GRÀCIES ALS MÚSICS DE COLORS I A LA RAQUEL PER DEIXAR-ME ENTRAR EN EL VOSTRE PETIT MÓN. DURANT AQUESTS MESOS HEM BALLAT, HEM CANTAT, HEM RIGUT, HEM PLORAT D'EMOCIÓ, HEM SOMIAT... GRÀCIES PER TOT EL QUE M'HEU ENSENYAT I SOBRETOT PER L’AMOR I L’ESTIMA QUE M'HEU TRANSMET. NO US OBLIDARÉ MAI. OS ESTIM A TOTS!!

dilluns, 24 de juny de 2013

Reflexió final sobre les competències professionals adquirides

Certament, aquest segon període de pràcticum (3-6 anys), en el CEIP S’Olivera, he pogut vivenciar en primera persona una experiència realment enriquidora que m’ha mostrat per què vull ser mestre i sobre tot, quin tipus de mestre vull ser.

Mai oblidaré la sensació viscuda en retornar a l’aula de pràctiques una vegada havia finalitzat el període establert, i sentir l’amor i estima amb que em rebien els infants; les seves mirades, les seves abraçades, els seus crits d’alegria i els seus petons... van ser moment realment emotius. Tampoc no oblidaré mai la seva graduació, amb aquelles túniques blaves i barrets al cap... és com si els veiés graduats a la universitat i encara tenen tota la vida per davant. Com tampoc les seves dolces veus entusiasmades cridant a l’uníson el meu nom en entrar a la sala, mentre els seus familiars capgiraven el cap per veure qui entrava. Sense dubte, es tracta d’una reacció espontània i improvisada que mostra l’amor i l’estima que es pot arribar a sentir amb tan sols uns mesos de convivència. 

Són moltes les competències professionals que he pogut adquirit al llarg d’aquest període, totes elles relaciones amb múltiples àmbits que abracen gairebé tots els aspectes o requisits necessaris per ser un bon mestre. Fent al·lusió a alguns d’aquests, cal mencionar el desenvolupament que he experimentant en quant al meu propi autoconcepte professional. Gràcies a les profundes reflexions realitzes, precisament en aquesta eina, he pogut ser molt més conscient de les meves capacitats i limitacions. Crec que em trobo a un moment de creixement i enriquiment professional, però reconec que encara queda tot un camí d’aprenentatge al llarg de la vida i actualització constant, per tal de créixer i millorar a partir de la reflexió i innovació duta a terme en la pràctica diària com a docent, com també per afermar la nostra actitud ètica davant la professió que ens ocupa.

Altres competències que he desenvolupat i assolit, i que calen destacar degut a la seva rellevància en el camp de l’educació, fan referència al fet de mostrar estratègies que afavoreixin la convivència, la comunicació i, sobre tot, el treball col·laboratiu, tant amb les famílies com amb els propis companys. De fet, cada vegada sóc més conscient de la necessitat de la parella educativa, ja que permet compartir aprenentatges, experiències, sabers, dubtes, inquietuds, responsabilitats i, sobre tot, permet garantir més eficaçment donar resposta a les necessitats individuals que presenten tots i cadascun dels infants, així com la importància de treballar en col·laboració de les famílies, ja que suposen un punt de referència i ajuda en la nostra professió. I per últim, voldria deixar constància del gran assoliment que, segons el meu parer, he adquirit en quant a la competència d’aprenentatge autònom, la qual suposa d’especial rellevància per tal de disposar de les eines i estratègies necessàries per saber respondre i reconduir les diferents situacions que ens puguin donar de la manera més satisfactòria possible.   

No obstant això, crec fermament que era precís començar el meu discurs rememorant aquells emotius instants perquè, juntament amb altres com ara veure als infants com creixen i maduren, estar presents davant els seus progressos i assoliments com també limitacions per ajudar-los a superar-les, mostrar-los-hi el plaer pel descobriment i l’aprenentatge, així com acompanyar-los durant el procés de construcció de la seva pròpia identitat, són les raons que realment em motiven i inciten a exercir com a mestra d’Educació Infantil, i és que és aquesta sensació la que vull sentir cada matí en arribar a classe i veure que els meus infants són feliços.

Per últim, m’agradaria compartir amb el lector un seguit d’ítems sorgits fruit de la reflexió realitzada a partir dels aprenentatges i coneixements que he adquirit arran de la meva experiència com a aprenent de mestra, i que he enumerat per tal de facilitar la seva estructuració i lectura. 

ü  Objectiu: que siguin feliços
ü  Transmetre’ls estima, afecte, seguretat, normes i límits, etc.
ü  Escolta activa als infants
ü  Tenir en compte les seves opinions i idees
ü  Ells són els protagonistes del seu aprenentatge
ü  Acompanyar-los i guiar-los però no “omplir recipients buits”
ü  No avançar-me deixar-los expressar-se
ü  Demanar-los el perquè de tot, fer-los preguntes per tal d’incitar-los a la reflexió
ü  Deixar-los fer hipòtesis i no donar-los la resposta à ho investiguem entre tots
ü  Plantejar-los dubtes i reptes
ü  No donar les solucions fetes, les han de trobar ells amb la meva ajuda. (conflictes entre companys, equivocar-se a l’hora d’escriure, etc.)
ü  Respectar les diferències d’aprenentatges, respectar els ritmes individuals de cada infant.
ü  Donar-los temps per parlar, per menjar, per fer les activitats à és el concepte d’una escola lenta
ü  La quantitat d’aprenentatge que poden fer amb la metodologia de treball per projectes “constructivisme”
ü  Fomentar el treball en equip
ü  Mestre actualitzat, format, implicat amb els infants, les famílies i l’escola.
ü  Respecte pel medi ambient
ü  Qualsevol activitat, tasca o procés és un motiu d’aprenentatge
ü  Importància de les rutines
ü  Gran participació i implicació de les famílies. Treballar al costat nostre. Son un gran punt de referència i ajuda en la nostra feina. Compartim objectius: formar als infants.
ü  Ensenyar-los a aprendre a pensar i reflexionar 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada