La primera ha estat amb la família d'una de les nenes de la meva classe, degut a una sèrie de fets observats que preocupaven a la meva tutora respecte del seu comportament. I la segona ha estat amb els papàs d'una de les nenes de la classe de p5-B "Els Pastissers". Destacar que aquesta segona tutoria la he realitzat per voluntat pròpia davant la petició de la Cati, ja que necessitava que alguna practicant hi estigués pressent. Ambdues tutories han anat molt bé i s'han tractat aspectes molt diversos i interessants. A més a més, he pogut observar com les tutores afronten i aborden les diverses situacions, adquirint així algunes estratègies de cara a la meva futura docència com ara: fent sentir còmodes a les famílies, mostrar-los que sabem que ho fan lo millor que saben, transmetre les nostres percepcions d'una manera clara sense divagacions però de manera empàtica fent una escolta activa, observar i analitzar tant els aspectes verbals com no verbals de la comunicació dels pares, etc. A continuació, explicaré com ha estat la situació i dinàmica de la primera tutoria, ja que em toca més de prop pel fet de ser un cas de la meva aula de pràctiques.
En aquest cas, es tracta d’una nena de cinc anys que presenta un nivell maduratiu bastant alt i el qual podem observar a través d’aspectes com ara els raonaments que realitza, el nivell d’expressió oral, el seu nivell d’atenció, entre altres. Els seus pares estan separats i ella viu amb la mare. Darrerament, ens hem assabentat de que rebutja els aliments que li ofereixen durant el temps del menjador. A més a més, hem observat una conducta bastant tirana i desposta davant els seus companys durant les sessions de psicomotricitat o el temps de pati, ja que sempre dirigeix el joc, el rol que realitzarà cada infant, i fins i tot a on s’han de col·locar. Vull destacar, que tant la tutora com jo, tenim present que es tracta d’una nena amb un gran poder de decisió però volem corregir les formes amb que es dirigeix als seus companys.
Durant la
tutoria, la mare s’ha sincerat i ha explicat algunes situacions que li
preocupen sobre el seu comportament amb ells com per exemple que de vegades
agredeix físicament al pare, tot i que ell li resta importància, que encara li
donen el biberó, que la nena mana en casa i decideix què menja i què no, etc. Tractant
d'analitzar els comportaments dels pares, he observat que la mare s’ha mostrat
molt comprensiva i conscient de la problemàtica; ha reconegut que té
dificultats per posar límits a la filla, ja que ella no va tenir un model
estable i de referència, i ens ha demanant ajuda. D’altra banda, el pare es
mostrava més reticent a acceptar la situació i adoptava una posició més
defensiva, justificant el comportament de la seva filla, pot ser motivades per
les represàlies fetes per la mare. Per últim, vam arribar a diversos acords i
solucions conjuntes per tal de millorar la situació; retirar l’ús del biberó,
posar límits més clars, assabentar a l'infant de les conseqüències que tindrà
no dur-les a terme i complir-les, i no permetre que exerceixi un rol que no li
pertoca com ara decidir què menja i animar-la a tastar els aliments abans de
rebutjar-los.
Finalment, vull
mencionar les intervencions que vaig realitzar durant la tutoria i amb les
quals pretenia compartir algunes estratègies apreses teòricament durant la
carrera per tal d'ajudar als pares a afrontar certes situacions de rebequeries
relatades per la mare. Aquestes són les següents:
- No
prestar atenció als infants quan tenen una rebequeria perquè sinó aprenen que
els fem cas en aquestes situacions, i fer-los saber que els atendrem quan
estiguin calmats i desprès complir-ho.
- Reforçar
més els aspectes positius quan fa bé alguna cosa, ja que dóna millors resultats
que el fet de destacar els aspectes negatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada