Certament, aquest segon
període de pràcticum (3-6 anys), en el CEIP S’Olivera, he pogut vivenciar en
primera persona una experiència realment enriquidora que m’ha mostrat per què
vull ser mestre i sobre tot, quin tipus de mestre vull ser.
Mai oblidaré la sensació
viscuda en retornar a l’aula de pràctiques una vegada havia finalitzat el
període establert, i sentir l’amor i estima amb que em rebien els infants; les
seves mirades, les seves abraçades, els seus crits d’alegria i els seus
petons... van ser moment realment emotius. Tampoc no oblidaré mai la seva
graduació, amb aquelles túniques blaves i barrets al cap... és com si els veiés
graduats a la universitat i encara tenen tota la vida per davant. Com tampoc
les seves dolces veus entusiasmades cridant a l’uníson el meu nom en entrar a
la sala, mentre els seus familiars capgiraven el cap per veure qui entrava.
Sense dubte, es tracta d’una reacció espontània i improvisada que mostra l’amor
i l’estima que es pot arribar a sentir amb tan sols uns mesos de convivència.
Són moltes les
competències professionals que he pogut adquirit al llarg d’aquest període,
totes elles relaciones amb múltiples àmbits que abracen gairebé tots els
aspectes o requisits necessaris per ser un bon mestre. Fent al·lusió a alguns d’aquests,
cal mencionar el desenvolupament que he experimentant en quant al meu propi autoconcepte professional. Gràcies a les
profundes reflexions realitzes, precisament en aquesta eina, he pogut ser molt
més conscient de les meves capacitats i limitacions. Crec que em trobo a un
moment de creixement i enriquiment professional, però reconec que encara queda tot
un camí d’aprenentatge al llarg de la vida i actualització constant, per tal de
créixer i millorar a partir de la reflexió
i innovació duta a terme en la pràctica diària com a docent, com també per afermar
la nostra actitud ètica davant la professió
que ens ocupa.
Altres competències que he
desenvolupat i assolit, i que calen destacar degut a la seva rellevància en el
camp de l’educació, fan referència al fet de mostrar estratègies que
afavoreixin la convivència, la comunicació i, sobre tot, el treball col·laboratiu, tant amb les
famílies com amb els propis companys. De fet, cada vegada sóc més conscient de
la necessitat de la parella educativa, ja que permet compartir aprenentatges,
experiències, sabers, dubtes, inquietuds, responsabilitats i, sobre tot, permet
garantir més eficaçment donar resposta a les necessitats individuals que
presenten tots i cadascun dels infants, així com la importància de treballar en
col·laboració de les famílies, ja que suposen un punt de referència i ajuda en la
nostra professió. I per últim, voldria deixar constància del gran assoliment
que, segons el meu parer, he adquirit en quant a la competència d’aprenentatge autònom, la qual suposa d’especial
rellevància per tal de disposar de les eines i estratègies necessàries per
saber respondre i reconduir les diferents situacions que ens puguin donar de la
manera més satisfactòria possible.
No obstant això, crec
fermament que era precís començar el meu discurs rememorant aquells emotius
instants perquè, juntament amb altres com ara veure als infants com creixen i
maduren, estar presents davant els seus progressos i assoliments com també
limitacions per ajudar-los a superar-les, mostrar-los-hi el plaer pel
descobriment i l’aprenentatge, així com acompanyar-los durant el procés de construcció
de la seva pròpia identitat, són les raons que realment em motiven i inciten a
exercir com a mestra d’Educació Infantil, i és que és aquesta sensació la que vull
sentir cada matí en arribar a classe i veure que els meus infants són feliços.
Per últim, m’agradaria compartir
amb el lector un seguit d’ítems sorgits fruit de la reflexió realitzada a
partir dels aprenentatges i coneixements que he adquirit arran de la meva
experiència com a aprenent de mestra, i que he enumerat per tal de facilitar la
seva estructuració i lectura.
ü
Objectiu:
que siguin feliços
ü
Transmetre’ls
estima, afecte, seguretat, normes i límits, etc.
ü
Escolta
activa als infants
ü
Tenir en
compte les seves opinions i idees
ü
Ells són
els protagonistes del seu aprenentatge
ü
Acompanyar-los
i guiar-los però no “omplir recipients buits”
ü
No
avançar-me deixar-los expressar-se
ü
Demanar-los
el perquè de tot, fer-los preguntes per tal d’incitar-los a la reflexió
ü
Deixar-los
fer hipòtesis i no donar-los la resposta à ho investiguem entre tots
ü
Plantejar-los
dubtes i reptes
ü
No donar
les solucions fetes, les han de trobar ells amb la meva ajuda. (conflictes
entre companys, equivocar-se a l’hora d’escriure, etc.)
ü
Respectar
les diferències d’aprenentatges, respectar els ritmes individuals de cada
infant.
ü
Donar-los
temps per parlar, per menjar, per fer les activitats à és el concepte d’una escola lenta
ü
La
quantitat d’aprenentatge que poden fer amb la metodologia de treball per
projectes “constructivisme”
ü
Fomentar
el treball en equip
ü
Mestre
actualitzat, format, implicat amb els infants, les famílies i l’escola.
ü
Respecte
pel medi ambient
ü
Qualsevol
activitat, tasca o procés és un motiu d’aprenentatge
ü
Importància
de les rutines
ü
Gran
participació i implicació de les famílies. Treballar al costat nostre. Son un
gran punt de referència i ajuda en la nostra feina. Compartim objectius: formar
als infants.
ü
Ensenyar-los
a aprendre a pensar i reflexionar
