GRÀCIES ALS MÚSICS DE COLORS I A LA RAQUEL PER DEIXAR-ME ENTRAR EN EL VOSTRE PETIT MÓN. DURANT AQUESTS MESOS HEM BALLAT, HEM CANTAT, HEM RIGUT, HEM PLORAT D'EMOCIÓ, HEM SOMIAT... GRÀCIES PER TOT EL QUE M'HEU ENSENYAT I SOBRETOT PER L’AMOR I L’ESTIMA QUE M'HEU TRANSMET. NO US OBLIDARÉ MAI. OS ESTIM A TOTS!!

divendres, 24 de maig de 2013

Experiències com a aprenent: un cas de rebel·lia

Avui m'he topat de front amb un cas de rebel·lia que realment ha posat a prova la meva paciència i dotes com a mestra. Considero interessant deixar constància d’aquesta vivència perquè la seva reflexió m’ajudarà a analitzar objectivament la situació i respondre qüestions com ara què ha passat i com he reaccionat davant la realitat viscuda, per tal de trobar eines i estratègies que m’ajudin a millorar i créixer com a futura professional de l’educació.

Tot va començar durant un taller de ball que vaig preparar amb el grup d’infant. Era la primera vegada, durant el període de pràcticum II, en que em vaig trobar durant un període més prolongat tota sola davant el grup d’infants. És per això, que suposo que l’absència de la tutora havia provocat en el infant protagonista de la nostra història la voluntat de reptar-me per comprovar fins a on podia arribar.


Desprès de diverses cridades d’atenció per la meva part, pel fet de molestar a altres companys, no escoltar i en definitiva, destorbar la classe, li vaig convidar a sortir fora de l’aula durant uns minuts per tal que es relaxés. Fins a cinc vegades me va dir que no s’aniria!! Com es possible que un infant de cinc any pugui reptar d’aquesta forma a un adult?? Imagino que la meva estreta relació amb la nena i l’especial estima que li tinc, feia que em tractés gairebé com una amiga més, però havia de demostrar-li que aquesta no era la relació ni el comportament que havia d’adquirir i li vaig ordenar que sortís fora. Al cap d’una estona la vaig convidar a entrar i vaig tractar que reflexionés i m’expliqués què havia passat i què pensava sobre la conducta que havia tingut. Finalment em va demanar perdó a mi i als seus companys per voluntat pròpia. Així si, petita meva! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada