alguns dels familiars que encara no coneixia. Així que pots estar tranquil·la Raquel que tot ha estat controlat i ha sortit molt bé! J    

Què voldria saber d'un centre de salut?

Avui m’he encarregat de dur a terme la meva primera activitat a l’aula, responsabilitzant-me així del grup d’infants en períodes cada vegada més llargs. Aquesta proposta, està relacionada amb una sortida que realitzarem el proper dia 15 d’aquest mes al Centre de Salut de Vila. La meva comesa, consistia en explicar què aniríem què veuríem al centre de Vila com ara la sala d’urgències, una ambulància per dins, escoltar els batecs d’un nadó al ventre de la mare, etc.

Per tal de fer partícips als infants, he demanat voluntaris per tal que llegissin el que deia la nota informativa per a les famílies. Algunes de les estratègies que he emprat, consistien en anar marcant amb el dit les grafies per tal d’ajudar-los a llegir, també els anava fent preguntes a la resta per tal de comprovar si estaven atents i escoltaven als seus companys, etc. A continuació, els he explicat que com a feina per casa havien de pensar preguntes que li volguessin fer als professionals que allí trobaríem.

Finalment, els he repartit un altre paperet en el que hem pensat que escriguessin el preu de l’autobús; “4 Euros”. Com a anècdota, cal destacar que els vaig demanar si tenien alguna idea del cost i un infant va dir que 2 Euros. Vaig aprofitar això per fomentar la competència matemàtica en una situació funcional i significativa donant-los la pista que eren 2€ d’anada i 2€ més de tornada. Ràpidament l’infant va fer el càlcul matemàtic encertant que havien de portar 4€!.  

Personalment, m’he vist bastant resolta a l’hora de plantejar les propostes i reconduir les diferents situacions sorgides per tal de mantenir l’atenció dels infants i que entenguessin què faríem a l’excursió. Algunes d’aquestes estratègies les he adquirit per mitjà de l’observació de la meva tutora en aquestes primeres setmanes. Cal destacar però, que la part de lectura probablement s’ha allargat massa i s’ha fet una mica pesat per a la resta de nens. Finalment, he pogut comentar amb la Raquel les seves observacions i puc dir que estic molt satisfeta de la meva actuació i la resposta rebuda per part dels infants.         

"Raíces y Alas", de Marta Yanini

Avui he pogut cooparticipar amb la meva tutora d’aula en la posada en pràctica d’una proposta molt interessant que vam planificat la setmana passada. Aquesta consistia en que els infants anessin amb les seves famílies durant el pont de Març a visitar una exposició de quadres dirigida per infants i adults de la Marta Yanini titulada “Raices i alas” al Club Diari d’Eivissa, i desprès realitzessin alguna producció plàstica (quadres, dibuixos, escultures, fotos, etc.) i mostrar-los a la resta de companys a mode d’exposició.

Gràcies a la visita, la Raquel i jo vam poder fer moltes fotos als quadres, observar la barreja tan interessant de materials com ara venes d’escaiola, cartró, palets, etc., i els colors que emprava. Fins i tot vam poder parlar amb ella i ens va explicar algunes de les seves tècniques com ara emprar làtex per tal que les venes no caigueren al assecar-se, entre d’altres.

La veritat és que ha estat una proposta molt lúdica i motivadora pels infants que ha permès treure d’ells la seva part més creativa i aprendre altres formes d’expressió plàstica i sensorials. A més a més, gràcies al fet d’exposar les seves creacions davant la resta de companys, s’ha afavorit la part de relació social, les habilitats comunicatives i competència lingüística dels infants. Es tractava per tant, d’una iniciativa molt interessant perquè ha afavorit el pensament abstracte, en el moment en que han de recordar el que han fet i posar-li paraules, també a potencia la memòria, el raonament, a la pèrdua de vergonya, a la producció de frases cada vegada més complexes, i l’expressió oral, i les famílies s’han vist implicades en la consecució de tot aquest procés.   

