GRÀCIES ALS MÚSICS DE COLORS I A LA RAQUEL PER DEIXAR-ME ENTRAR EN EL VOSTRE PETIT MÓN. DURANT AQUESTS MESOS HEM BALLAT, HEM CANTAT, HEM RIGUT, HEM PLORAT D'EMOCIÓ, HEM SOMIAT... GRÀCIES PER TOT EL QUE M'HEU ENSENYAT I SOBRETOT PER L’AMOR I L’ESTIMA QUE M'HEU TRANSMET. NO US OBLIDARÉ MAI. OS ESTIM A TOTS!!

divendres, 3 de maig de 2013

Conferencia de la Pepa Horno: Efectivitat i educació


Aquest mes de Maig he pogut participar en la dinàmica general del centre gràcies a l’assistència a la reunió d’equip organitzada al dia d’avui, en la que hem rebut una visita molt esperada i espacial; la Pepa Horno Goicoechea, què ha fet una conferència interesantíssima per a tot el  claustre del CEIP s’Olivera, sobre  la integració del desenvolupament afectiu en l’educació.

Segons la Pepa Horno, un desenvolupament afectiu adequat en les persones passa per l’equilibri entre les seves tres principals intel·ligències; la del cap (de tipus analítico-sintètic), la del cor (de tipus emocional i social) i la de la tripa (de tipus somaticosensorial). Així doncs, continuà explicant que la felicitat s’aconsegueix trobant l’equilibri entre el cor i la tripa o el que és el mateix, entre el sentir-se amat i el sentir-se segur. Per tant, un bon aprenentatge és aquell que s’estableix quan entra pel cos des de la tripa, pujant cap a amunt al cor i arribant fins al cap. En paraules seves: “No educo en lo que digo, ni tan siquiera en lo que hago, sinó en lo que vivo”. Per tant, eduquem des de la tripa.  

A més a més, ens va mostrar algunes de les claus per integrar l’afectivitat en l’educació com ara:
1.      El docent és un acompanyant del procés educatiu en el que s’adapta a l’infant però des de els límits de l’adult, què és l’autoritat. Per tant, l’infant és el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.
2.      Legitimar els sentiments. Està bé i no passa res per sentir por, ira o ràbia. El problema és què fem i com gestionem aquells sentiments. Òbviament pegar no és la solució.
3.      Transmetre pau i amor. 


A continuació, va establir la diferència entre el vincle i la dependència. Per tal de mostrar-nos una imatge clara i visual, va emprar una metàfora molt encertada emprant com a símil els motors que desprenen els coets espacial en pujar. De la mateixa manera, un bon vincle o un vincle afectiu sa és aquell que t’acompanya en el teu desenvolupament i que llavors te deixa anar. En aquest sentit, ens va explicar que no podem pretendre establir relacions vinculants amb tots els infants per igual, però el que si hem de fer és educar des de l’afecte i la seguretat.

D’altra banda, en quant a la intel·ligència del cor, cal ensenyar als infants que encara que es vinculin amb algú no fa falta que li contin les seves intimitats perquè aquesta informació podria ser emprada amb fins negatius per a ells.

Finalment, la Pepa ens va donar algunes claus per tal d’ajudar a un infant provinent d’una família desestructurada a partir de la comprensió, que no justificació, de les seves accions. Així doncs, cal parlar-los desde l’empatia, aproximant-se a ells des dels seus sentiments però mai jutjant-los perquè així només aconseguirem que s’allunyin de nosaltres.

Per tant, i a mode de cloenda alguns dels punts o aspectes bàsics que hem de tenir clars sobre la xerrada són els següents:
-          No educamos en lo que decimos, ni tan siquiera en lo que hacemos, sinó en lo que vivimos”.
-          Hem de treballar amb els infants l’afectivitat de les emocions, les quals es creen des del cor i la tripa.  
-          Possant consciència en el nostre estat emocional i narrar-lo davant els nostres infants, els ensenyarem a legitimar i possar nom als seus sentiments.
-          I, per últim, ser conscients de que no podem educar a un infant feliç sense ser feliços nosaltres.













Personalment, he de dir que he m’ha agradat moltíssim escoltar a la Pepa Horno, de la qual havia sentit parlar en altres ocasions però mai havia tingut la oportunitat de presenciar una ponència seva. Personalment, he de dir que he après molt amb la xerrada, ja que mai havia sentit a parlar sobre aquesta tercera intel·ligència; la de la tripa. Estic totalment d’acord en les seves afirmacions sobre la importància d’educar des de l’afecte i la seguretat, ja que d’aquesta manera proporcionen a l’infant desenvolupar-se de manera integral a partir d’un vincle afectiu sa. I, per últim destacar, que estic profundament compromesa amb la importància de ser feliços nosaltres per poder educar a infants que siguin realment feliços. 


A continuació, us deixo un seguit d’enllaços a través dels quals podreu conèixer una mica més sobre la magnífica Pepa Horno.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada