Lectura del conte "El lleó que no sabía escriure"

Avui he dut a terme una proposta nova en el meu període de pràctiques. Gràcies a aquesta, he pogut participar de manera activa en un dels moments més significatius de la vida d’aula i que, a més a més, tenen com a rutina en el seu horari dels dijous. Es tracta del temps de biblioteca en la que la tutora llegeix un conte d’interès als infants.

En aquest cas, he llegit el conte del “Lleó que no sabia escriure”. Es tracta d’un conte infantil que narra les vivències del seu protagonista, el lleó, que volia escriure una carta d’amor a la lleona. Però ell no sabia escriure així que anar a diferents animals, d’un en un,  per tal que l’ajudessin des del mico fins a la girafa passant pel cocodril, el peix i l’escarabat piloter, entre d’altres. Però cap d’ells s’ajustava al que el lleó volia dir-li així que es va enfadar tant i tant que va començar a cridar als quatre vents tot el que li escriuria a la seva amada si pogués. I la lleona, que el va escoltar, va quedar totalment enamorada d’aquelles paraules tan polides i va acabar per ensenyar-li a escriure ella.

Personalment, he de dir que durant les setmanes que he dut a terme el moment del conte, m’he sentit molt a gust. Per tal d’incitar l’escola i fomentar l’interès dels infants, vaig emprar diferents estratègies com ara emprar onomatopeies, canviar el to de la meva veu, crear intriga, fer preguntes, no mostrar-li les imatges fins al final per tal d’afavorir la seva imaginació, etc. Així doncs, crec que gràcies a aquesta proposta, he pogut desenvolupar les meves habilitats comunicatives, tant verbals com no verbes, enfront dels infants i millorar així aquesta importantíssima competència de la nostra professió com a docents.