Així doncs, podem dir que la proposta ha estat tot un èxit, ja que pensem que els infants s’han enriquit molt amb els quadres que han vist i que desprès han pogut representar realitzant produccions d’allò més diverses i creatives des d’un quadre a llenç, fins a una escultura amb fang, palles i esponges de mar! A més a més, gràcies a aquesta experiència hem pogut conèixer altres materials, que ens han permès enriquir i millorar els recursos del nostre racó de plàstica, com podeu veure a continuació. Gràcies Marta Yanini!

 

Exercici d'introspecció sobre les pròpies capacitats i limitacions

Ara que acabem de començar el període de Pràcticum I, crec què és el moment idoni per realitzar una reflexió inicial sobre el meu autoconcepte com a professional. D’aquesta forma, m’agradaria realitzar un exercici de retrospecció per tal de fer-me conscient de les meves pròpies capacitat i limitacions en l’exercici de la docència.

Personalment, crec que les meves capacitats o punts forts són per exemple:

1. Facilitat en la creació de propostes creatives i que responen als interessos dels infants.
2. Capacitat d’interrelacionar les diferents àrees del saber per tal de dotar els aprenentatges de major sentit i significat pels infants.
3. Saber provocar reptes cognitius adequats als seus interessos i capacitats dels infants tot i afavorint el seu procés de plantejament d’hipòtesis.
4. Capacitat de saber relacionar els conceptes adquirits de manera teòrica per desprès aplicar-los a la realitat pràctica de l’aula.
5. Facilitat i predilecció pel treball en equip, saber escoltar i respectar les idees i aportacions dels meus companys.
6. Gran capacitat de reacció i pressa de decisions davant situacions inesperades
7. I sobre tot, gran capacitat d’observació, anàlisi i interpretació de gestos, conductes i reaccions dels infants per tal de detectar qualsevol aspecte que sigui rellevant en el seu harmònic desenvolupament. 

D’altra banda, també sóc conscient de les meves limitacions amb la qual cosa cal destacar alguns dels punt febles que considero que he de seguir treballant.

1. Dificultat per posar-me seriosa davant els infants en les situacions que demanen fermesa i adquirir un rol més autoritari. 
2. Falta d’eines o estratègies per tractar certs temes tabú com poden ser la mort o la sexualitat.
3. Resoldre certs conflictes entre els infants aconseguint que arribin per ells mateixos a acords.
4. De vegades crec que podria deixar més temps perquè responguin els infants i deixar-los que construeixin per ells mateixos les frases sense anticipar-me a posar-los-hi les paraules a la boca.
5. Crec que hauria de formular-los més preguntes per tal d’afavorir la seva capacitat de reflexió i raonament.
6. De vegades tinc dificultat per saber identificar correctament la fase de lectoescriptura en que es troba l’infant.
7. Dificultats relacionats amb el currículum sobre el fet de conèixer exactament quin són els criteris mínims que han de complir els infants a cada etapa degut a les múltiples maneres d’interpretar el currículum d’Educació Infantil. 
8. De vegades em plantejo si seria capaç de guiar un projecte, saber cap a on em de tirar, quan explotar la espontània curiositat dels infants i quan limitar-la en allunyar-se del que és interessant que sàpiguen. 
9. I la que més crec que em consta, que fa referència a la capacitat de mesurar el temps i adaptar les activitat al l’horari establert perquè no me falti o em sobri massa temps. 

Per tant, una vegada he realitat aquest profund i costós procés de conscienciació i reflexió intern, cal mencionar que els meus objectius estarien dirigit al perfeccionament dels meus punts fort i la millora dels meus punts febles per tal que puguin arribar a ser aspectes que domino i controlo. Una bona manera per fer-ho, és aprofitar el meu període de pràctiques per tal d’ensopir-me de les bones pràctiques que observi de mestres amb les quals compartiré aula durant quasi tres mesos per tal d’adquirir eines, estratègies i recursos dirigits i orientat en pro al meu creixement com a docent.